.jpg)
1930-36 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Josep Codina i Torràs (aprox. 1900- aprox. 1960), (Arxiu Aj. Girona).
Imatges esplèndides de les sèries sobre pobles catalans i de l'Estat (espanyol) que aquest fotògraf portà a terme sota el nom de col·lecció d'estereoscòpiques RELLEV, o sia, relleu, però amb el nom català dissimulat per poder portar la venda a terres espanyoles. Així hem anat tota la vida, a peu coixet...
Els pobles de la vall de Bellera, a la conca del riu Bosia, afluent principal del Flamicell per la dreta, encara conservaven tot el seu vell sabor antic. Hi subsistien els porxos, necessaris per al sol de l'estiu i les pluges i neus d'altres èpoques de l'any.
.jpg)
1930-36 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Josep Codina i Torràs (aprox. 1900- aprox. 1960), (Arxiu Aj. Girona).
Els balcons de ferro sense filigranes de forjat o portes balconeres de fusta llisa i llasa, indiquen la sobrietat econòmica d'aquests sarroquins.
.jpg)
1845. Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El poblet es troba emplaçat «en una pequeña llanura encima de un peñasco que se eleva sobre el rio Bellera», o sia, d'una roca, la roca, sa roca. El topònim Sarroca és dels pocs que en els dialectes nord-occidentals apareix amb l'article salat, molt més freqüent en els del bloc oriental.
Amb 40 cases, tenia també presó, escola primària amb 45 nens! (ja els hi voldríem ara, oi?) i pagada pels mateixos veïns. Tenien el cementiri encara a tocar del poble, «aunque sin comunicación con la misma [población]», o sia, sense tant risc de contagis epidèmics. S'hi enumeren els termes veïns i els agregats. Se'n destaquen «los restos de un antiguo castillo sobre una peña contigua a las casas, a la izquierda del pueblo». Dos fonts escasses abastien d'aigua el poble, tot i que no se n'indica la localització. Als peus, hi transcorria el riuet, «un arroyo de poca agua, llamado de Sarroca de Bellera, sobre el cual cruzan dos puentes de piedra de un solo arco». S'aprofita per al reg d'horts amb tres braçals (ramals derivats més petits que el que anomenaríem una secla o sèquia) i per al molí fariner. És evident que el camí del port de Perves, era de ferradura «y malo».
En total, 26 veïns o caps de família, amb 162 persones, més o menys a 6 per casa. Ara n'hi deu haver cap als 120, d'habitants.
.jpg)
Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Els preciosos vells ponts medievals.
.jpg)
.jpg)
1989-1997. Riu Bosia, Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Joan Coromines, Onomasticon.
El nostre etimòleg encara recollí el nom antic del riu de la veu d'una padrina del poble. Després, se n'ha dit riu de Bellera, de Sarroca, de Manyanet... Potser, quan tinguem un país normal o potser per forçar-lo a ser-ne (de país normal), fora hora de recuperar l'hidrònim secular. L'arrel BOS- fora una amplificació de l'arrel IBO- iberobasca, que tenia el sentit d'ivó, estany, aigua (per cert, que la grafia oficial ivó amb v, d'a on haurà sortit?).
.jpg)
Riu Bosia, Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Vissir (enllaç).
Com indica Coromines, mai l'accentuació ha sigut a la primera síl·laba: «és infundada i bàrbara l'accentuació Bòsia que alguns han donat»... i que els nostres mapes oficials de l'ICGC recullen. També a l'enciclopèdia.cat i a viquipèdia.
Per tots els Déus!
.jpg)
1930-36 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Josep Codina i Torràs (aprox. 1900- aprox. 1960), (Arxiu Aj. Girona).
Imatge presa des de dalt del campanar, en què s'aprecien les cases ben arremolinades. Sempre, als laterals de les teulades, uns bons rocs impedien que el vent n'aixequés la primera renglera i, consegüentment, totes les altres. Les fumeres eren imponents: calia escalfar-se bé tot el llarg hivern... i fer-hi bullir l'olla als focs, literalment.
1897. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Anuario Riera» (BDH).
Acabant el segle XIX, hi havia gairebé 230 habitants. O sia que, fins al 1920 aprox, el poble en perdé ben bé un centenar. Fou l'època de la primera gran emigració moderna, quan tants pallaresos van fer maletes per embarcar-se als vapors cap a l'Amèrica del Sud. A la Bastida de Bellera, 47 habitants, i a Les Esglésies, 98. Ja amb escola també de xiquetes. Desconec, certament, el significat del «secuestrador de casa Magí», potser en el sentit antic d'alliberador. Els sarroquins que ens llegeixin, que ens ho facin arribar, si encara se'n sap res, d'aquest segrestador. També hi havia un estanc, on probablement devien vendre una miqueta de tot.
1881. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Diari Català», de 9 d'abril (ARCA).
La subhasta de l'estanc, de propietat pública estatal.
1908. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Anuario Riera» (BDH).
En aquesta edició, hi trobem la llista de les autoritats municipals: bàsicament els mateixos que trobem a l'apartat de propietaris. Així anava (hi va encara?) el món. El detall de botigues i establiment és també més gran: un parell de molins fariners, un hostal: l'Hostal del Centro de Fèlix Duran, un parell de ferrers, una sabateria (potser només espardenyeria), un fuster, un barber, un cafè.
Dels agregats:
La Bastida de Bellera, 50 hab.
Xerallo, 29 hab.
Les Esglésies, 139 hab.
Vilella, 31 hab.
La festa major era a cap a les acaballes de la feina d'estiu, al darrer diumenge d'agost, i la fira de bestiar de les Esglésies, al segon diumenge de juny.
[2575] Dels sarroquins de Sarroca de Bellera pallaresa, més
[1378] El «flumincellum» (Flamicell) per l'Estret d'Erinyà
Quina la fem? Canal Whatsapp
