Esplèndida vista del poblet enturonat, a on només hi falta la torre-castell medieval que l'originà dalt de la roca. S'hi ressegueix l'entortolligat camí que hi ascendia entre els prats: pobres mules i cavalls! Probablement, la primera fotografia de la història del poble.
1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Ací s'afina més en el nom del riu, també dit Bosia, «damunt d'espadada roca, a on antigament s'aixecava lo castell de la Baronia de Bellera, del qual sols resten algunes parets sense caràcter de cap mena». La carretera que puja de la Pobla «i atravessa lo rieral per los escaients ponts de pedra d'una sola arcada, se desvia per Perves, cap a Viu de Llevata i Pont de Suert». També hi havia ruta de ferradura fins a la vall de Boí, «però aquests camins sóm molt escabrosos i poc recomanables». Al cens de 1920 (quan se reedità aquesta obra), hi havia 201 cases amb 483 habitants de fet en total a tots els poblets i llogarets del terme. A Sarroca, cap als 184 hab., sembla que s'havia refet una mica respecte del final del segle XIX.
.jpg)
1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Molt curiosament, i per interessos derivats d'èpoques reculades, els diferents pobles i agregats són partits entre dos bisbats: el de la Seu i el de Lleida (Sarroca i Vilella, a l'arxiprestat de la Pobla de Segur; i les Esglésies pel del Pont de Suert).
En la descripció aquesta, ja entrant al tercer decenni del segle XX, hi trobem una gran novetat: «hi ha dues fàbriques d'electricitat».
.jpg)
1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler.
La mateixa perspectiva que la imatge de Vidal: el poble allargassat sobre el turó que recolza en el gran penyot que donà nom a l'indret ja des dels segles de l'alta edat mitjana.
.jpg)
1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler.
Els llocs pallaresos de la família nobiliària dels Bellera al segle XIV.
1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Soler.
Lo monestir de Sant Genís, després dels segles esdevingut «avui una borda nomenada de Sant Genís, que se creu era lo mateix nom de l'enrunat monestir», que probablement havia dominat el pas sobre el Pont del Diable sarroquí en aquells temps reculats.
.jpg)
1913. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Retall del mapa del partit judicial de Tremp, que mostra la vall del Flamicell. Escriu Joan Coromines al seu Onomasticon: «Podríem dubtar si fora millor escriure Flamicell o Flamissell, però com que l'ètimon ha de terminar en -CELLUM i posseïm formes documentais com Flumi cello o Flumicell, no val la pena de replantejar la qüestió. Mapes, guies turístiques, enciclopèdies, documents administratius, obres científiques i obres literàries escriuen actualment el nom amb c». Doncs no, estimat Mestre, tant la Viquipèda, com el Vissir3 de l'ICGC, com l'enciclopèdia.cat encara escriuen Flamisell (aquesta darrera aclareix Flamicell ant.). Vergonya, cavallers!
De la Pobla de Segur, doncs, pel Flamicell fins una mica abans de Senterada i deixant la Serra de Gervàs enrere a l'esquerra, a on s'agafa la vall del riu Bosia (o de Sarroca), per arribar a Sarroca de Bellera, i d'allà cap al port de Perves i Viu de Llevata per donar a les envistes del Pont de Suert: però això quan el camí de ferradura es convertís en carretera, ben entrat el segle XX. Hi podem localitzar també els diferents llogarets i agregats.
1892. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Lluís Marià Vidal (MDC).
Una altra preciosa imatge d'aquest gran fotògraf, amb vista al poble i el campanar des de la gran roca que corona el turó, no gaire lluny del qual hi hagué el castell medieval.
1893. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«El Eco de Pallás», de 22 de gener (XAC).
Concessió de mines de carbó pirinenques, «que interesa a la red de ferrocarriles carboníferos» de Catalunya.
1900 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Juli Soler i Santaló (MDC).
La Marededeu de Bellera, talla romànica, diria que encara ubicada al temple parroquial.
1919. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«La Conca de Tremp», de l'1 de novembre (XAC).
Les comunicacions, el gran cavall de batalla dels nostres pobles pirinencs, ara i ja en fa cent anys.
1923. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«El Conqués», de 18 de març (XAC).
Subhasta de la conducció del correu per la vall de Bellera i port de Llevata, al preu de 2.900 pta. anuals, que deu-n'hi-doret.
1920 ca. La Pica de Cerví, el Pallars Jussà.
Foto: autor desconegut (MDC).
Una preciosa vista de la pujadeta fins al Cerví català, dit la Pica de Cerví. No sé si aquest Cerví l'ha mai coronat en Kilian Jornet. Però és una ascensió d'una bellesa austera, ascètica gairebé, sense punts d'aigua ni arbres. Des de Manyanet, una mica més amunt de Xerallo i les Esglésies.
1920 ca. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: autor desconegut (MDC).
La sempre fantàstica vista de la ubicació del poble, encimbellat dalt del turó.
1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Una padrina en la típica postura de mans amb dits creuats damunt de la falda. Notem la buidor de l'estança, només apta per sobreviure, i la vestimenta negra i mocador al cap inclòs.
1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Aquí, lo padrí a la vora del foc.
1930-40. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Retrats de la vida rural a les Esglésies, abans de la mecanització.
1940. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
Foto: Claudi Gómez Grau (MDC-Món Agrari).
Padrí i neta asseguts a taula, amb un gran pa i porró, sota el retrat del lladre (espanyol). Començaven temps difícils en què calia fer mostres d'afecto.
1923. Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«La Mañana, de 2 de juliol (XAC).
La fira de l'agregat de les Esglésies era de corder i cabra.
Sarroca de Bellera, el Pallars Jussà.
«Onomasticon Cataloniae», de Joan Coromines (enllaç).
Bellera provindria d'una antiga forma Bellasi, que al seu torn deriva d'un antic nom de persona (A)BELLASIA. L'omnipresent sufix -era de la nostra llengua li feu canviar la terminació.
Quina la fem? Canal Whatsapp
