1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Esplèndides imatges del Pla de l'Hospital benasquès tot nevadet a l'hivern d'ara fa cent anys. Els Llanos del Hospital, que en diuen ara, portaven riu Éssera amunt fins al xalet refugi de la Renclusa, llavors amb pocs anys de funcionament, però a l'estiu, per a les ascensions al cim més alt de les Maleïdes ribagorçanes.
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
La idea «d'ascensionar amb skis el pic de l'Aneto per les festes de Nadal» sorgia tres anys abans de la mà d'uns pocs associats a la Secció d'Esports de Muntanya del CEC. En aquelles dates d'ara fa un segle, només un parell o tres d'ascensions forasteres ho havien aconseguit, i ells volien ser els primers catalans a guanyar-lo en ple hivern. De fet, ho varen provar per tercera i definitiva vegada per la Setmana Santa, a inicis d'abril d'aquell any.
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Els expedicionaris foren, a més d'Enric Ribera, redactor de l'article i de les imatges, Lluís Estasen, Josep M. Soler i Carles Feliu, reconeguts pirineistes del moment. Van pujar fins a Benasc amb un autoòmnibus 40 Hispano, cosa que en aquells temps era un avenç incontestable en les comunicacions terrestres: dos dies des de Barcelona per Graus. Van passar a saludar de vídua de Josep Sayó, el primer gran guia de les ascensions a l'Aneto en el començament de segle XX, primer arrendador del refugi de la Renclusa, que morí al cim per una tempesta al 1916 en l'ascensió que s'hi feu per a la inauguració del xalet. La vídua els donà les claus del xalet refugi, que llavors regentava son gendre, Antonio Abadias. El dia 11 iniciaren al camí cap al refugi pel Pla de l'Hospital. La neu era abundant i el risc d'allaus també.
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
El xalet refugi de la Renclusa, inaugurat tràgicament aquell 1916.
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Refugi i capella de les Neus, a la Renclusa.
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
A les 5 el camí iniciaren la pujada cap al cim: «al pas i sense fadigar-nos, fent ziga-zagues, empreníem la pujada cap al Portilló. Els companys adaptaren els grampons a llurs esquís marxant amb tota seguretat». A la sortida del sol, ja eren als peus de la magna glacera: «després d'alguns minuts d'estada per fer unes fotografies, ens decidírem a atacar la gran gelera».
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Arribats al Pas de Mahoma a les 10,30h, es preparen per passar-hi, «totalment cobert de neu». Un dels companys prova amb la mà de fer caure la neu, i l'hi han de fer retornar amb fregaments «amb totes les meves forces a fi de fer-lo entrar en reacció, cosa que vaig obtenir al cap de mitja hora». En aquelles alçades, en temps hivernal d'abril, «feia vent fort i tan glaçat que deixava les mans balbes malgrat dur guants». .jpg)
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Ascensió i cim de l'Aneto nevat.
.jpg)
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Vistes de les Maleïdes nevades.
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
El Port de la Picada i el de la Bonaigua amb l'antic refugi.
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
La travessa del Pas de Mahoma tot nevat va suposar-los tot un repte de primera magnitud: «les roques de granit que tan bones preses ofereixen a l'estiu, estaven cobertes de neu i glaç. El vent glaçat que feia insensibilitzava peus i mans, la qual cosa feia difícil la travessa i comprometia la seguretat personal. Gràcies a un treball constant de piolet vam aconseguir travessar-lo». Volgueren seguir la tradició d'escriure en el llibre de registre, però «l'estilogràfica de què ens servírem, més que una ploma, semblava una escombra, car degut al fred la tinta s'agrumollava en intentar escriure». La vista del Pirineu nevat li resulta gairebé indescriptible a l'autor: «feia goig veure aquell estol de caputxes blanques agenollades com en acte de sotsmissió al peu d'aquell colós, gegant del Pirineu!»
Per al retorn calgué refer el perillós pas nevat i, havent passat pel coll de Corones a recollir-hi els esquís, allà «van començar les grans patinades per la gelera de l'Aneto... ens hi gronxàrem a gran plaer», tot lliscant avall i avall.
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Els excursionistes resten un dia descansant al refugi, tots sols, que llavors no hi pujava ningú, a l'hivern. Experiència que segons l'autor «és quelcom inexplicable i als qui ens agrada la muntanya ens identifiquem tant amb aquelles solituds voltades d'incomparables belleses, que és impossible que els profans ho puguin compendre».
.jpg)
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
El dia 14 emprenen camí cap al port de la Picada, que «no fou cosa fàcil» per causa del torb i la neu molla, que alentien la marxa. El vent que bufava del port era tan fort «que moltes vegades ens empenyia i corríem amb els esquís als peus sense el més mínim esforç»... fins que els rebotia per terra. Calgué que se'ls traguessin. La crosta del glaç que cobria la neu, en trencar-se, «s'aixecava en forma de teules que volaven per dessobre els nostres caps». Arribats al port, l'expedició es parteix, els uns cap a la Vall d'Aran, altres cap a l'Hospice de França, l'antic Espitau de Banhères, refugi dels qui es dirigien al pas del Portilló de Benasc des del nord occità cap al sud ribagorçà.
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
Finalment, els excursionistes arriben a Banhères de Luishon a tocar d'hora foscant.
1923. Enric Ribera i Llorens,
«Primera ascensió nacional del Pic de l'Aneto a l'hivern»,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de maig (ddd.uab.cat).
L'altra expedició va baixar fins a l'Artiga de Lin tot esquiant, i des de les Bordes es dirigiren a Salardú amb carruatge. L'endemà pujaren per la Bonaigua per baixar fins a València d'Àneu i Esterri.
[1584] En Josep Sayó de la Renclusa, o Pepe el de Llausia, de Benasc
