1908. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
Magnífica imatge postal d'aquella època, ara en fa una mica més de cent anys. Llavors no hi havia pas teixits específics ni calçats adequats al fred i la humitat de l'alta muntanya. Tampoc accessoris ni bastons de disseny. Capes de llana, vellut, cuiro, ja feien el fet.
La bretxa és un element geològic característic de la muralla pètria que s'aixeca al cim del Pirineu, en la separació de vessants, entre la Gavarnia occitana i el Sobrarb aragonès, a una alçada considerable, just a 2.804 m. En algun moment de la història, potser segles i segles enrere, una part del mur va col·lapsar i va caure enrunada en un caos de grandiós rocam als peus de les gegantines parets de pedra, de cap als 100 m cel amunt. Al seu costat, doncs, el forat sembla estretot, perquè l'alçària li més que duplica l'amplària.
Desconec per què es va produir l'esvoranc. Potser la força dels elements va afeblir una zona amb una certa diferència de composició geològica, o l'aigua s'hi acumulava especialment i el gel hivernal la va anar esquerdant. Qui lo sa. Però imagineu-vos per un instant que, segles enllà, algun exèrcit o algunes partides de bandolers, l'haguessin excavat a pic i pala, com una mena de treball herculi. Per poder travessar cap al sud, o cap al nord, aneu a saber. Quina història més bonica que tindríem, oi?
La llegenda ens fa avinent que el forat va captar l'atenció dels ulls humans. És probable que no sigui d'origen medieval, quan la gent no pujava a les altes muntanyes inhòspites, sinó més tardana, de cap al XVIII i XIX, quan començà la descoberta dels Pirineus en un moment d'exaltació medievalista. La majestuositat de l'element va fer que connectés amb un element llegendari i literari també excepcional, redescobert i molt apreciat en aquells temps romàntics: la cançó de gesta anònima en llengua d'oïl, conservada en manuscrit de l'any mil (també n'hi ha alguns fragments en llengua d'oc), sobre el cavaller Rotllà, nebot de l'emperador Carlemany.
A la cançó medieval s'hi conta com, després de la desfeta a traïció de la rereguarda de l'exèrcit contra els sarraïns a la batalla de Roncesvalls (fet històric tres segles anteriors, en què els bascons o gascons originals són substituïts pels moros saragossans, segons l'esperit cristià de conquesta imperant als inics de la Baixa Edat Mitjana), el cavaller Rotllà mirà de destruir l'espasa que empunyava, Durandal, tot colpejant-la contra la serralada. Com que la fulla resistí, fou la roca la que esclatà i s'esbocinà allà mateix: així nasqué el gran forat.
Quan els primers pirineistes francesos toparen amb la bretxa de la Gavarnia, de seguida pensaren en la malifeta de Roland, i així se n'hi donà el nom. Per cert, una altra llegenda afirma que l'espasa sortí rebotada de les mans d'en Rotllà i anà a parar al santuari marià de Rocamador, als llunyans límits septentrionals de la Provença, a on encara la hi podreu contemplar, si hi aneu, encastada a la roca.
1908. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
La perspectiva humana al peu de la bretxa dona idea de la grandiositat, de la immensitat del rocam. Tant des de l'un cantó com des de l'altre, quan hi hem arribat per mor de les nostres rutes senderistes, ens hem sentit el cor encongit de primer, i en situar-nos just al vèrtex dels vessants, hem notat com se'ns hi envolava l'esperit cap a l'infinit.
1910 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
1839. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
«Tableau pittoresque des Pyrenées Françaises», Émilen Frossard (Gallica).
Un text de fa gairebé dos-cents anys recull com el forat era pas freqüentat de contrabandistes aragonesos, i com aquells tocoms eren testimonis sovintejats de batusses sagnants amb pastors, o entre partides enemigues. Poca gendarmeria allà dalt. La vestimenta tradicional és objecte d'admiració i sorpresa per a l'autor gavatx.
1910 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
La majestuositat de la muralla de pedra s'observa en aquesta meravellosa presa. A la dreta, al cap de la serralada, s'hi observa un altre forat, que s'ha anomenat falsa bretxa, just al davant d'un immens faralló o columna de pedra, dit Dit, o sia, anomenat el Dit. Fa cent anys, les glaceres dominaven aquelles altures. Ara, a l'estiu, s'hi puja amb alguna clapa de gel ací i allà, havent desaparegut gairebé per complet. A la dreta del tot, la llomada i punxeguda silueta del Tailhon (3.144 m).
1910 ca. La Bretxa de Roland, L'Alvèrnia (Occitània).
Curiosament, una altra breta existeix en aquesta altra regió occitana, a tocar del Pui Marí (1.783 m) i dels monts Cantal, al Massís Central francès, actualment classificat com a Gran Paisatge Nacional.
1910 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
1900 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
La imatge sud de la bretxa, des del vessant aragonès.
1910 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
A la dreta, el conegut "Paso de los Sarrios", just al peu de la muralla, per arribar a la bretxa venint de Gòriz.
1910 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
Vista de tota la majestuosa pètria muralla als peus del Casc de Marboré (3006 m), presa des del costat sud.
1860 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània).
«Brèche de Roland, prise de Gèdres (Hautes Pyrenées)», de l'il·lustrador Ch. Mercerau (Gallica).
Una vista acolorida, presa des de Gèdra, de baix a la vall estant, amb la silueta de la Bretxa retallada sobre el cel.
1860 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània), (Gallica).
Una altra vista des de Gèdra, amb el pont romànic en primer terme. El detallisme d'aquests gravats dinovescos em té el cor robat, oi?
1829. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània),
Litografia d'Engelmann (Gallica).
El pas vist als inicis del segle XIX, amb els grans rocs del forat acumulats al peu del vessant nord.
Litografia d'Engelmann (Gallica).
El pas vist als inicis del segle XIX, amb els grans rocs del forat acumulats al peu del vessant nord.
1841. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània),
M.A. Gihaut (Gallica).
La Bretxa vista des de la vall, tal com podia ser observada pels caminants, peregrins o contrabandistes des del vessant nord.
M.A. Gihaut (Gallica).
La Bretxa vista des de la vall, tal com podia ser observada pels caminants, peregrins o contrabandistes des del vessant nord.
1850 ca. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània),
Tirpenne, Jean-Louis (Gallica).
L'espectacle de l'Alt Pirineu des de baix, probablement a tocar del riu Artigues, per on passejaven els primers burgesos parisencs que hi feren de turistes.
L'espectacle de l'Alt Pirineu des de baix, probablement a tocar del riu Artigues, per on passejaven els primers burgesos parisencs que hi feren de turistes.
1843. La Bretxa de Roland, Circ de Gavarnia (Occitània),
Jean-Joseph Jules (Gallica).
La magnificent muralla entre el Casc a l'esquerra i el Tailhon a la dreta. No s'apreciava el Mont Perdut fins que s'era molt més amunt. Per això li donaren aquest nom de perdut, perquè costava de trobar i d'arribar-hi.
