[1031] Cotlliure durant la Guerra dels Segadors

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure assiégez par l'armée du Roy commandée par Monsieur le Mareschal de la Melleraye, grand maistre de l'artillerye de France le [17.e] jour de mars 1642 et rendue à l'obéissance du Roy le [13.e] jour d'avril ensuivant».

Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677). 
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).

Éditeur: Avec privilége du Roy, et se vand par G. Hermant soubz la m.se porte des SS. Innocents à Paris (Gallica).
Una formidable vista del port natural de Cotlliure, al Rosselló, una altra de les nombroses viles catalanes assetjades durant la Guerra dels Segadors per tal de foragitar-ne l'exèrcit d'ocupació espanyol.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
L'orla amb la descripció del gravat. 

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
La petita plaça forta de Cotlliure, porta del domini del Rosselló. Un cop rendida, tot el nord de Catalunya passà a domini del Regne de França, aliat del govern de la Generalitat, que sota la presidència de Pau Claris, havia declarat la República Catalana. Els jocs d'interessos de les grans potències europees del moment, farien que aquest domini francès passés a ésser dret de conquesta. Des d'aleshores, Catalunya quedà trossejada, i les comarques septentrionals, on nasqueren la nostra història i la nostra llengua, varen quedar (temporalment fins avui) deslligades de les comarques catalanes meridionals.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
Vista de la Fortificació de Sant Elm, aturonada cap als 150 m. d'alçada, que dominava a la vegada els ports de Portvendres i de Cotlliure. Construïda cap a les acaballes del regnat de Carles I d'Aragó, fortificà una antiga torre de guaita medieval, que esdevingué de gran funció militar durant els setges de la Guerra dels Segadors i de la Guerra Gran de final de segle.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
La torre del fanal a la platja, entre el monestir i el castell. 
Els dominics es van establir a Cotlliure el 1290 gràcies al suport de Guillem Puig d'Orfila, mercader local i de Jaime II de Mallorca, qui va demanar la seva fundació al capítol provincial de Pàmies d’aquell mateix any, juntament amb el de Puigcerdà. Durant el segle XV es va refer l’església que es va consagrar el 1475. La Revolució va posar fi a la història del convent, abans d’això un part de l’establiment ja havia estat destinada a usos militars i a partir del 1926 s’hi va instal·lar un celler (www.monestirs.cat)

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
La població catalana a mitjan del segle XVII, allargassada des del castell reial i l'església antiga al llarg del magnífic port natural.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
La torre de guaita medieval que defensava l'entrada al port.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
Al port d’Avall hi ha l’antiga església, gòtica, del que fou convent dominicà (Sant Domènec de Cotlliure), fundació de Guillem de Puig-orfila, el 1275, aprovada el 1291 per Jaume de Mallorca; el rei Sanç s’hi casà el 1304 amb Maria de Nàpols, i aquell mateix segle hi acollí Vicent Ferrer. Fou refet en 1452-57; la comunitat s’extingí amb la Revolució Francesa, i l’església esdevingué arsenal i després el local de la cooperativa vinícola; el claustre, del començament del s. XIV, d’arcades trencades i retallades en tres lòbuls, amb columna de marbre blanc i capitells de tradició romànica, fou venut el 1938 i traslladat a Anglet, Lapurdi, País Basc. (enciclopèdia.cat).

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
L’església antiga (on al final del s. XV s’establí un priorat hospitaler dependent de la comanda de Bompàs, Orla i Cotlliure) i la part antiga de la vila vella foren destruïdes durant el setge del 1642 i enderrocades el 1673 per ordre de Vauban, el qual féu fortificar la vila (construí de nou els forts del Mirador) i amplià les fortificacions de l’antic castell de Cotlliure, construït als s. XIII i XIV; aquest, esdevingut posteriorment caserna i presó (enciclopèdia.cat).

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
El port d’Amunt, amb l'antiga església, i darrere el qual s’estén la vila vella, amb estrets i tortuosos carrerons, especialment el del Murer, on habita la població marinera.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
Detall de les cases de la vila i de la torre de guaita que ben aviat després de la Guerra dels Segadors fou aprofitada com a campanar de l'església de Santa Maria, aixecada entre 1684-91 i que esdevingué l'església parroquial. Actualment, un dels monuments més retratats de la vila catalana.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
Detall de les galeres de rems del segle XVII i dels galions i les barquetes de pescadors, ancorats a la platja del port.

1642. «Plan de la ville et chasteau de Collioure...»
Auteur: Perelle, Gabriel (1603-1677).
Graveur: Beaulieu, Sébastien de (1612-1674).
Detall d'una de les torres de guaita medieval, en aquest cas no fortificada. N'hi havia al llarg de tots els turos de la costa, feien de fanal i davant d'un atac o perill s'hi encenien fogueres, que s'encadenaven de torre en torre, fins que l'avís arribava a la capital del Rosselló.

[587] Perpinyà 1660