Seguidors

20261031

[2766] Lleida a Nova York, 1881

 

1881. «La Llumanera de Nova York», 
de febrer (ARCA).
Capçalera de la publicació periòdica en llengua catalana més antiga d'Amèrica, de tocs historicoromàntics, amb los noms honorats dels pares de la pàtria, antics i moderns. Així ho veu lo Gemini:

El far de la catalanitat a l'Amèrica del segle XIX

A la dècada de 1870, en plena expansió de les comunicacions transatlàntiques i del periodisme il·lustrat, va néixer a la ciutat dels gratacels una de les aventures editorials més singulars de la història de la premsa catalana: La Llumanera de Nova York.

1. Naixement i context (1874)

Fundada el novembre de 1874 per l'escriptor i periodista Artur Cuyàs i Armengol (1845–1925), La Llumanera va ser la primera publicació periòdica escrita íntegrament en català fora de l'àmbit lingüístic catalanoparlant.

Apareixia amb periodicitat mensual i s'editava directament a Manhattan. El seu nom, llumanera, feia referència a la llàntia d'oli tradicional, simbolitzant la voluntat d'il·luminar i mantenir viva la flama de la llengua i la cultura catalanes a l'altre costat de l'Atlàntic.

2. Objectius i contingut

La revista tenia una doble missió molt clara:

Connectar la colònia catalana d'Ultramar: Servia com a punt de trobada cultural i informatiu per als catalans residents a Nova York, Cuba, Puerto Rico i el conjunt del continent americà.

Pont entre Catalunya i Amèrica: Donava a conèixer a Catalunya la modernitat, l'estil de vida, els avanços tècnics i el dinamisme dels Estats Units, alhora que informava Amèrica de la vida cultural i econòmica del Principat.

Pel que fa al contingut, combinava cròniques d'actualitat, relats literaris, poemes, notes de viatge i seccions d'humor.

3. Disseny i col·laboradors d'excepció

La Llumanera va destacar per la seva excel·lent qualitat gràfica. Va ser una revista profusament il·lustrada amb gravats de gran nivell artístic.

Il·lustració: El dibuixant i gravador Enric Ségurson en va ser el principal il·lustrador, acompanyat de contribucions d'artistes com Feliu Elias o dibuixos basats en el talent de la Renaixença.

Col·laboradors literaris: Va comptar amb signatures de primer ordre de la cultura catalana de l'època, com Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer, Àngel Guimerà, Joan Barat o Albert de Quintana.

4. Tancament i llegat (1881)

Després de 73 números publicats, la revista va deixar de sortir el maig de 1881. El canvi en les circumstàncies econòmiques del seu fundador i les dificultats de distribució transatlàntica van portar al seu tancament.

Malgrat la seva breu trajectòria (1874–1881), La Llumanera de Nova York roman com un testimoni històric excepcional del cosmopolitisme català del segle XIX, d'un valor inestimable per estudiar l'emigració a Amèrica i la projecció internacional de la llengua catalana durant la Renaixença.

1881. Lleida a «La Llumanera de Nova York». 
Façana de l'Hospital de Santa Maria, de febrer (ARCA).
De manera sorprenent, no fou la Seu Vella l'escollida per representar-nos a la portada d'aquest número, l'antepenúltim. Lo dibuixant Josep Lluís Pellicer era reusenc, crec. Fou artista polifacètic, que començà com a mestre de cases i tocà la il·lustració, l'humorisme gràfic, lo disseny i l'escriptura, de tarannà català i republicà. 

Diu lo text sobre el gravat: Lo que va en aquesta plana, degut á la ploma del distingit artista En Joseph L. Pellicer, que forma avuy part del cos d'artistas de l'Illustration de Paris, representa la fatxada del Hospital de la ciutat de Lleyda, que·s troba davant de la nova Catedral en lo carrer Major, y, com diu gráficament lo mateix artista, «es un monument de debò, una de las cosas notables que s'ha tingut al menos lo bon sentit de nó embrutar la estatua, ni las parts ornamentadas, que contrastan vigorosament ab sos tons obscurs sobre la massa blanca de la cals.

1881. Lleida a «La Llumanera de Nova York». 
Façana de l'Hospital de Santa Maria, de febrer (ARCA).
Detall de l'ambient davant l'Hospital, llavors obert amb finestres i balconades per airejar les sales dels malalts. Lo carrer davant la catedral, tot empedrat, i la canalla jugant i algun pobre pidolant. 

1882. «La Llumanera de Nova York». 
Taula de preus i agents pels països americans, entre els quals Cuba, Puerto Rico o Brasil.

La Llumanera de Nova York.
Artur Cuyás, Editor.35 Broadway, Room 110.P. O. Box 1395.

«Aquesta revista se publica regularment lo dia primer de cada mes. Preguém á tots los nostres paysáns que sapian fer correr la ploma en catalá, qu'ens afavorescan ab algunas composicions curtas en prosa ó vers. Quant succeheixi algun aconteiximent ó festa que puga interessar als fills del Principat, ja sia á Catalunya, América, en lo Polo Nort, ó en qualsevol altra part de la terra ó de la lluna, desitjariam que algun paysá nostre ens en fes una relació, y si pogués ser, qu' ens en enviés un dibuix, pera poder publicarho en las planas de La Llumanera. Novas, articles sérios y jocosos, dissertacions científicas, críticas d' art, correspondencias de totas parts del mon, descripcions de costums, estudis histórichs, revistas bibliográficas, poesias originals y traduhidas, quentos, rondallas, epigramas, tot cap en las columnas de La Llumanera, tot, except discussions políticas, religiosas ó personals».


A Lleida encara no hi havia Jocs Florals ni revistes amb català, però la consciència de la terra s'hi començava a despertar: