 |
| 1878. Lo Tranquil Taller, Lleida «Revista de Lérida», núm. 6, 10 de febrer (Fons Sol-Torres). Salutació al naixement de la nova societat cultural lleidatana, emplaçada en edifici de nova construcció, a la Rambla Cabrinety, al començament de «Fernando». A la planta baixa, la sala de reunions, guarda-roba i 'tocador' de senyores. Al pis principal, sales de taller, de Juntes, secretaria, arxiu i biblioteca, i «un salón donde se servirán algunos refrescos los días de reunión o baile». |
 |
| 1879. Lo Tranquil Taller, Lleida «Diari Català», núm. 80, 21 de juliol (ARCA). Notícia de l'exposició que la societat catalanista va organitzar a la seua seu social de la Rambla de Ferran. És clar que era una exposició modesta i local, però fou una iniciativa en la línia de les ciutats més avançades del continent, en què la nova burgesia industrial pugnava per mostrar el seu domini social per mitjà de son potencial econòmic. Com encara passa avui, el fet de no tindre un Estat a favor, ans en contra, feia del tot imprescindible que la iniciativa particular suplís aquest contratemps. L'article descriu la disposició dels aparadors de la fira al local de Lo Tranquil Taller: «L'exposició omple la planta baixa de l'edifici que pertany a la societat; col·locats los objectes en aparador al voltant de les parets, i los de més volum i pes intercalats entre les columnes que sostenen les jàsseres del sostre». Bona part dels elements exposats tenien a veure amb el caràcter agrícola de la terra, però també treballs d'indústries vàries «que són deducció d'una població un tant nombrosa i responent a les essencials necessitats de la vida». A més d'altres elements, és clar, com ara «boniques mostres de carbó de pedra de la província, i d'excel·lent ciment romà de la Granja» i la gran «varietat de vins, olis, aiguardents i esperits», entre els quals destacaven els destil·lats de l'empresa Lamolla, «que no fa molt obrí un grandiós establiment en lo passeig de Fernando». També s'hi veien treballs de caràcter artístic, com les mostres tipogràfiques de la lleidatana impremta Sol, «entre les quals un llibret de poesies d'en Morera [que] no pot estampar-se amb millors materials ni més gust en qualsevol gran capital, com també la Guia de Lleida». Acaba l'article amb l'exalçament de la iniciativa, digna d'imitació per altres corporacions i de celebrar-se periòdicament, cosa que no succeí. No serà fins al segle XX, primer amb un parell de mostres agrícoles als anys 20, i després, ja entrada la postguerra, amb la instauració de la Fira de Sant Miquel, que la ciutat disposarà d'aquest aparador de la producció industrial i mercantil, sempre a partir de l'arrel agrària de la ciutat i dels pobles veïns. |
 |
| 1881. Lo Tranquil Taller, Lleida «Diari Català», núm. 531, 26 de gener (ARCA). Entre les activitats cultural que Lo Tranquil Taller celebrava a la ciutat destacaven, per sa popularitat, els balls que s'hi feien. Tant, que l'orquestra que habitualment hi tocava, era llogada a les festes majors dels pobles de la plana lleidatana, com ara a Torregrossa, aquella festa major de Sant Vicent: «havien aixecat un hermós envelat amb tretze músics dels millors de Lleida, o sigan, los que donen ball les principals festes de l'any en lo saló anomenat Lo Tranquil Taller». Malgrat que fou una festa major passada per aigua, la concurrència hi fou notòria. La nota de «Lo corresponsal» afegeix dos breus més sobre fets de la plana urgellenca: el robatori de la casilla del tren a Bell-lloc. Al pobre casiller, que llavors hi vivia, quatre malfactors, no agafats al moment de la notícia, li furtaren 19 pta, una escopeta i un pernil! L'altre breu informa del projecte de construcció de la carretera de Linyola a Mollerussa, «costejada pels veïns del poble i algunes cases de camp de l'encontorn», o sigui, alguns del grans terratinents, que amb l'arribada del reg començaven a sentir la necessitat de bones comunicacions per traure la producció al mercat. |
 |
| 1930. Lo Tranquil Taller, Lleida «Catalunya Social», núm. 486, 18 d'octubre (ARCA). Obituari de Joan Bergós en aquest setmanari catòlic, un dels grans prohoms de la Renaixença lleidatana, i que fou l'ànima de Lo Tranquil Taller. El setmanari qualifica la societat com la pitjor de totes, per esquerranosa i irreligiosa, i defensa que en Bergós treballés des de dins per redreçar-la. En el resum de la vida del destacat intel·lectual i activista lleidatà d'aquell canvi de segle, s'hi destaca una activitat prou sorprenent: «les vides que salvà, exposant heroicament la seva, en les temporades de bans, quan el Segre passava per Lleida amb honors de gran riu». (Quintí Casals: «El Tranquil Taller de Frederic Castells Ballespí i la seva influència en els inicis del Republicanisme Catalanista a Lleida (1875-1882)», «Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià», núm. 8, 2021, enllaç). |
