[2767] Lo primer Hamlet català, 1874

1881. Soliloqui de Hamlet,

 «La Llumanera de Nova York», de desembre, núm. 2 (ARCA).

Lo primer monòleg del protagonista, no pas tota l'obra. Amb un esplèndid regust de llengua viva, accessible i propera, malgrat l'ortografia prefabriana. 

Soliloqui de Hamlet

DE SHAKESPEARE.

Traduhít expressament pera La Llumanera.

Viure, ó no viure, aqueixa es la cuestió :

¿será més digne que sofreixca l'home

los tirs y fletxas d'enemiga sort,

ó be que armant-se contra un mar de penas

las acabe ab la mort? Y ¿qué es la mort?

Dormir, rés més: ¡y ab una son se acaban

los nostres sufriments y·ls mil dolors

herencia de la carn! És una fí

que devem desitjar. Morir... dormir...

¡Dormir! Pot ser somiar... Ah! aqui está·l punt;

perque eixa son sens fí pot tenir somnis,

despues que haurem llensat lo feix mortal,

y axó ens deté. Aqueix es lo respecte

que dona llarga vida al sufriment.

¿Qui aguantaria·ls fuets y assots del temps,

del tirá·l jou, l'insult del orgullós,

los desprecis de amor, la injusta lley,

dels empleats la insolencia, y los rebufos

quel pacient sabi reb del ignorant,

si un pogués darse á sí mateix repós

ab un punyal? ¿Qui portaria·l fardo,

grunyint y suant, de la pesada vida,

si la por de lo que hagia allá en la mort

(pays desconegut, puix del seu terme

cap viatger ha tornat) no ens contingués,

fent-nos sufrir los mals que aqui tenim

abans de anar als que no coneixém?

La conciencia nos fá cobarts á tots:

de la resolució lo color viu

lo abaixa y esmortueix la reflexió,

y aixis empresas importants y urgents,

á forsa de pensar-las se han torsut

y no han arribat may á ser accions.

Nota biogràfia del traductor i editor de la revista:

Artur Cuyàs i Armengol

(Barcelona, 25 d'abril de 1845 — Madrid, 1925)

Periodista, escriptor, promotor cultural, traductor i compositor.

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars. Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York, El Cronista i Las Novedades. Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial, de Madrid, Diario de Barcelona, i Diario de la Marina i La Voz de Cuba, de l’Havana, i també col·laborà a la Revista Ilustrada de México. Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units. Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de Nostra Senyora de Guadalupe.

Fundà i dirigí la revista catalana La Llumenera de Nova York (1874-81), il·lustrada per Felip Cusachs, una de les revistes catalanes més importants dels catalans residents a Amèrica. Fou un dels fundadors del Cercle Colón Cervantes i president de la Junta Patriótica Española a Nova York. Exercí com a agent general per a Espanya i les províncies d’ultramar del Gran catálogo ilustrado de industrias americanas. Interessat per la cultura anglosaxona i la formació de la joventut, publicà un Diccionario español-inglés e inglés-español (1876), conegut per ‘diccionari Cuyàs’.

És considerat el primer lexicògraf que pensà a incloure la pronúncia figurada en aquesta mena de publicacions; aquesta obra ha tingut nombroses edicions i fou adoptada oficialment per les acadèmies militars i navals, les universitats nord-americanes i també a països com Cuba, Puerto Rico i Filipines. Publicà a Nova York un Estudio sobre la inmigración en los Estados Unidos (1881), The Cuban question in its true light (1895), Catálogo de industrias norteamericanas (1887), Spanish rule, in Cuba (1896), New constitutional laws for the island of Cuba (1897) i Desde México (1897) i, a Madrid, Hace falta un muchacho (1913), obra estimuladora dedicada als nois.

Com a autor teatral, cal destacar The Devil’s Auction (1868) i la peça trilingüe (espanyol, francès, anglès) en un acte Casarse sin conocerse (1878). El 1878 el Centre de Lectura de Reus li guardonà la sèrie de poemes Manojo de fábulas. Fou també compositor, fundador i animador d’entitats com la Societat Coral Catalana (1879). Musicà Bécquer, que d’altra banda traduïa a Lo Gai Saber (1879).

Denunciat per alguns cubans, que lluitaven per l’emancipació de l’illa, i en el context de la guerra entre els Estats Units i Espanya, fou perseguit pel govern nord-americà. Es refugià a Espanya, on el govern li donà la condecoració d’Isabel la Catòlica. Després d’un viatge a la Gran Bretanya, on conegué Robert Baden-Powell, s’interessà per l’escoltisme. Instal·lat més tard a Madrid, l’any 1915, dirigí la revista El Hogar Español, fou nomenat comissari general dels Exploradores de España i promogué el moviment escolta a l’Estat espanyol. (enciclopedia.cat)

1874- 1881. «La Llumanera de Nova York» (ARCA).

Anuncis d'impacte: amb català però adreça novaiorquesa. L'editor tenia botiga i servia materials d'impremta, paper, llibres, impressions. Amb comissió de dos i mig per cent per coandes de menys de 100$. 

[2766] Lleida a Nova York, 1881