Seguidors

20261029

[2765] Prospectus Ilerdae, vistes d'Ilerda

 


Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).
Recreació virtual de la ciutat romana amb lo magne pont de pedra sobre el Sícoris i l'àgora, vul dir fòrum, a l'esplanada de la futura plaça de sant Joan. Lo Noguerola envoltava les muralles i deguassava molt més avall, i això fou així fins a l'obertura de les muralles al segle XIX.
Només li falla la inclinació de l'ombra, que indica lo sol eixint més cap al nord que cap a l'est. Malgrat això, les vistes generades valen molt la pena. 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).
La part nord de la ciutat, amb lo pont de pedra sobre lo Noguerola i les grans termes públics (actualment al carrer Remolins) en entrant per la porta septentrional de la muralla, amb aigua del Noguerola (en desconec lo nom romà, o si algun autor lo cità; és hidrònim medieval, diminutiu de Noguera, que desemboca no gaire més amunt, a Corbins). Ja hi existia la bifurcació del carrer Major (lo Cardus Màximus, de nord a sud) amb carrer Carme i carrer Ma(g)dalena, la qual, doncs, té més de dos mil·lennis d'antiguitat!
La majoria de cases s'hi representen com a domun amb atri interior, que no sé pas si hi havia tanta riquesa. De tota manera, hi fa ben bonic. Qui no hi viuria ara, oi? 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).
L'entrada a la ciutat sobre lo Noguerola i per la porta de la calçada d'Àger, important nucli agrari de l'època.
La via és envoltada de musoleus i monuments funeraris, car se prohibia l'enterrament dins los murs de la ciutat per qüestions de salut pública. Costum que los cristians medieval perdrien i caldria esperar fins al segle XIX i en poblets petits fins a inicis del XX per traslladar los cementiris fora vila. 

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).
La ciutat era envoltada de camps de conreu i era molt freda a l'hivern, tant que fins i tot les aigües sicorines se gelaven (cosa que va acabar per provocar la llegendària tragèdia de Salomé) i lo clima inhòspit sumat al mal record de les batusses de Cèsar amb los generals de Pompeu, van fer créixer l'expressió llatina: Ilerdam videas!, que hom llançava a l'adversari seu per desitjar-li mala fortuna. O sia: —Que vegis Ilerda!, desgraciat.
A dalt del turó de la futura Suda i mesquita sarraïna, hi hagué lo recinte dels temples sagrats, i feia funcions d'acròpolis fortificada. Més de mil anys després, sobre les runes de la llarga època andalusina, s'hi aixecaria la catedral o seu cristiana, que pels pebrots del podrit Borbó primer esdevindria castell militar al 1707.

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).
La recreació tanca la muralla occidental no gaire més avall del pont, i sense un decumanus (carrer d'orientació est-oest) ben definit. Potser l'orentació del pont, que avui trobem ben bé a l'enrecte de la Seu Vella, no hi ha resultat ben reeixida.

Segle I aC. Ilerda.
3D Virtual Recreation of the Roman City of Ilerda (Lleida) (enllaç original).
La posta de sol ilerdenca.