1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Un consultori mèdic d'ara fa cent anys, a la Plaça de la Sal. Al gran edifici de la Caixa de Pensions lleidatana, al primer pis, hi hagué la consulta del Dr. Arqués. Actualment, encara hi ha una oficina bancària, de l'entitat successora del primitiu mont de pietat lleidatà. Però l'edifici, diria que cap als anys 80, es va refer de nou en nou. No en van respectar ni l'artística façana. El mal d'ulls que provoca mentre passeges pel carrer Major és indescriptible: una mostra de l'arquitectura que mai no hagués hagut de ser, però que ha sigut massa sovint. I encara és.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Article dedicat al nou i modern consultori dedicat a les malalties i estètica femenines d'un jove doctor. El signa el doctor Amali Prim, poeta i cronista oficial de la Paeria.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Fotografia del Dr. Arrufat al seu despatx amb finestra a la Plaça de la Sal.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
El consultori era al primer pis i per l'ampla escala s'hi pujava amb comoditat, sense que calgués fer ús de l'ascensor de què gaudia el majestuós edifici.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
L'ascensor, que molt pocs edificis lleidatans de l'època podien lluir, i l'elegant sala d'espera, tota decorada.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
El mobiliari del 'boudoir', o saleta de massatge estètic i medicinal, i toilette per a les clientes, amb fina decoració femenina, d'estil Lluís XV, «de suau to vermell». Quins tractaments s'hi oferien? Contra l'obesitat i les arrugues a la cara, i «totes les aplicacions modernes de l'art d'embellir la dona». Probablement, el primer centre estètic lleidatà, balnearis a part. A més, s'hi feien les consultes d'obstetrícia i «curació dels trastorns i malalties pròpies de la dona».
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
El 'boudoir' femení amb mobiliari Lluís XV. El gal·licisme 'boudoir' (de 'bouder', guardar-se) per referir-se a una petita estança de la casa, primer interior i sense finestres, després adequada a usos personals femenins, saltà a la fama amb l'obra del Marquès de Sade (1740-1810) titulada La Philosophie dans le boudoir, dedicada a converses íntimes amb dones. La mala reputació de la saleta no va importar a les classes altes a l'hora d'adoptar-lo i popularitzar-lo, i d'allà va passar a totes les altres llengües. Entre nosaltres, el terme no va subsistir més enllà de la guerra. Avui ningú no sabria pas què és això del 'boudoir'.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
La gran banyera per al relaxament de la clientela amb hidroteràpia.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
A part dels massatges manuals, s'hi oferien massatges per corrent elèctric, tota una modernor en aquells temps. La kinesioteràpia o cinesioteràpia és la branca primitiva de la fisioteràpia.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Aparell per a l'aplicació de corrents elèctrics per a massatges i rehabilitacions de moviment.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Vista parcial del quiròfan del centre mèdic.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Se'n destaca els aparells d'esterilització, molt important en aquella època i encara ara per a la prevenció d'infeccions, i «la magnífica instal·lació d'hidroteràpia (banys de pila -higiènics i medicinals-, dutxes, raigs, pluja, etc).» Les imatges ens mostren una altra vista del quiròfan i de la sala de banys.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Vista de la dotació del quiròfan.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
El Doctor Arqués tenia llavors 26 anys. Va doctorar-se en medicina als 20! Desconec si era un fet habitual o es tractà d'un estudiant prodigiós. Durant aquells sis anys fins a instal·lar-se a la nostra ciutat, desenvolupà tasques acadèmiques universitàries a Barcelona.
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
Tota una colla de metges i farmacèutics anunciats en aquest número de la revista. L'hospital públic més aviat era un espai de beneficència, però la sanitat privada era prou florent en la Lleida d'ara fa cent anys: raigs X, tractaments antisífilis, reducció d'hèrnies, electroteràpia... Per als qui se la podien pagar, és clar. Passat un segle, ara no parem de dir fàstics de com de malament es gestiona la sanitat pública. No en tenim mai prou, i ho volem tot de franc, oi?
1921. El consultori mèdic del Doctor Arqués, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 2, de 15 d'octubre (UdL).
El doctor Amali Prim i Seguí (1878-1937), prohom de la Renaixença lleidatana, fundà i fou el primer director del quinzenal lleidatà. Heus aquí per què, en els números publicats, els anuncis mèdics predominen sobre tots els altres. Veiem el quadre de preus publicitaris, diria que no gaire barats a l'època. L'administració s'ubicava al desaparegut carrer Estereria, entre la plaça Sant Joan i la de la Sal.
