Durant un dia hi transitaven unes 120 tones, amb un total de 24.000 per any (amb dos-cents dies de treball de mitjana). No és d'estranyar que a aquest ritme de bosc Bonabé s'esgotés després de deu anys de funcionament.
Hi havia, per tant, una estació d'embarcament a Bonabé i una estació d'arribada a Salau (en el lloc anomenat illa), i dues estacions intermèdies, les de Port de Salau, que també va servir com a habitatge i menjador per als treballadors i per permetre el control duaner, i la del Pézerouze, tant perduda en la vegetació, que encara s'hi pot veure a l'hivern, la fundació i una bella torre de cor de roure pràcticament intacta.
La informació d'aquestes posts gràcies als blogs (no us els perdeu):
Company-Histories.com, Vent du Port. L'aventure du bois Bonabé, Un recorregut per les restes de la Matussière-et-Forest a Bonabé
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Construcció de la base d'una de les torres del telefèric, encara amb neu.
|
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Una càrrega de taulons, aprox una vintena a cada viatge, arribant al Cap del Port.
|
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Dalt al port, l'anomenada cantina, en un majestuós edifici que albergava treballadors i també la duana.
|
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'edifici del Cap del Port, a 2.050 m, on hi havia l'estació receptora intermèdia de canvi de vessant.
|
Anys 2000. De Bonabé a Salau.
L'edifici enrunat al cap de cent anys, com es pot veure en l'actualitat.
|