Seguidors

20150816

[1128] El telefèric del Pallars a la vall del riu Salat

Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Un gran parapet de fusta suspès entre dos altes torres protegeix la casa, situada sota la línia del cable de transport. Allò que veiem a la part alta de la foto superior, al costat del nom, no és pas una taca, sinó la tona de troncs que viatjaven penjant per sobre del Pirineu.
Entre l'estació de càrrega de Bonabé a l'estació angular del Port de Salau, on hi havia l'edifici de la cantina, hi hagué 40 torres, només cinc de ferro. Les altres cinquanta-una torres del recorregut eren per baixar del Port de Salau al poblet del mateix nom. Les torres de fusta anaven de 6 a 16 m, les de ferro, de 18 a 28. El pes que sostenien d'una sola càrrega mitjana era d'una tona i el temps de transport entre Bonabé i Salau rondava sobre una hora llarga.

Durant un dia hi transitaven unes 120 tones, amb un total de 24.000 per any (amb dos-cents dies de treball de mitjana). No és d'estranyar que a aquest ritme de bosc Bonabé s'esgotés després de deu anys de funcionament.

Hi havia, per tant, una estació d'embarcament a Bonabé i una estació d'arribada a Salau (en el lloc anomenat illa), i dues estacions intermèdies, les de Port de Salau, que també va servir com a habitatge i menjador per als treballadors i per permetre el control duaner, i la del Pézerouze, tant perduda en la vegetació, que encara s'hi pot veure a l'hivern, la fundació i una bella torre de cor de roure pràcticament intacta.


La informació d'aquestes posts gràcies als blogs (no us els perdeu):

Company-Histories.comVent du Port. L'aventure du bois BonabéUn recorregut per les restes de la Matussière-et-Forest a Bonabé

Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'experiència de Bonabé marca el (desgraciat) inici de l'explotació sistemàtica del bosc. A la imatge, un capatàs (o qui sap si el sentor Matussière en persona) amb un parell de treballadors sobre els troncs.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
A baix a Bonabé, els troncs eren tallats en taulons. Així s'optimitzava el pes del transport aeri. A la fot, un dels amos a peu de riu, al costat de la sínia que movia la serradora hidràulica.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Les torres de més amunt eren de ferro, per aguantar el torb i la neu. També s'hi veuen els cables de llum elèctrica que travessaven el port. A la dreta, travessant sobre la neu, o uns treballadors soferts, o uns contrabandistes espavilats.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Construcció de la base d'una de les torres del telefèric, encara amb neu.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Una càrrega de taulons, aprox una vintena a cada viatge, arribant al Cap del Port.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Els treballadors dalt de la torre de fusta del telefèric, preparats per al retrat. A la dreta, un altre emparrat en el pal de l'electricitat. Les dos dones amb gaiato de pastor a la mà... L'estació intermèdia del Cap del Port -crec.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
Dalt al port, l'anomenada cantina, en un majestuós edifici que albergava treballadors i també la duana. 

Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'edifici del Cap del Port, a 2.050 m, on hi havia l'estació receptora intermèdia de canvi de vessant.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'edifici del Cap del Port, en construcció, amb carretes de bous. Allà hi hagué la cantina, fou un dels més celebrats i famosos de la contrada. Quantes llengües s'hi devien sentir!
Anys 2000. De Bonabé a Salau.
L'edifici enrunat al cap de cent anys, com es pot veure en l'actualitat.
Anys 1900-1910. De Bonabé a Salau.
L'estació receptora de Salau, al moment de l'arribada d'un carregament, sota l'atenta mirada dels propietaris o encarregats. De ben segur, prou semblant a la de partida de Bonabé.