.jpg)
1770. Banys de mar i carros de bany.
Carros de bany a Yorkshire (Anglaterra), en una pintura costumista de Ramsey (enllaç). Lo quadre retrata la vida regalada de la classe aristocràtica a la vora del mar, amb passejos a peu i a cavall, relacions socials i banys de mar amb los carros habilitats a tal finalitat. La infinitat de màquines que hi veiem ens diu que no era cosa de quatre excèntriques, sinó moda ben arrelada en aquells temps il·lustrats.
Segle XIX. Banys de mar i carros de bany.
Vinyeta humorística sobre los banys, amb tot de gent amuntegada a la platja o a les terrasses de les grans cases voramar, per espiar les banyistes a l'hora dels banys, sempre des dels carros o màquines de bany. Lo dibuix retrata, doncs, certa fal·lera que hi hagué en aquells temps per veure les dones en roba de bany. Tot i que no és descartable, no devia pas ser habitual lo bany nu, a pèl a pèl, sinó que les dones solien vestir camisoles o visos llargs fins al turmell. Cosa que no evitava que en aquells primers temps de banys fos considerada una imatge impúdica.
.jpg)
Segle XVIII. Banys de mar i carros de bany.
L'escena del pintor Ralph Waters (enllaç) mostra les ruïnes d'un castell medieval al priorat de Tynemouth cap al final del segle XVIII. A la dreta, també hi apareix lo fanal o far que guiava los vaixells en aquelles costes. Sembla que hi hagué competència en el camp de les màquines de bany: també des de barquetes o gavarres, equipades amb tendal a tall de tartana, com a cabina, i escales per descendir a l'aigua. Però devien resultar més dificultoses de manejar si la platja era plana, car s'encallaven a l'arena. A més, calia braços masculins per empènyer-les i remar, cosa no apropiada a la decència exigida a les banyistes. És probable, doncs, que només fossen màquines de bany masculines, per a homes que no sabien nadar o amb malalties que els dificultaven la natació. Per a les dones, doncs, s'habilitaren los carros, molt més maniobrables, estables i amb màxima privacitat.
1829. Banys de mar i carros de bany.
Les 'sirenes' de Brighton, Anglaterra. Escena de William Heath, que ens permet de veure l'ambient de sororitat que s'hi podia acabar creant, als carros de banys, malgrat les restriccions socials. A Anglaterra, la segregació del bany per gèneres s'eliminà al 1901.
.jpg)
1775. Banys de mar i carros de bany.
Margate, població al comtat de Kent, a la costa sud-oriental anglesa, a propet de Canterbury, fou un dels primers ressorts de banys. La incipient indústria turística fou tan florent que els traginers de carros en feren fulls volants de propaganda: ja en fa 250 anys! (enllaç)..jpg)
1791. Banys de mar i carros de bany.
Una altra empresa de Margate, aquesta amb un artilugi de total intimitat, amb cobertura de de l'escala i d'un parell de metres quadrats d'aigua. Per a les dones més pudoroses i temoroses de Déu, potser també algun senyor d'edat o malalt, però que la ciència empenyia a fer banys de mar per mor de la salut. Los carros o màquina de banys foren un artefacte molt utilitzat entre finals del segle XVIII i principis del XX, sobretot a les costes britàniques i d’altres regions nòrdiques d’Europa, que servia perquè les dones poguessin canviar-se de roba i banyar-se al mar amb discreció, d’acord amb los codis morals d’aquell temps. Los banys de mar arribaren més tard al sud europeu catòlic i les màquines de bany no hi foren tan primerenques ni gens habituals. En canvi, les cabanes i després casetes hi foren la solució emprada.
Es tractava de petits carros de fusta, coberts en forma de cabina per poder-hi entrat dempeus, i amb rodes, per tal que es poguessen moure fins a la vora del mar, sovint estirats per mules o per servents. Les cabines disposaven de portes i cortines per protegir la intimitat de les usuàries i dels xiquets petits. Quan arribaven a l’aigua, a la voreta o fins i tot més endins, les banyistes podien baixar directament al mar mitjançant unes escales, sempre amagades de la vista dels homes per mitjà de tendals o cortinatges.
No cal dir que l’ús d’aquestes màquines responia a unes convencions socials molt estrictes per a les dones, i fins i tot amb aquest sistema, els banys havien d'estar separats per sexes, ja que veure una dona amb vestit de bany es considerava poc apropiat. Encara en altres cultures del nostre món, les normes culturals i religioses imposen a la dona lo vestit de bany de cap a peus, l'anomenat burquini.
Los carros de bany van començar a aparèixer cap a mitjan segle XVIII, molt probablement a Anglaterra segons los testimonis gràfics existents, per permetre els banys de mar per motius medicinals. Van difondre's amb celeritat per les platges europees al llarg del segle XIX, a mesura que les classes benestants s'acostumaven als banys de mar i a la vacança a la costa. Però amb lo pas del temps, l'acceptació dels banys mixtos, i l'accelerat canvi social del segle XX referent a l'alliberament femení, los carros de cabina per als banys de mar van anar deixant de ser necessàries i van desaparèixer cap als anys d'entreguerres.
1910-20. Banys de mar i carros de bany.
Vista de la platja de Sitges, una de les primeres que rebé la incipient turistada de la burgesia barcelonina. A la imatge de Roisin, encara ni hi havia ni casetes, sinó unes cabanetes fetes amb tendals, a on s'hi esperaven les minyones per atendre les banyistes.
1920-30. Banys de mar i carros de bany.
1950 ca. Banys de mar i carros de bany.
Les casetes de S'Agaró, encara existents, són originals de cap al 1920, al moment que començà la urbanització d'estil noucentista. Llavors, des de dalt l'Hostal de la Gavina, les vistes eren privilegiades. Actualment, la vista de la badia ofereix només rengleres d'adossades, mig dissimulades per les pinedes. En general, tota la Costa Brava és plena de ciment sota el verd dels pins. Ai las, quina pena de país!
1917. Banys de mar i carros de bany.
Al País Basc, sempre amb fil directe amb les Britàniques, se n'importà la tradició. La imatge és de la platja de la Conxa, i lo tir és de bous.
1918. Banys de mar i carros de bany.
Los carros de bany afilerats a la Conxa donostiarra.
La cosa més semblant que he oït a les nostres costes és com la jovenalla dels pobles costaners s'emportava lo ruc o la somera a la platja i el feia servir de trampolí. Però pas per al bany glamurós dels banyistes de la capital i de classe acomodada.
.jpg)
1908. Banys de mar i carros de bany.
A la Conxa hi estiuejaven los Borbons (espanyols), que no en tenien prou amb un carro, sinó que desplaçaven fins a l'aigua tota la caseta, o casassa, per mitjà d'unes vies, com aquesta d'Alfons XIII i sa mare la reina regent. És que los Borbons ho foten tot a l'engròs, home!