.jpg)
Lo jove poeta i cantautor lleidatà Xerric. La primera (r)evolució fou la dels qui los padrins anomenaven llavors los melenuts, cosa mai vista fins aquells anys a Lleida i Ponent. Una manera de visualitzar que volien canviar el món. Especialment al nostre país, als nostres Països, que tot just sortien dels quaranta anys de travessa del desert franquista (espanyol).
1972. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 18 de juny (AML).
La primera referència que trobo d'en Xerric a la premsa ens remunta als seus orígens de cantautor, que ens remeten als temps de seminarista a Solsona, a on se formà. Josep Borrell i Figuera (Mollerussa, 1954) tenia llavors ben just divuit anyets.
1974. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 22 de novembre (AML).
«Con este título se ha constituido esta semana un grupo de poesía», diu la crònica de l'època. Les hem de llegir, aquestes cròniques, encara en castellà. Per tant, ben bé podem afirmar que l'efemèride acaba de fer lo cinquantenari.
Diu que eren «trece jóvenes aficionados al estudio y a la creación poética». Alhora, s'anava conformant un incipient moviment de Nova Cançó lleidatana. El jove Xerric en fora l'enllaç, membre fundador d'una i altra colla, la poètica i la musical.
Al Roser, seu de facultat de Filosofia i Lletres del recuperat Estudi General, se n'anunciava un dels primers recitals, amb en Xerric i en Jordi Oró, lo Raimon de Ponent. «Aunque no aparece en los programas, es posible que otros cantantes se unan y nos ofrezcan sus canciones, de carácter popular».
Aquí, el mot popular era un eufemisme. Pensem que lo dictador (espanyol) encara cuejava. Les lletres dels joves cantautors de la nova cançó lleidatana eren socialment punxents i políticament reivindicants. Eren els temps que sortia la primera revista del modern Estudi General, la revista «Arrels», d'enyorada memòria.
1974. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 22 de novembre (AML).
Xerric, Recompte de l'home madur.
.jpg)
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 13 de desembre (AML).
La diada literària de Santa Llúcia d'Òmnium Cultural arribà aquell any a Lleida. Los joves literats no sabien ben bé què era, però representava una oportunitat per capbussar-se en la pròpia tradició literària i de fer-se conèixer. Mai no ha sigut fàcil des de Ponent fer que s'escolti la nostra veu a la capital. Encara avui, amb una Barcelona (i la seua tele, i los seus mitjans, i les seues editorials) tancada en si mateixa, trobem a faltar una veritable capital nacional.
1974. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 13 de desembre (AML).
(Cliqueu damunt la imatge per fer-la gran i poder-la llegir).
.jpg)
1974. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 19 de desembre (AML).
Presentació pública del grup davant lo poble de Lleida, «per trencar alguns de tants silencis que ens ofeguen». Després de cinquanta anys, ara molts no entenen aquell moment, com era encara gran l'opressió governativa i la por en l'àmbit públic, que calia que fossin combatudes. «Som poetes; el bull rabent dels sentiments i com a tals desvetllarem amb un cop de paraula la veritable valor de l'home: la llibertat». La poesia com a arma, que deia aquell. Arma per a la transformació política i social d'unes terres ponentines que tenien un país, Catalunya, i no pas aquell altres que el leridanismo havia provat d'imposar per la força.
1974. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 19 de desembre (AML).
Lo primer manifest poètic dels dallaries, en la ploma del jove Xerric, que explicitava com «aquest meu jo d'artista manté una lluita constant enfront de la realitat mitificada i sofisticada per tal de fer valdre la sensibilitat, la naturalitat, l'espiritualitat».
Xerric, La lluita i l'amor: la poesia amorosa no és ideal, sinó de física i corporal imatgeria. Una altra mena de rebel·lia cultural.
1972. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Mensaje», de 18 desembre (FPIEI).
Los mitjans del règim (espanyol) començaven a obrir-se a la cultura i literatura del país i en la llengua del país. Havíem resistit. Ara calia guanyar (avui encara).
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 18 de març (AML).
La Nova Cançó lleidatana s'anava obrint camí amb recitals pels nostres pobles. Eren temps de lSetmanes Culturals, de l'eclosió de les associacions populars, de recuperació de la memòria i de projecció cap al futur. Hi havia efervescència continguda: lo dictador (espanyol) no duraria gaire més. Lo seu règim, lo règim del 78, malauradament, es camuflaria per persistir des del deep state, que lo procés sobiranista ha destapat des del 2010: ara només ens cal acabar la feina.
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 29 de març (AML).
Los sis primers noms de la Nova Cançó lleidatana, que avaiat agafarien lo nom de Grup de Cançó Ponent: Maria Teresa, Antoni Ricard, Miquel Sancho, Teima, Xerric i Jordi Oró. «D'en Xerric mereix especial atenció la lletra de les composicions, madura i precisa, que segurament aconsegueix el nivell més alt en 'Terres Nostrades'». Que bo que fora tindre'n gravacions a l'abast!
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 15 de març (AML).
Al Joker's, la disco de moda del moment, abans del Big-Ben... Altres cantautors foren en Pere Codó, la Teresa Rebull, l'Elisa Serna. Us imagineu avui una disco amb cançó catalana (ja no dic d'accent social i polític)? Aquest era el grau de bullici dels temps, lo desig d'empènyer cap a un nou futur lluny de l'Espanya casposa del segle XX.
.jpg)
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Canigó», de 6 de setembre (AMG).
Breu currículum de quatre dels cantautors del Grup de Ponent, entre els 16 i 25 anys. D'en Xerric, s'hi afirma que ja fa sis anys que canta, o sia, des dels temps adolescents de seminarista. Jordi Oró n'era el més gran, feia dos anys que cantava, i havia actuat al 1974 al claustre de la Seu Vella i també havia guanyat aquell mateix any lo vuitè premi del Festival de Cançó del Centre Comarcal de Lleida a Barcelona. Lo del 1975, lo guanyaria Miquel Sancho, amb només 16 anys. La Teima, gairebé vint anyets, havia rodat tres anys en grups de folk quan va afegir-se al Grup de Ponent.
.jpg)
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 15 de març (XAC).
Lo Sant Jordi del 75 al col·legi menor dels franciscans, en el seu primer concurs literari, premià los joves dallaires. En Francesc Pané i al Xerric, primer i segon premis de poesia. També en Pané s'emportà el premi de prosa. Al torn de paraula dels guanyadors van expressar «unas palabras de saludo al auditorio y al grupo poético La Gralla i la Dalla, al que por lo visto pertenecen los cuatro ganadores». També, doncs, los de poesia en castellà. En aquells primers inicis, lo grup era encara bilingüe.
%20(2).jpg)
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 15 de març (XAC).
La publicació de poemes ha desaparegut actualment de la premsa periódica.
Llavors era signe de cultura i modernitat.
.jpg)
1998. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Aproximació a una iniciativa cultural de la Lleida de la transició: el cas de 'La Gralla i la Dalla'», Paquita Sanvicen. «Ilerda», IEI, de desembre (FPIEI).
.jpg)
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Arrel, butlletí universitari de Lleida», de març-abril-maig (enllaç).
Los autors del grup tingueren en la revista de la facultat de Lletres de l'Estudi General un mitjà d'expressió pública. També durant la segona mitat dels anys 70, la premsa local en castellà (Diario de Lérida i La Mañana, lo Segre no existia encara) los facilità espais de col·laboració.
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 28 de juny (AML).
La primera i sonada performance poètica del grup: l'exposició del 3 al 10 de juliol a la Sala Gosé del grup de poetes sorgit de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Estudi General, per tal de «sacudir el panorama cultural de Lérida, de forma que la poesía llegue a todo el mundo y sea no solo un elemento de expresión, sinó tambien una forma de vida y de transformar la realidad». Los poemes que s'hi penjaren a les parets portaven ambientació de la mà dels mateixos autors, «contando para ello con efectos plásticos, musicales i eincluso odorantes».
.jpg)
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Ciudad de Lérida», de juliol-agost (FPIEI).
Breu nota sobre l'exposició poètica dels dotze dallaires, que portà com a títol «Primer Muntatge Poètic Caòtic», d'aquest nou grup poètic lleidatà que «en lugar de exponer sus composiciones poéticas en las páginas de un libro, lo hicieron colgadas en las paredes».
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 3 de juliol (AML).
Nota de premsa de la inauguració de l'exposició poètica de La Gralla i la Dalla.
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 4 de juliol (AML).
Demostració que hi havia gent, antiga gent, que no entenia res... Cosa habitual en los moments de traspàs.
.jpg)
.jpg)
1990. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Ressò de Ponent», de desembre, núm. 95 (AML).
Carles Feixa recollia aquest testimoni sobre les performances del grup. Tot s'hi valia per tal de despertar la consciència dels lleidatans: repartint pasquins i per fer-s'hi veure: «mos havíem fet un uniforme, i anàem amb unes bosses de sac que hi havie aquest símbol, i passejàem pel carrer Major... Una vegada es passejae amb una dalla i una grall dissecda, que es veie que érem la Gralla i la Dalla, i nàem de la Sala Gosé a on vivíem, per tot lo carrer Major, expressament, per fer ostentació d'això...» Una bona colla viva al col·legi menor dels franciscans, per això lo carrer Major los era de pas obligat.
Encara no hi havia mòbils ni sèlfies, però pagaríem per una imatge d'aquestes, oi?
.jpg)
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 4 de desembre (AML).
«Doce jóvenes que hacen poesía», d'entre 20 i 30 anys, tots, els uns en la llengua de la terra, altres en castellà. S'havien presentat ja al juliol a la Sala Gosé amb un «montaje combinación de objetos y poesía. Una experiencia nueva, tanto para los protagonista com para los leridanos... Ni que decir tiene que fue un éxito de crítica y público». Ara n'arribaria el llibre. Aquell desembre, el primer recull de poemes del grup es difonia per venda directa de mà en mà per les aules i patis de l'Estudi General. Lo llibre tenia introduccions de Josep Vallverdú i Cristina Lacasa. Escrivia lo nostre homenot: «els joves poetes són aquí: ni desafiadors ni submisos. Això sí, dempeus».
La crònica era d'un jove periodista de potser encara no vint anys, en Tatxo Benet. Els poemes, signats per Collonan's, Pau Echauz, Francesc Pané, Paul, Miquel Pueyo, Xerric, Atalaya, Andreu Guiu, A.F. Luzón, M.F. Luzón, C. Montull i Osario. Lo títol del llibre Caosi/s reflectia la dicotomia lingüísitca del grup, que aviat se simplificaria. Lo caos n'era la revolta que peseguien per mitjà de l'arma poètica.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Presència», de 31 de gener (Arxiu Girona).
En començar lo primer gener amb lo dictador (espanyol) sota llosa de feia mes i mig, esclatà l'escàndol dels regidors franquistes de la Paeria, que es negaren a acceptar lo nom del poeta Màrius Torres per a l'institut de la ciutat. Dels primers a defensar la nació i la cultura, els membres de 'La Gralla i la Dalla' i el professorat de l'Estudi General.
1975. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 17 d'agost (AML).
La protesta contra la prohibició de les «6 hores de Cançó» de Bellpuig. Una mostra que, a les comarques lleidatanes, l'«autoridad gubernativa» (espanyola) encara volia resistir-se al canvi. Lo jovent mobilitzat per la llengua, la cultura i lo país. Si l'hi tinguéssim, ara, oi?
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 22 de gener (AML).
La nota de premsa publicada en nom del grup poètic. No era només una qüestió de noms, sinó de reconeixement de la pròpia història, llengua i cultura en un moment que el dictador (espanyol) tot just no feia dos mesos que era enterrat. Los paers franquistes lleidatans, doncs, es van cagar a les calces, dit popularment, i s'hi van oposar.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«El Noticiero Universal», de 24 de gener (AML).
Per als qui ara no s'adonen que no fou gens fàcil en aquells temps la recuperació de les cultura, la literatura, la llengua, les llibertats nacionals: un senzill nom de poeta (lleidatà, català, republicà) era perseguit pels lacais locals del règim (espanyol).
.jpg)
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 24 de gener (AML).
La intel·lectualitat lleidatana del moment, tots a l'una per la democratització dels ajuntaments. A la llista, bona part dels meus mestres i referents culturals i personals. La implicació social dels membres de la Gralla i la Dalla els portaria a la participació política quan les urnes s'obririen a partir del 77.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», d'1 de gener (XAC).
La Gralla i la Dalla inicia segona etapa, com bé marca en Xerric al títol. Fa un resum d'aquell primer any: manifest, taules rodones, exposició i llibre final. Alguna estona, també devien estudiar...
Los dallaires s'havia proposat «d'una forma gairebé doctrinal, lo treball poètic com a mitjà de revolta dins l'agonia d'una consciència cultural». En aquesta nova fase, «amb poca gent, doncs, a les brides, ens veurem empesos a replantejar l'ètica i la praxis del grup». La primera decisió, abandonar lo bilingüisme; la segona, obrir-se des del nucli inicial de Filosofia i Lletres a poetes lleidatans de totes les comarques, «ja fos poeta camperol, ja fos un poeta mecànic»; la tercera, integrar-se a la família esquellaire, o sia, del grup de l'Esquella Teatre lleidatà. Concloïa en Xerric:
«Poetes o no poetes penseu que:
Gralles grasses us espicossen,
dalles àgils seguen vostra entranya.»
