.jpg)
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 3 de setembre (AMD-Lleida).
El 21 d'agost, aquest cap a Agramunt, hi hagué recital de cançó popular a la plaça de l'església, amb 300 assistents de tota edat.
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 3 de setembre (AMD-Lleida).
Com a persona de rellevància cultural, en Jordi signava sol·licituds de manifestacions pageses.
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«AVUI», de 8 de setembre (AMD-Girona).
«Una bona sorpresa va ser la de Jordi Oró»... vol dir per a ell, el redactor barceloní, «un xicot jove, pagès i que canta justament els problemes de la pagesia. Bé que les seves cançons no són prou eaborades i tenen els defectes lògics de les obres primeres», però «Jordi Oró és un cantant de raça».
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 3 de setembre (XAC).
A Bellpuig, a la segona anà la vençuda, per celebrar-hi les «Sis hores de Cançó», amb bona part de la plana major de la Nova Cançó i en Jordi Oró, a l'esplanada del poliesportiu municipal. El Grup de Jóvens de Bellpuig de l'Associació Sardanista en portava l'organització.
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 7 de setembre (XAC).
Malgrat el fred, més de 2.500 assistents a les «Sis hores de Cançó» bellputxenques. Amb en Jordi Oró com a gran figura, «en cuanto que fue quine arrancó los enfervorizados gritos de entusiasmo del público». Crits d'afirmació nacional, banderes del país, pamflets polítics... tots els ingredients d'aquells recitals de reinvindició social i patriòtica. El cantautor artesenc és « personaje popular, su imagen sencilla, de hombre de campo, convence a la gente... fue el rey de la noche y el público se identificó plenamente con él... cantó sobre lo suyo, el mundo del pagés», amb un parell de bisos. Darrere d'ell, només l'Ovidi Monllor.
1976. Miquel Sanxo, Grup Ponent.
«Diario de Lérida», de 10 de setembre (AMD-Lleida).
El grup com a tal s'havia trencat, i hi romanien bàsicament en Xerric i en Miquel Sanxo. Sobre aquesta separació, a preguntes del reporter (Tatxo encara escrivia Taxo), focalitza la qüestió sobre representant i intermediaris.
1976. Miquel Àngel Tena, Grup Ponent.
«Diario de Lérida», de 25 de setembre (AMD-Lleida).
Primer recital a Balaguer dels tres balaguerins del Grup ponentí. En M.A. tena hi musicava poemes de Josep Espunyes, de Josep Vallverdú, de Màrius Torres. Sembla que també el duo musicava el nostre gran poeta malaguanyat. Fora interessant que totes les musicacions de Màrius Torres d'aquells temps poguessin reunir-se i reeditar-se de nou.
.jpg)
1976. Miquel Àngel Tena, Grup Ponent.
«Diario de Lérida», de 23 d'octubre (AMD-Lleida).
El cantautor balaguerí al costat de la Maria del Mar Bonet i el grup lleidatà Coses, entre altres cantants gallecs i bascos, en la trobada musical de Galeuska al Palau de Vidre de Lleida.
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 20 de novembre (XAC).
Actuació a l'institut de secundària de Tàrrega, que encara no es deia Manuel de Pedrolo. La definició exacta: «un camperol que cantal els problemes de les terres de Lleida».
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», d'11 de desembre (XAC).
Fins i tot al local de la Cooperativa Agrícola Pràctica lleidatana, de recents lligams amb el régimen, feu de grans propietaris de l'horta lleidatana, s'hagueren de rendir als crits musicals i reivindicatius d'en Jordi Oró.
Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diccionari biogràfic de les Terres de Ponent» (2010).
Errada en el poble de naixement de Jordi Oró. En canvi, la descripció de la tasca musical és una autèntica i encertada joia.
1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 6 de març (AMD-Lleida).
La primera i gran vaga pagesa de les Terres de Ponent, amb els tractors a la N-II al Pla d'Urgell. Després de l'assemblea d'aquell dia, el cantant-pagès, que també havia portat el tractor seu a la vaga, que ja durava set dies, va oferir un recital improvisat a preu de tractor.
Jordi Oró, lo Raimon de Ponent,
La derrota del pagés.
Pagés, en lleidatà, s'ha d'accentuar amb e tancada.
1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 14 d'abril (AMD-Lleida).
Recital a Barcelona.
1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 29 de juliol (AMD-Lleida).
A la II Trobada de la Cançó de les Terres de Lleida, hi hagué cercavila infantil, sardanes, festival roquer (amb els grups Altain de Lleida i Àtic de Balaguer) i, finalment, cançó catalana: Josep Ribó de Guissona, Abdon de Torà, Rogeli Pedró de Ponts, Miquel Sancho de Lleida, Pau Gabarrella i Miquel Montañes de Balaguer, igual que Miquel Àngel Tena, i Jordi Oró d'Artesa de Lleida. Amb recital de poemes inclòs d'en Josep Espunyes de Peramola.
1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 8 d'agost (AMD-Lleida).
La tercera edició de les «Sis hores de cançó» a Bellpuig per al dissabte 13 d'agost, amb grans noms de la cartellera musical catalana (Celdoni Fonoll, Marina Rossell, Pere Tàpies) i en Jordi Oró.
1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Vanguardia», de 12 d'agost (Arxiu LV).
Fins i tot al gran diari barceloní, sempre escarransit amb la cultura del país. I des de l'1-O, amb consell de redacció a Madrid i tot, que no rasca vores.
.jpg)
1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 16 d'agost (AMD-Lleida).
Més de sis mil persones a Bellpuig!, amb felicitació del President del país inclosa, M.H. Josep Tarradelles.
1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 18 d'agost (AMD-Lleida).
Entrevista al senyor Carbajosa, «el mánager y animador de cualquier hombre que en nuestra ciudadtenga canas de alzar su vox en nuestra lengua vernácula». Bona definició del redactor, ni que fos amb vocabulari obsolet.
Si algú devia saber de la separació de Jordi Oró del Grup Ponent, aquest era ell, que ens descobreix la prehistòria de la cançó catalana a Lleida: «Incluso puede nombrarse un fundador de este movimiento en nuestra ciudad, el malogrado Enrique Farreny, sin duda, el primer hombre que empezó a cantar en Lleida, des de Lleida i para Lleida».
1978. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 18 de març (AMD-Lleida).
La segona meitat de l'any 77 va estar dominat pel referèndum que la caverna franquista va preparar per aprovar la (seua) reforma política controlada de l'Estat (espanyol). El focus d'atenció passava del carrer a la política, i això va restar interès dels mitjans en els recitals que ací i allà dels pobles de Ponent s'hi anaven fent. També és cert que l'opinió pública, a mesura que va ser canalitzada cap al món dels partits polítics, va començar a perdre la frescor, il·lusió i energia d'aquell 1976.
La repressió contra el grup teatral d'Els Joglars va promoure un recital a Lleida, del qual se'n digué Festa Expressiva, per reivindicar la llibertat d'expressió després de la detenció d'Albert Boadella al desembre anterior i el consell de guerra militar (espanyol) contra diversos membres de la companyia per causa de l'obra La Torna, que retratava l'execució de Salvador Puig Antic l'any 1974 de part del règim franquista (espanyol).
1978. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 23 d'abril (AMD-Lleida).
Recital de cançó catalana a Vilanova de Bellpuig, organitzat per la Unió de Pagesos, amb en Jordi Oró i en Quico Pi de la Serra.
1978. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 27 d'abril (AMD-Lleida).
Més de mil cinc-cents assistents al míting de la Unió de Pagesos a Vilanova de Bellpuig.
.jpg)
.jpg)
2003. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
Edició del CD «Un batec lliure».
Recopilatori, al cap de trenta anys poc més o menys, de les cançons d'en Jordi Oró amb indicació dels lletristes. Se'n demanà compromís de compra als veïns del poble amb ingrés a la Caixa Catalunya local per acabar de cobrir la part a la qual no arribaren les subvencions.
Molt lluny d'aquí / lletra, Màrius Torres.
Estimo la vida ; M'agrada ser pagès / lletra, Adolf Costafreda.
Cançó del pla / lletra, Maria Antònia Salvà.
Dalt del cim / lletra, Màrius Torres.
La derrota del pagès / lletra, Adolf Costafreda.
Cançó de garbejar ; Frena el carro / lletra, Carmel Biarnés.
Dispars de caçadors / lletra, Màrius Torres.
A l'amic que deixa el poble / lletra, Adolf Costafreda.
La pagesina esclava / lletra, Carmel Biarnés.
El país de la boira / lletra, Adolf Costafreda.
Última rosa ; Gener ; Com un nou nat ; Que sigui la meva ànima / lletra, Màrius Torres
2017. Jordi Oró Puig, lo Raimon de Ponent.
«Los Tartanys a la terra de la música».
Diu la ressenya editorial:
«Memòries de Jordi Oró d’Artesa de Lleida, un dels representants més significatius de la Nova Cançó del Ponent català. Hi explica els orígens familiars, els anys de poca formació musical durant la dictadura en el context rural d’Artesa de Lleida, l’evolució musical, de festes, balls i envelats del poble, els inicis musicals dels Tartanys, de 1969 a 1972, els concerts com a cantautor i el retrobament dels músics de 1994 a 1996.
2023. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Cròniques d'un pagès cantautor», Pagès Editors, Lleida.
Al teatre municipal d'Artesa de Lleida s'hi va fer el 19 de maig la presentació del llibre, amb el cantautor acompanyat per Felip Gallart i també per Josep Borrell, Xerric, amb qui tantes batalles havien cantat plegats. Acabada la presentació del llibre va oferir al públic algunes cançons acompanyat de la seua guitarra, i pel conegut violinista Carles Juste, lo Beethoven, també company d'aquells anys de lluita musical. A la ressenya editorial s'hi escriu:
«Cròniques d’un pagès cantautor és el relat dels anys, entre 1973 i 1977, en què Jordi Oró va esdevenir un dels artistes més significatius i emblemàtics del moviment de la Nova Cançó a les comarques del Ponent català. I encara més: els seus inicis, els amics, la vida del poble, el servei militar, la presa de consciència vers la pagesia, el país i la seva llengua, els recitals, la censura, les companyes i els companys de ruta, el Grup Ponent, la difícil supervivència, la Unió de Pagesos i les tractorades de 1977-1978, el final d’una època... la música sempre. Amb un estil amè i desimbolt, Jordi Oró dibuixa la crònica precisa d’un temps de somnis, quan un grup de joves volien canviar el món amb les seves cançons.
«Jordi Oró i Puig (Artesa de Lleida,1950). Pagès, escriptor, músic i cantant. Guitarrista del grup musical Els Tartanys durant els dos períodes de la seva existència, de 1969 a 1972 i de 1994 a 1996. Entre els anys 1973 i 1977 va esdevenir un dels representants més significatius de la Nova Cançó del Ponent català, amb actuacions memorables com la del Claustre de la Seu Vella, el 7 d’abril de 1974, o a les Sis Hores de Cançó de Bellpuig, el 4 de setembre de 1976, al costat de figures reconegudes com Marina Rossell, Celdoni Fonoll, Dolors Laffitte, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra. Amb Josep Borrell, Miquel Sancho, Miquel Àngel Tena i la Teima va formar part del Grup Ponent, tots ells destacats cantants d’aquest corrent ponentí de la Nova Cançó catalana. Compromès amb el camp i la pagesia, va viure a primera línia les tractorades dels anys 1977 i 1978. Jordi Oró va fer seus els problemes del camp i les reivindicacions de la pagesia i del sindicat Unió de Pagesos i, amb les seves cançons i concerts, va esdevenir el portaveu de la pagesia lleidatana i catalana. Va ser un dels primers artistes que va musicar poemes de Màrius Torres. També va fer cançons a partir de poesies d’autors com Adolf Costafreda, Carmel Biarnés o Maria Antònia Salvà. Amb l’acompanyament de Joan Cassola, Jaume Olivé i Carles Juste, l’any 2003 va gravar Un batec lliure, arreplec de totes les seves cançons, editat als estudis Bossa de Lleida i produït per l’Agrupació Cultural La Femosa d’Artesa de Lleida. L’any 2010, amb els músics Joan Cassola i Josep Rebull, va crear un grup de versions de folk-rock que es deia Nemon-hi! Jordi Oró és l’autor del llibre Els Tartanys a la terra de la música, editat l’any 2017 per l’Agrupació Cultural la Femosa».Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.«Sé una ciutat molt lluny d'aquí», Màrius Torres.Enllaç a l'instagram de Jordi Oró.
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 4 d'abril (AMD-Lleida).