QUINA LA FEM?: [2495] Les riuades històriques a la ciutat de Lleida

20230713

[2495] Les riuades històriques a la ciutat de Lleida

1907. Riuada del Segre a Lleida.

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat,

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida»,

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Les temibles riuades del Segre foren recurrents. Abans del segle XX, no hi havia manera humana d'evitar-les. Les més devastadores passaren als annals de la història de la ciutat, i els cronistes de diferents èpoques en varen deixar constància, sobretot del segle XV ençà, temps del qual hi ha més documentació. Els danys es produïen als horts i masos del Cappont, per a on discorria un braçal del Segre a tocar de Sant Agustí, que tenia pont, i conformava la coneguda aleshores com a illa de Mallorca (major) lleidatana.

Edat Mitjana

1193. Les maleses causades provocaren fam i pesta.
1432. Grans danys causats per Segre i Ribagorçana.
1450. Arribà a la Trinitat, o sia, a l'inici de l'avinguda de les Garrigues, als antics Comtes d'Urgell.
1451. Amb l'aigua fins a les cases del carrer Major, que llavors feien de muralla.
1452. S'enruna la presa d'aigua de la sèquia de Segrià, o sia, de Pinyana, a la Noguera Ribagorçana.
1477. Tot lo Cappont negat. Això volia dir horts i masos fets malbé.

Segle XVI

(Època de petita glaciació a Europa, fins al segle XIX).

1504. Tot lo Cappont fins al convent trinitari.
1515. «Cresqué lo riu moltes vegades» i sobrepujà el camí de Granyena.
1528. Danys habituals al Cappont. També se solien inundar els terrenys que anaven de la muralla del Carme fins al riu, que avui ocupa la Rambla de Ferran i avinguda del Segre. Entre aquesta terra i la de Cappont, l'aigua solia ocupar una enorme esplanada, a on feia malbé les collites i les torres.
1533. Danys habituals al Cappont.
1536. Danys habituals al Cappont.
1554. Grans danys a les hortes.
1563. Grans danys a Cappont, i als monestirs de Sant Agustí i de la Trinitat.
1586. Fins al portalet, porteta de l'antiga muralla del carrer Major que donava al riu.

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat,

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida»,

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Segle XVII

1617. Calgué una palanca de fusta, o sia, que l'aigua s'emportà part del pont, i posar barca amb sirga. Se feren rogatives perquè deixés de diluviar. Los monjos de Sant Agustí hagueren de passar amb barquetes les relíquies fins a l'Hospital de Sant Maria.
1625. Fins al pont del convent de Sant Agustí.

Segle XVIII

1716. Per si no n'hi hagués hagut prou amb la Nova Planta borbònica (espanyola) també fou any de riuada.
1723. L'aigua s'endugué tres pilans del pont.
1773. Tot el Cappont inundat.
1787. Maleses en hortes contigües al gener, i a l'octubre tota l'horta de Fontanet sota l'aigua. Els veïns del carrer Major s'hagueren de desallotjar.

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat,

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida»,

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Segle XIX

1829. Una petita avinguda.
1853. Gran avinguda amb l'aigua fins a la casa Mensa, a la Paeria.
1856. Una petita avinguda.
1860. Amb furiós temporal.
1866. Extraordinària avinguda, que sabem que s'endugué un parell d'ulls del pont, i calgué fer-hi una palanca.
1874. L'aigua s'emportà una dona i un ruc. Hi hagué dos avingudes en una setmana. (Calgué refer la palanca de fusta que completava al pont per la part de la ciutat amb una més reforçada de ferro).
1891. Nova crescuda del riu.

1891. Crescuda del riu Segre a Lleida, 26 d'octubre.

Probablement, n'hi hagué altres, de riuades, amb afectació a les hortes veïnes del riu, i que no foren ressenyades pels escrits del seu temps. Un compte a l'engròs: durant cinc-cents anys, des del segle XV fins al XIX, ens fa una mitjana de cinc crescudes del riu per segle, gairebé una per cada generació. Cosa que volia dir, destrucció de les hortes, mitjà fonamental de vida de la ciutat. També significava aportació de sediments, base de la riquesa agrícola d'aquestes terres.

Segle XX

1907. S'emportà lo vell pont de pedra medieval, que fou substituït per un altre de ferro.(Al llarg del segle, s'aixequen tots els pantans del Pirineu i Montsec, fins al de Rialp, 1999).
1982. Gran avinguda per tota la conca sicorina, des de l'Urgellet i fins a Balaguer i Lleida.