Segles XIV-XVIII (1308-1701). Llibres de Crims de la ciutat de Lleida.
(imatge: AML).
Un dels patrimonis més eminents i desconeguts alhora que té la nostra ciutat és la sèrie documental de 80 llibres (vuitanta!) manuscrits que recullen els judicis efectuats pel veguer de Lleida des del 1308 fins al 1701. Del segle XIV al XVIII, o sia, durant quatre-cents anys. Que aviat està escrit. Les causes criminals ressenyades se celebraren al Tribunal de Coltellades, que era el nom de la instància de justícia local, l'única existent a la ciutat durant l'Antic Règim. No hi havia llavors la possibilitat de recórrer a instàncies externes, sinó que la justícia era propera i, generalment, ràpida. Tampoc no tenia voluntat de regeneració o reinserció social del reu, sinó sempre i sobretot caràcter exemplar: infondre la por en el poble per tal que no es repetís el delicte.
Actualment, hi ha qui advocat per fer més punitiva la justícia en aquesta direcció alliçonadora. Vist a llarg termini, com ens facilita de fer la primera col·lecció de crims lleidatana (molt abans de la d'en Carles Porta!), tampoc no funciona: la necessitat o l'oportunitat fa el lladre, i, així doncs, les fellonies, torts, greuges i injúries més diverses es van acumulant segle rere segle. Natura humana, que deia aquell.
A banda d'estudiar els elements processals medievals i de l'Edat Moderna, cosa més aviat de juristes, aquestes actes tenen la involuntària gràcia de deixar-nos constància de la manera de viure i de fer dels homes i dones de la Lleida d'aquells temps, car a través del text podem entreveure de manera directíssima els costums socials i formes de vida de la gent, i de la gent, a més a més, que mai no surt a les cròniques antigues, la història en minúscules: la gent del poble, la gent necessitada, la gent de mala vida, la gent entabanada i l'entabanadora, la gent de santa innocència i la de baixa condició moral. Sobre la vida de cada dia, la vida privada, la vida petita d'algú, com a exemple de la vida col·lectiva de tothom.
.jpg)
2007: Miquel Montanya, El tribunal de Coltellades: Alguns aspectes processals (La Paeria).
Detall de la constitució del tribunal, que seguia el procediment següent
(segons un judici del segle XVII):
a. denúncia del fet delictuós al veguer.b. informe pericial mèdic.c. crida de difunt.d. declaració de testimonis.e. declaració de l'imputat.f. publicació de les imputacions criminals.g. escrit de defensa.h. declaració de testimonis proposats per la defensa.i. deliberació i proposició de la Prohomenia de Ventura.j. sentència.
El corpus de dret local sobre el qual veguers i paers fonamentaven les sentències seguien els preceptes dels Costums o Usatges de Catalunya i dels Costums de la ciutat de Lleida.
Segles XIV-XVIII (1308-1701). Llibres de Crims de la ciutat de Lleida.
(imatges: AML).
2018. L'Arxiu municipal de Lleida conserva "Llibre de crims",
una col·lecció singular sobre la justícia dels segles XIV i XVIII (TV3).
Segles XIV-XVIII (1308-1701). Llibres de Crims de la ciutat de Lleida.
(imatge: AML).
L'Arxiu Municipal de Lleida n'està duent, aquests darrers anys la restauració. Una tasca desapercebuda per a la majoria de la població. És una llàstima: si fóssim americans o anglesos ja n'hauríem fet sèries i pel·lis. Desconec si ja se n'han refet tots els volums. Cal que es continuï la tasca, i després que se'n faci l'edició completa (només n'hi ha algunes de parcials): és un tresor incalculable per a l'estudi de la nostra llengua catalana i dialecte lleidatà, i poder-hi comparar estructures lingüístiques dels segles medievals (XIV i XV) amb els decadents, en què la minorització de la llengua nacional i la diglòssia amb el castellà anaren avançant.
1482. Un procés criminal a la Lleida medieval.
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
Un dilluns 30 de setembre, una tropa de bohemians, o sia, rodamons, probablement d'ètnia gitana. El sentit modern d'artista bohemi no apareixerà fins al segle XIX. Un pagès que retornava de Lleida cap a casa, de la fira de Sant Miquel (car el fet era l'endemà, dit Pere de Soldevila, de Benavent, segons v. 30), fou assaltat pel camí de Balaguer (o de Corbins), i robat per alguns boemians, que venien a Lleida, «moguts per lo esperit maligne, no tement Deú ni la correcció temporal», o sia, amb intenció de fer-la.
%20(2).jpg)
1482. Un procés criminal a la Lleida medieval.
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
Li prengueren els vuits sous que portava, de manera forcívola i amenaçant-lo de mort «si cridave o deie res», amb una clara E lleidatana de la terminació verbal. Havent comunicat el fet, prevenció (denúncia), s'inicia el procés. Hi declara el primer testimoni o testes, Joan Solanelles, pagès de Pardinyes, que sentí forts crits de via fora! i «deixant les bísties» corregué cap allà. Hi veié un boemià amb una gran llança intimidant la pobra víctima. En ser descobert, arrencà a córrer i tots els altres sequaços també. Probablement, la llança que portava era més aviat curta que llarga, i la solia amagar en un caixer de la sèquia, o sia, en alguna pedra del marge de la part de dins, difícil de localitzar. El testimoni va reconèixer el boemià malvat, i aportà que Marçal roig i muller, que venien de sa torre, també podien saber «en dites coses».
%20(1).jpg)
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
El lloc exacte dels fets, segons la víctima, fou un camí prop del convent del Carme, extramurs, en dret de l'hort de l'Alegret. Una bona colla de malfactors l'assaltaren, amb un capdavanter que vestia «cota vermella», o sia, vestit tirant de dalt baix en aquest color (i cinturó), que decidí l'atac, i un altre que amb espasa cenyida i llança en mà l'assaltà al crit de «no passes!, metent-li la llança apunyada als pits... tenint-li altra llança a les espatlles». El pobre Pere intentà de defensar-se, però els altres se li abraonaren a sobre i l'escorcollaren fins a trobar-li els vuit sous «que portave en un drap lligats que s'avie mesos entre la carn i la camisa».
El verb metre (posar), participi mes, mesa (posat-da), pl. mesos, meses (posats-des), fou un mot patrimonial derivat del llatí MITTERE, que no va passar a la llengua moderna més que en compostos com cometre, admetre, remetre, prometre, comprometre, entremetre, arremetre, escometre... Però no pas el primitiu verb metre: «En guanyar terreny en la llengua quotidiana l'ús i aplicacions de ficar, gitar i algun altre verb, però sobretot els de posar, el verb metre anà quedant reservat més i més a certs usos molt especials i entrà des de la fi de l'Edat Mitjana en un estat de progressiva decadència o rancior fins a caure en desús pràcticament complet», Joan Coromines dixit.
S'hi detalla com dos dels boemians, amb colors de camisa particulars, l'aguantaren i servaren fins que tots els altres foren allunyats, i llavors el deixaren anar. El gendre de l'Alegret li recomanà que «tornàs a ciutat e que donàs clams davant mossèn [senyor] lo sotsveguer» per mirar de cobrar [recobrar] els diners, «e així ho feu donant clams davant los senyors de paers e aprés davant lo mossèn lo sotsveguer». Sembla que l'actuació fou efectiva, i les autoritats prengueren els malfactors i ell recobrà els diners. El paer del barri de la Magdalena, el més proper al lloc dels fets, menava la investigació.
En certs temps dels verbs de la primera conjugació encara es mantenia, a la fi del segle XV, almenys en la llengua escrita, sempre un poc més formal que la col·loquial (eren actes judicials), la vocal temàtica d'aquells verbs, que és la A: donàs > donés, tornàs > tornés. Les formes modernes amb E, doncs, s'imposaren a partir de la forta dialectalització i diglòssia (poc ús formal) de la llengua a partir del segle XVI i següents als dialectes continentals. Les parles balears es mantindran fidels a la vocal temàtica etimològica fins avui.
.jpg)
1482. Un procés criminal a la Lleida medieval.
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
L'acta recull el testimoni d'en Marçal Roig, llaurador de la ciutat, que confirma el lloc de l'assalt, a tocar de l'alberedeta del vell convent del Carme. La presència de xops i àlbers als marges de braçals i fasseres fou general i abundant fins fa pràcticament quatre dies a tots els pobles. Han desaparegut en aquests darrers trenta anys: feien massa borrissol, que omplia de brutícia els carrers i fomentava les al·lèrgies.
.jpg)
1482. Un procés criminal a la Lleida medieval.
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
A l'endemà del dia dels fets, s'interrogà tot seguit al detingut, Joan Gil, que no va pas reconèixer el robatori, sinó que, segons ha oït a presó, fou obra d'«una boemiana que només que no té sinó un ull», i que no sabia gran cosa més. També s'interrogà un altre sospitós detingut, Nicolau d'Egipte. Egipcians era denominació habitual per a la comunitat gitana. Declara sota jurament que a la presó ha sentit a un viejo, company de presó, que una muchacha els havia pres. Detall lingüístic que indica procedència forastera del clan gitano a què es refereix el testimoni.
.jpg)
1482. Un procés criminal a la Lleida medieval.
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
Un tercer detingut és qüestionat, Antoni d'Egipte. També confirma que la principal culpable és una «mossa de sa companyia qui no té sinó un ull». Fixem-nos en aquesta peculiar construcció popular de doble negatiu per dir que té només un ull.
.jpg)
1482. Un procés criminal a la Lleida medieval.
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
Aquell mateix dia primer d'octubre, ja s'ha fet tota la feina judicial, i lo sotsveguer, paers i consell de prohòmens de la ciutat ja són promptes a la sentència, «vistens les deposicions... e la publicació de dita enquesta...e presents los sobredits boemians... e vistes totes les coses que eren de veure e de considerar... jutjam los dits...»
Que us en diré de la magnificiència, claredat precisa i construcció superba del paràgraf? No hi ha cap jutge al país [tret de mitja dotzena] que avui pugui redactar amb tanta elegància com la que mostra aquest text de fa més de mig mil·lenni. De fet, hi ha pocs jutges del país, com tampoc no gaires bisbes, en un dels fets que, en ple segle XXI, ens demostren la colonització política d'aquesta dissortada però nostra pàtria.
.jpg)
1482. Un procés criminal a la Lleida medieval.
M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC, 2004.
La sentència: entre altres consideracions, «atesa la fama de dits boemians que sempre van furtant e fent mal», els tres encausats són «bandejats per a tostemps de la dita ciutat e llocs de la contribució... E si atrobats seran d'aquí avant en dita ciutat, terme o lloc de la contribució, que sien assotats. E en açò dits Joan, Nicolau e Antoni, boemians, sentencialment condemnàrem». Ooh, gairebé sona com a poesia, amb conjugació de passat simple inclosa, que avui amb prou feines podem fer entendre als marrecs postmil·lenials. Definitivament, un nivell inabastable per als impartidors de la Superior Justícia (espanyola) a Catalunya, i resta del país.
Segles XIV-XVIII. Llibres de Crims de la ciutat de Lleida.
(imatge: AML).
Algunes edicions i estudis sobre els Llibres de Crims i el Tribunal de Coltellades, per si algun TdR o TfG s'anima a l'anàlisi d'algun aspecte de la llengua medieval:
1994: Teresa Ibars, La delinqüència a la Lleida del barroc, Lleida, Pagès editors.1996: Manuel Camps Surroca - Manuel Camps Clemente, Un polèmic procés per infanticidi a la cort del veguer de Lleida, Gimbernat, XXV (Barcelona), pp. 57-68.
1997: Francesc Esteve i Perendreu, El tribunal de coltellades de Lleida. Procediment i dictàmens mèdics, Gimbernat, 30, pp. 165-174 (enllaç).
2007: Miquel Montanya, El tribunal de Coltellades: Alguns aspectes processals, La Paeria.2004: M. Dolors Farreny Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Barcelona, IEC.2011: Eva Lega i Vidal Iolanda Teixidó i Morguí, La violència contra les dones a Lleida als segles XIII, XIV i XV Una anàlisi a través dels Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades (enllaç).
2017: Guillem Roca Cabau, Salubritat i salut pública a la Lleida baixmedieval: la gestió dels espais públics, la pobresa i els hospitals, UdL (enllaç).
2018: Busqueta Riu, Joan, Sobre els llibres de crims i el Tribunal de Coltellades de la ciutat de Lleidafont documental i usos historiogràfics, dins Les minories socials i la justícia: Època medieval i moderna, coord. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, págs. 23-42.
2018: Iolanda Enjuanes, Guillem Roca, L'assassinat de Francesca de Fillac a mans del seu marit anàlisi d'un procés criminal del segle XIV, dins Sikhar, Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, núm. 5, Lleida (enllaç).
[2428] Un cas del turment de roda a la Lleida medieval
