1912. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
S'escriu a la Viquipèdia, en la biografia d'aquesta actriu, que nasqué a Lleida al 1867. No n'he trobat res de la seua infància, estudis o progenitors. Ací hi ha, doncs, terreny a qui vulgui explorar-hi. Sabem que amb 18 anyets debutava als escenaris barcelonins, i als vint era contractada pel Teatre Romea. Això em fa creure que l'edat d'iniciació teatral devia ser aquesta edat primerenca. La imatge de portada de la revista «El Teatre Català», quan ja en tenia més de quaranta, era tot un reconeixement a la trajectòria artística de l'actriu, l'«eminent primera actriu catalana» d'aquell tombant de segle, just abans de l'eclosió de la Xirgu.
Òbviament, l'escena no donava per viure del teatre en català. Els actors i actrius anaven alternant la llengua, si fa no fa com ara encara. Però sí que és cert que l'eclosió del teatre en la llengua pròpia del país fou un dels grans eixos de recuperació cultural i nacional, sovint poc posat en valor. Hi havia teatres a la majoria de pobles i ciutats: tant la classe mitjana com la terratinent i la burgesa, necessitaven espais per al lluïment de vestits i joies, i el divertiment que aportava el gènere teatral, en viu i en directe, els resultà summament atractiu. La resta, li posaren els autors, que des de la dècada última del XIX, amb l'empenta definitiva de la Renaixença, iniciaren un període d'or de la producció teatral catalana.
Del sainet costumista i sentimental, als drames històrics i socials, els escenaris del país s'omplien cada cap de setmana de representacions, les companyies no dubtaven a actuar a comarques (aquest és un llençol que hem perdut en la bugada del segle XXI: si vols teatre, ves-te'n a Barcelona), les platees solien esgotar localitats, autors, actors i actrius eren legió, i sorgiren nombroses col·leccions editorials i publicacions i revistes dedicades al món de Talia.
1888. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
1889. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
Sembla que els canvis de companyia i de local eren freqüents en aquells anys. Amb vint anyets, l'actriu Concepció Llorente començava a fer-se un nom als escenaris barcelonins.
1893. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
A començament dels 90 del XIX, la xicota ja tenia un caràcter: es permetia de deixar la companyia d'Enric Borràs (o n'era despatxada), el mític actor de l'escena teatral finisecular. Eren si fa no fa de la mateixa edat. Tornarien a treballar junts: el canvi de companyia, o la creació de noves o reagrupació d'altres, eren processos molt dinàmics en aquells temps.
1896. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
Fins i tot, sovint els contractes eren tan puntuals que calia discernir-ne certs aspectes a l'hora mateixa d'apujar el teló, com en aquest cas a Badalona.
1897. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
Un mes abans de l'estrena de «Terra Baixa», l'actriu lleidatana estrenava «Mar i Cel» al mateix Romea. La decisió de representar el nou clàssic de Guimerà fou presa a cuitacorrents aquell mateix mes d'abril i sense gaires dies per als assajos.
1897. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
L'estrena de la cabdal obra guimeriana tingué lloc a Madrid, en traducció castellana, cap a finals de 1896. Al febrer de 1897, s'estrenà a Tortosa, per la companyia barcelonina de Teodor Bonaplata, en la versió original catalana. Aquell febrer i setmanes següents, es representà a Tarragona, a Reus, a Gràcia. Però calgué esperar fins al maig per veure-la a la capital. A la fi, un 10 de maig de 1897, l'obra s'estrenà al Teatre Romea. La crítica en fou ben poqueta: hi havia ressentiment? Guimerà portava una temporadeta festejant els teatres de la Corte, a on sovint hi era agasajado. Sembla que quedà molt descontent de l'acollida barcelonina de La Festa del Blat (abril del 96), obra de redempció d'un anarquista terrorista: el toc social i contemporani, difuminadament reivindicatiu de les obres d'aquells anys va costar de pair entre el públic més aburgesat.
La crònica de la representació: reconeixement a l'actuació d'en Borràs en el paper de Manelic, i més severa amb el paper de la nostra lleidatana actriu, Concepció Llorente. No sabem amb quin accent dialectal actuava ella, probablement en central, no me'n vull fer pas cap il·lusió. Però, com que imaginar és de franc, m'afiguro la Marta declamant en lleidatana parla en l'estrena barcelonina del nostre universal drama. Llegeixo que el paper li arribà de rebot: per l'abandó sobtat de la companyia de la primera actriu Concepció Ferrer.
1897. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
La crítica d'aquest diari elogia la peça de Guimerà, de la qual constata l'èxit editorial (va publicar-se a finals del 96), però se les té amb la posada en escena, amb dissensió sobre els amaneraments de mal gust del gran Borràs: «No es a gritos,ni lanzando al aire los brazos, como se conquistan en un teatro los aplausos buenos, aquellos que fortifican al actor, que le alientan y le llegan al alma...» Sobre la nostra actriu s'hi diu que «esmeróse mucho anoche», tot i que va abusar de l'apuntador, que llavors s'amagava en un petit fossat cobert d'una capseta al centre de l'escenari. Actors i actrius sabien com escoltar-los elegantment i sense que el respectable se n'adonés. Només els crítics, com el d'aquesta crònica, solien fixar-s'hi: en aquesta ocasió, la promptesa amb què la Llorente hagué de fer front al paper podria justificar d'alguna manera l'abús d'aquest recurs aquella nit de nervis i estrena a la capital. En resum, queda constància per a la posteritat que aquesta vetllada no fou de les més lluïdes «a causa del desentono general en que se desarrolló toda la representación de anoche». Em sorprèn que l'autor no acudís a la sessió i que tota la vetllada no fos un clam honorífic. Sembla que el Romea no passava pels seus millors moments.
1897. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
En canvi, quatre dies després de l'estrena a la capital, al 15 de maig, nova representació del drama de Guimerà al Romea en una gala que li dedicà l'Associació Popular Regionalista. L'èxit de l'obra fou rotund, sembla que aquest dia el públic fou fidel: fins a 12 cops calgué aixecar el teló en l'aplaudiment final. Cal creure que el repartiment incloïa els mateixos actor i actriu principal que la portaven representant de feia quatre dies.
b.jpg)
1897. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
Definitivament, la funció d'estrena de «Terra Baixa» al Romea no fou la millor de les representacions de l'obra. L'obra es mantingué en cartell vint dies consecutius, fins al 30 de maig. Fos com fos, el cachet de la nostra dama teatral Concepció Llorente degué fer un bon salt, i durant els anys vinents, primer decenni del segle XX, la seua presència als escenaris fou constant.
1897. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
La cartellera de «Terra Baixa» aquella primera setmana al Romea. La barreja d'estils i llengües és increïble, oi? Fixeu-vos en la peça «Riera Baixa», una paròdia de l'obra original.
1908. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
Targeta postal artística de l'actriu.
1900. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de «Terra Baixa».
L'actriu passa a treballar per a la companyia dramàtica, «castellana i catalana», de Miquel Pigrau. L'any 1904 tornaria a la companyia del Romea, llavors sí com a primera actriu.
.jpg)
1918. Entrevista: Enric Borràs sobre «Terra Baixa».
«La Publicidad», de 26 de març (ARCA).
Enric Borràs recorda l'estrena barcelonina de l'obra: «El papel de Marta lo interpretó Concepción Llorente. El drama fue puesto en escena muy mal estudiado. Estábamos en abril y quisimos ganar tiempo. Cinco ensayos, al galope. Figúrese!» S'hi confirma la presència de l'autor aquell dia, i com la fama de l'obra anà creixent amb els anys. En les mil interpretacions del Manelic, en Borràs s'hi deixà tres parells d'avarques.
.jpg)
1909. Àngel Guimerà.
El gran autor als peus de l'estàtua d'en Manelic, inaugurada aquell any.
