1954. Lleida, primers automòbils.
Revista «LABOR», núm. 16, de febrer (FPIEI).
La qüestió de quin fou el primer cotxe matriculat a la nostra ciutat sempre ha sigut una mica confusa. Primer perquè no és igual el primer cotxe matriculat amb la inicial de la província que el primer cotxe que circulava pels carrers lleidatans. En segon lloc, i com veiem al peu de la imatge, per consideracions subjectives dels informants, que en aquesta ocasió considera que el primer cotxe digne d'aquest nom, per les seues característiques i prestacions, fou l'L-2 del comte de Vinatesa.
.jpg)
1954. Lleida, primers automòbils.
Revista «LABOR», núm. 16, de febrer (FPIEI).
El 'landó' del títol es refereix al Landau, un petit cotxe de cavalls molt de moda a final del segle XIX. L'article descriu en el castellà obligat del franquisme (espanyol) el personatge que fou Miquel Agelet i Besa, comte de Vinatesa: «alto, elegante, igualito que si saliera de una caja, se le veía por la calle con su flor en el ojal. El traje, de corte inglés, sin una mácula, la raya de los pantalones tirada a cordel y el lazo de la corbata y el maravilloso lazo de la corbata...» Es veu que era tot un dandi ben tocat i posat, que es feia mirar quan passejava cap al Casino Principal.
Va posseir un dels primers cotxes automòbils de Lleida, matriculat com a L-2, un Phaeton descapotable Hispano-Suïssa, allà al 1907. Era membre vitalici del Senat (espanyol) i portava una llarga carrera política a Madrid, des dels anys 80, en el partit liberal monàrquic de la Restauració, tot i que son germà Antoni havia sigut membre de la Junta Revolucionària de Lleida al 1868. Allà hi conegué el nou i jove rei Alfons XIII, que tenia 21 anys quan Miquel Agelet i Besa es convertí en propietari d'automòbil i, per això, li feu de taxista, al rei, en alguns dels viatges a Sant Sebastià o quan vingué a Lleida, o quan hi venien alguns dels ministres que coneixia bé de les seues estades entre el Madrid polític d'aquells temps.
La descripció del senyor comte la fa en Josep Prim i Oronic, que estigué al seu servei en aquells anys del tombant del segle. Llavors era jovenet i la notícia és feta a partir del seu record i testimoni oral. Abans del primer automòbil, tenia cavalls per valor de 30.000 pta d'aquells temps, una fortuna! Que reposava sobre les propietats que com a terratinent tenia a Vinatesa, a on tenia els orígens familiars. Per això, quan el rei li va agrair els serveis prestats i el convertí en aristòcrata, al 1912 (pocs anys abans de morir) li assignà el títol de Comte de Vinatesa. Miquel Agelet i Besa fou també el pare de Jaume Agelet i Garriga, diplomàtic i poeta nostre.
L'article ens recorda que l'L-1 corresponia a l'automòbil de Joan Pallissó, de la casa d'automòbils barcelonina d'Emili La Cuadra (lleidatà d'adopció —hi era destinat com a militar (espanyol)— en aquells anys del canvi de segle), molt petitó, «mas bien parecido a una tortuga que a lo que debe entenderse un automóvil». Els automòbils havien començat a disposar de matrícules provincials aquell mateix any 1907.
1906. Un Hispano-Suiza Phaeton 24 HP.
Diu l'article que l'automòbil de l'aristòcrata nostrat era «resistente y seguro, con mucho empuje en las cuestas. Consumía gasolina como agua bendita, unos 25 litros —la gasolina se vendía entonces a 85 céntimos—, pero andaba lo suyo y llegaba a sesenta por hora, velocidad asombrosa por los años que corrían».
1954. Lleida, primers automòbils.
Revista «LABOR», núm. 16, de febrer (FPIEI).
S'explica al text que el nostre senyor Comte tingué un desafiament amb un maquinista de tren, que l'automòbil acabà perdent, «y el conductor del coche tuvo su primer percance al sufrir un despiste por tierras de labranza». Potser no fou a Lleida, ja que (de moment) no n'he trobat indicació a la premsa local, de tan magne desafiament.
Els següents cotxes matriculats a Lleida foren l'Hispano de Jaume Mangrané (1908), un altre de Joan Vilalta, el de la conductora Laura Montestria, i un Dion-Buton d'Eduard Aunós. Abans dels cotxes matriculats, però, ja s'havien passejat pels carrers de la ciutat, cap al 1900, els vehicles d'Emili La Cuadra i de Miquel Agelet i Gosé (1871-1949), cosí del Miquel Agelet (1845-1915) que ens retrata el text, cosa que ha portat algunes confusions a l'hora de tractar el tema dels primers cotxes lleidatans.
A l'any de l'article, 1954, hi havia poc més de sis mil vehicles amb matrícula provincial de Lleida.
1910. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Ideal», d'11 de març (FPIEI).
Aquest Miquel Agelet i Gosé fou arxiver, i l'any 1910 demanà la plaça d'arxiver municipal a la Paeria...
1910. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Ideal», de 15 d'octubre (FPIEI).
...que li fou atorgada a l'octubre d'aquell després de passar pel ple municipal.
1900. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Pallaresa», de 4 d'abril (FPIEI).
Un dels primers viatges en automòbil per les terres lleidatanes, de la capital fins a Ponts, fet en dos dies, tot vencent les resistències dels qui creien que a les carreteres (o més aviat camins) nostres els automòbils no hi podrien circular. Per l'estat lamentable en què es trobaven, és clar. El primer tram fins a la cruïlla de Balaguer es va fer en una horeta i mitja, amb quatre parades: al cementiri de Lleida, a Alcoletge, a Vilanova i a Vallfogona.
A dos quarts de tres, se sortí de Balaguer, direcció a les costes de Cubells. El cronista afirma que corbes i costes eren vençudes fàcilment una després de l'altra pel vehicle gràcies a l'habilitat del conductor.
1900. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Pallaresa», de 4 d'abril (FPIEI).
En un parell d'horetes més es planten a Artesa de Segre, a on «inmenso gentío ocupaba la carretera, calle principal de la población». És clar, devia ser dels primers cotxes automòbils que veien. Després d'una parada per carregar el cotxe amb nous passatgers (i passatgeres), amb mitja hora més ja eren a Ponts. Allà també la rebuda fou triomfal, des del pont de Valldans i al llarg d'un quilòmetre fins al poble, amb la gent amuntegada per veure'ls arribar.
1900. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Pallaresa», de 4 d'abril (FPIEI).
L'endemà dilluns, retorn cap a Lleida. Diu la crònica que fins a la sortida de Ponts i baixant per la Costa Blanca, el cotxe portava fins a 30 o 40 persones. Per tant, es devia tractar d'una mena d'autoòmnibus, cosa que sembla confirmar-se per l'afirmació que s'hi fa que a Foradada sortiren autoritats, mestre i «setenta alumnos que saludaron con la bandera escolar la llegada de la primera màquina de vapor que atravesaba aquellas montañas».
1900. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Pallaresa», de 4 d'abril (FPIEI).
Sabem que els expedicionaris foren els senyors Agelet Gosé, Sol, Amat, i encara algú altre. L'empresa «Automóviles de Lérida», que s'havia creat recentment amb capital d'Agelet i Gosé, volia muntar rutes als pobles amb aquells autoòmnibus que farien de primers cotxes de línia a les nostres comarques.
1900. L'autoòmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida».
1900. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Pallaresa», de 30 d'agost (FPIEI).
En Miquel Agelet i Gosé va visitar diverses empreses aquell estiu, una a Navarra i també a París, per tal de perfeccionar el seu servei de línia de Lleida a Balaguer, primera que posà en marxa al maig d'aquell any. Fet que prova la seua decisiva participació en la introducció de l'automòbil a les nostres comarques.
1900. Lleida, Miquel Agelet i Gosé.
«El Ideal, de 4 de maig (FPIEI).
Inauguració de la línia de Lleida a Balaguer de l'empresa del senyor Agelet i Gosé. Un primer viatge de cortesia als convidats fins al cementiri, «donde los maquinistas encargados de la dirección demostraron al dar la vuelta estar adiestrados en su manejo». Després, dinar al Cafè dels Camps Elisis, amb càtering del Sr. Reus, l'amo de la Fonda Espanya de la ciutat, i amb presència del mateix governador provincial (espanyol).
Els cotxes sortien de Lleida a les 6 del matí i a les 4 de la tarda.
1908. L'Automòbil Club de Lleida.
«El Pallaresa», de 17 de juny (FPIEI).
La caravana automobilística entre Saragossa i Barcelona feu parada a Lleida entre el 18 i 19 de juny. L'organització de l'estada dels participants a la ciutat anà a càrrec de l'Automòbil Club lleidatà, creat llavors mateix. Els cotxes s'allotjarien als Docs (a on aviat hi haurà la nova estació d'autobusos de la ciutat). S'hi fa la llista d'alguns dels vehicles i propietaris que hi participaven, entre els quals l'enginyer de la Hispano-Suiza, Marcus Birkigt, o el conegut pintor modernista Ramon Casas.
1908. L'Automòbil Club de Lleida.
«El Pallaresa», de 17 de juny (FPIEI).
La primera junta directiva de l'Automòbil Club era formada per gairebé tots els propietaris dels primers vehicles automòbils de la ciutat: Miquel Agelet i Besa com a president, Victorià Muñoz, fotògraf i un dels primers automobilistes de la ciutat cap al 1900, Joan Pallissó, Màrius Sol, Josep Agelet i Garrell (segon comte de Vinatesa, fill d'Agelet i Besa i germanastre del poeta Jaume Agelet i Garriga), Antoni Vilalta, Ramon Felip (terratinent de Bell-lloc), i Josep Ramis.
Pecat que no sapiguem, fins ara, res més de la primera propietària automobilística lleidatana, Laura Montestria, potser filla d'algun alt càrrec funcionarial de la ciutat, i que té l'honor de ser la nostra primera conductora, perquè suposem que a més de propietària també el menava i s'hi passejava.
