Castell d'Albatàrrec.
1934. Coeducació a Albatàrrec (el Segrià).
«La Humanitat», de 5 d'abril (ARCA).
Notícia de la protesta dels veïns d'Albatàrrec, que aquell curs 1933-34 havia iniciat la coeducació a les escoles «amb general satisfacció del veïnat». A l'abril, se li acut a l'inspector de retòrcer la situació, amb la connivència de l'alcalde (i del mossèn i sequaços ultracatòlics, se suposa). Segurament fou en aquells temps de Generalitat republicana quan la majoria de pobles abandonaren la segregació escolar. Un gran pas. Han hagut de passar gairebé cent anys perquè a les terres de Ponent desaparegui l'últim bastió de l'escolarització segregacionista a les escoles de l'Opus, segons que diuen els diaris locals per falta d'alumnat, i que no sé si m'acabo de creure.
La notícia es tanca amb un apunt negre: la mort d'un home al Segre, a «on caigué en intentar beure». Ves a saber com devia anar la cosa. Sí que és cert, però, que les morts per ofegament al riu foren una constant durant segles de la història lleidatana. La perillositat del riu ha estat substituïda en aquests darrers decennis per la perillositat del canal de Seròs, sobretot per als automòbils que transiten per la banqueta. Anys enrere, no hi havia prohibició de passar-hi. En mala hora, el primer alcalde democràtic d'Alcoletge, en Ramon Pascual, hi trobà la mort. El recordo fent de paleta, a casa, quan els pares van fer la cuina nova, amb una bona barba a l'estil dels setantes. De conversa afable. L'escoltava sense dir res mentre feinejaven amb mon pare, que li feia de manobra. El pavelló poliesportiu del poble en porta el nom, en honor seu.
