1885. Festa Major de Lleida.
Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.
«Diario de Lérida», de 8 de gener de 1886.
La Paeria lleidatana d'aquells temps, constituïda en «ayuntamiento constitucional» (espanyol) se les va enginyar per recollir calerons per pagar la despesa de la festa. Va aprofitar l'Epifania i el bon cor que es posa a la bona gent benestant en aquestes dates nadalenques per rifar tota una sèrie d'objectes cedits de franc, és clar. El primer premi: un parell de mules!, que valien més que un rellotge d'or, ofert com a segon. Algunes altres joies, un vestit negre, un llit de ferro, un servei de ganivets de mànec argentat, un parell de mantes de llana..., foren alguns dels altres premis. El diari en publica els números agraciats.
Ves per on, l'alcalde Costa que dona nom a la perllongació moderna fora murs del carrer Sant Antoni, era el paer en cap lleidatà d'aquella època. En desconec ara mateix les aportacions que feu a la ciutat durant el mandat que exercí. Però em ve al cap una reflexió que crec que hauríem de fer tots: n'hi ha prou d'haver sigut figura pública per ser digne d'honors al nomenclàtor de carrers de la ciutat? O cal que, a més a més, hi hagi hagut alguna contribució significativa a l'avanç social? I no em refereixo a obres públiques, que qui més qui menys tothom les ha de fer, sinó a una empremta espiritual, intel·lectual i de lideratge transformador en l'ànim col·lectiu. Deixem-ho ací.
1885. Festa Major de Lleida.
Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.
«Diario de Lérida», de 8 de gener de 1886.
La breu notícia de la rifa, celebrada a les quatre de la tarda, «en medio de la apiñada concurrencia que ocupaba la Plaza de la Paheria». No sabem què valien els bitllets, però amb un pessic de sort, podia canviar la vida de l'afortunat. Per això, tots plegats encara hi juguem. Potser més que mai, oi?
1885. Festa Major de Lleida.
Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.
«El Perro, periodicucho guasón», de 10 de gener de 1886.
Una altra notícia confirma l'escassedat pecuniària de les arques municipals, i els deutes arrossegats de deu mesos ençà de la Festa Major de maig.
No sabem si fer aquest sorteig era habitual cada any. La liquidació de les festes de maig al cap de vuit o deu mesos sembla exagerada. Devia deixar un bon forat als comptes municipals si es va haver de recórrer a la beneficència pública. Ah, però les bandes militars (espanyoles), sí que van cobrar. Qui s'havia de pensar que no ho feien per col·laborar, oi? Tristament, a més, aquell any fou any de pandèmia: de còlera.
1885. Festa Major de Lleida.
Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.
«El Perro, periodicucho guasón», de 4 d'octubre de 1885.
Ja des de l'octubre la gent de Lleida tenia la mosca al nas amb la rifa de les mules. Res no s'havia rifat encara, i no hi hauria sorteig fins a la primera setmana de gener. S'hi descobreix, entre el sarcasme de l'article, la raó del desgavell d'aquella festa major: la Paeria de l'Alcalde Costa havia desmantellat la Junta privada que s'encarregava de la festa des d'alguns anys enrere. Sembla que aquests patricis acaparaven massa afalacs i popularitat: «y... ¿qué hicieron? Pues... disolver la Junta, y hacer las fiestas ellos solitos». La municipalitat, s'entén. I res no va anar com calia i afloraren les pèrdues. Només va cobrar a temps el capità Budoy per l'enlairament de globus. La rifa recaptatòria, segons deien els bitllets, havia de ser amb data 31 de maig. Se'n reclama el retorn dels dinerons dels números comprats: la recaptació no degué ser poca cosa, car entre els números premiats hi ha un quinze mil...
