Seguidors

20210211

[2247] La «Biblioteca Leridana» de la postguerra franquista

 

1947. «Biblioteca de Escritores Leridanos».
«La Editora Leridana», Lleida.
L'adoctrinament furibund de la postguerra franquista (espanyola) feu que els sequaços locals del règim s'embarquessin en una nova col·lecció literària d'escriptors de la terra, com vint anys abans havia provat per primer cop l'empresa literària de Xavier Solé a la Biblioteca Lleidatana

No tinc notícia exacta de l'aparició de la col·lecció. Caldrà que algun estudiós seriós ens aporti data i més informació. De tota manera, i a la vista d'algun dels títols publicats, no sembla que els artífexs intel·lectuals (intel·lectuals?) d'aquesta segona empresa editorial sabessin a on pixaven. «Las horas baturras», volum vuitè de la col·lecció, no s'adequa gaire als temes lleidatans. O bé potser sí que sabien què feien, preparant el camí al 'leridanismo', oi?

1947. «Biblioteca de Escritores Leridanos».
«La Editora Leridana», Lleida.
La presentació de la col·lecció, amb la visió i objectius de l'empresa editorial. Uns encomiàstics propòsits, si no fos perquè (detall sense importància, oi?) foragitava l'única i centenària llengua pròpia dels lleidatans. No era fàcil trobar col·laboradors, i s'hi fa una crida a trobar la participació i «colaboración de los intelectuales y la ayuda de todos».

1947. «Biblioteca de Escritores Leridanos».
«La Editora Leridana», Lleida.
Altres llibres de la col·lecció foren redactats per Josep Lladonosa, amb un monogràfic sobre el convent del Roser, «el instituto de la calle Caballeros», i Joan Viladot Puig.

1947. «Biblioteca de Escritores Leridanos».
«La Editora Leridana», Lleida.
Un anunci de la col·lecció, que l'empresa editorial «irá levantando para prestigio y gloria de los escritores leridanos», dit sigui amb pura prosa franquista (espanyola).

1947. «Biblioteca de Escritores Leridanos».
«La Editora Leridana», Lleida.

1946-47. «La Editora Leridana», Lleida.
La mateixa casa editorial publicà aquells anys una «Guía Gráfica de Lérida y Província», a 25 peles de l'època, que déu n'hi do. És clar que era un volum il·lustrat.