1921. Festa de Sant Antoni, Lleida.
«Rampill, portaveu del Sindicat Agrícol Catòlic de Lleida», núm.10, de 9 de gener (FPIEI).
Ressenya de les activitats previstes del dia de Sant Antoni a la ciutat. «En dit dia, no hi ha cap pagés que no faci festa». Els casats i afillats comencen el dia amb missa a la parròquia corresponent, ben matí, i tornen a casa «a esmorzar lo tradicional plat de sopes i cols amb una torrada, se muden, cap a la Sang falta gent, a sentir lo gran Sermó que es farà de Sant Antoni». O sia, que van a missa desmudats, i se muden per anar a escoltar el sermó a l'Església de la Sang, al convent de Sant Antoni, és clar.
Són els joves els encarregats de guarnir la mula, ben raspallada i «posant-li dalt a les capçanes i entre les aurelles lo pomet de flors que a la vigília li ha regalat la xicota», per anar a fer els tres tombs. Als animals, també se'ls solien posar tringoles (esquellotets), campanilles i cascavells. El brogit, esvalot i xivarri hi eren, doncs, garantits.
Després, passaven a recollir 'lo pa de Sant Antoni', «que recorda lo miracle que feu aquest sant, curant un animalet donant-li pa beneït», i se'n feia cavalcada «per los carrers de Lleida». Per acabar de fer gresca i saragata, el jovent s'atansava abans de migdia amb l'animal a la Creu del Batlle, sempre buscant amagar-se de les mirades dels adults. No s'hi parla ben bé de carrosses, sinó de simple passeig pels carrers, com si per un dia en fossin els amos, en lloc de ser al tros.
Un dia de festa grossa a la ciutat, «de bullici, un dia de molt seroll,... de molta alegria i expansió», escriu el cronista. Si més no, un dia a l'any, «ja que tots los demés dies feiners estan tot lo dia al camp treballant». La festa de Sant Antoni aixecava crítiques entre la carcúndia local.
Anys 2000. L'Església de la Sang,
de l'antic convent de Sant Antoni, Lleida.
2013. Lleida, carrosses de Sant Antoni.
