1921. L'excursió del Liceu Escolar a Artesa de Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», primer trimestre, núm. 132 (FPIEI).
Portada del butlletí, amb un magnífic dibuix de la façana del nou centre del 1912, que acabaria destruït per les bombes feixistes al 2 de novembre de 1937. Al darrere, s'hi intueixen el riu Segre i els camps de Cappont.
1921. El partit de futbol del club «Catalunya Sportiu» del Liceu Escolar a Artesa de Lleida. del Liceu Escolar a Artesa de Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», primer trimestre, núm. 132 (FPIEI).
La comunitat escolar tot just s'estava refent de la mort primerenca, als 40 anys, del seu fundador i director. El títol del butlletí escolar fou sempre en la llengua obligada per l'Estat (espanyol) i també alguns dels articles. Però molts d'altres, sí que és cert que s'hi escrigueren en la llengua dels xiquets i xiquetes, la llengua del país.
2017. «L’escola d’Artesa de Lleida (1700-1916), des de les primeres notícies al nou edifici escolar», Felip Gallart i Josep Gallart, dins «Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià», núm. 4, pp.48-57.
Acabada de poc la nova escola artesenca, se'n feren càrrec el mestre Josep Calzada per als xiquets, i la mestra Maria Minguella per a les xiquetes. Mentre havien durat les obres de construcció, l'assistència dels menuts i funcionament de l'escola havien sigut bastant irregulars. Calia posar-se a la feina. Seguir els nous corrents pedagògics europeus, amb permís sempre -encara cent anys després- del gobierno de la nación (espanyola). Sembla que aquest camí l'emprengueren de la mà del Liceu Escolar, que aquells anys 1921 feu una excursió a la població.
La guerra, sempre la ditxosa guerra, canvià moltes voluntats. La del mestre Josep Calzada també. De l'entusiasme pedagògic renovador de la joventut a veure's atrapat per la nova legalitat feixistoide i l'adoctrinament nazionalcatolicista. Suposem que intentà subsistir entre les rígides (i persecutòries) normes educatives que imposà el bàndol guanyador a la nostra terra. Altres perderen la plaça, s'hagueren de buscar altra feina o, directament, hagueren d'exiliar-se cames ajudeu-me. Cadascú fou amo -o esclau, qui lo sa- de ses circumstàncies i decisions. Però el mestre no passà al nomenclàtor de carrers del poble a partir de l'any 79.
L'any 1958, probablement després de gairebé quaranta anys de servei, es jubilava a la plaça d'Artesa, i les autoritats locals, terratinents amb corbata, acòlits locals d'aquell maligne règim, li oferien el tribut de la gent del poble. Molts dels homes, no pas de les dones (perquè s'anava a classes separades), havien passat per la seua aula.
La imatge és reveladora: el mossèn presideix la cerimònia, com a màxim censor de l'escola de postguerra. Diria que l'homenatjat queda mig tapat per un cap i no el podem observar prou bé. A mi, se m'emporta la vista el llarg tub diagonal de l'estufa de llenya o de pinyola que hi havia al davant de la classe, al costat de la taula del mestre. O de la taula principal, car sembla que no hi ha pissarra, i potser es tractava d'una sala gran d'estudi i reunions. És una imatge de valor gairebé etnogràfic. No faré cap comentari sobre les placideses de l'escola actual i les exigències de pares, mares, alumnes i professionals. Aquí ho deixo.
1921. El partit de futbol del club «Catalunya Sportiu» del Liceu Escolar a Artesa de Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», primer trimestre, núm. 132 (FPIEI).
L'excursió dels alumnes de 4t de batxillerat a Artesa es feu amb tren. El curs, si no m'erro, es devia correspondre amb l'edat de 14 o 15 anys. Els calgué caminar un bon tros, primer des del Liceu fins a l'estació de trens lleidatana, després perquè l'estació local és ben bé al terme veí de Puigverd. Aquests alumnes eren els qui conformaven el Club Catalunya Sportiu, el club de futbol de l'escola. Era un matí d'hivern, però assolellat, amb els ametllers ja florits i els sembrats ben verds. La màquina avançava entre xiulets ací i allà, als passos a nivell.
Un senyor Oró artesenc feu d'amfitrió del professor Palau i canalla. S'havien emportat el dinar amb carmanyola. Després de reposar una miqueta, s'enfilaren al «Sindicat Agrícol de Sant Isidre» i d'allà al camp de futbol, objectiu de l'excursió. Un altre senyor Costafreda artesenc els acompanyà al camp, per entrenar-s'hi.
Encabat, i ja seguits de tota la mainada local, que ja s'havien esverat per tan inaudita visita, es dirigiren a fer una visita a l'escola, a on «hi vàrem trobar ja al jove mestre en Josep Calzada, qui molt amable ens va ensenyar l'escola de nens, primer, estant muntada a l'estil modern, amb un pati, molt espai per a poder-hi jugar els nens». Van retratar un espaiós estudi que tenia aparellat l'escola, i van fer-se fotografia davant la façana de l'escola recentment estrenada.
1921. El partit de futbol del club «Catalunya Sportiu» del Liceu Escolar a Artesa de Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», primer trimestre, núm. 132 (FPIEI).
L'autor de l'article en fou, probablement, un alumne dels excursionistes. Es va fixar en els cartells admonitoris del Sindicat, que mostraven lemes morals i cooperatius. Després de dinar, tots cap al camp de futbol: a les tres començava el matx. no sabem amb quin resultat ni contra quin adversari: no devien pas ser alumnes de l'escola a aquella edat, sinó joves del poble, potser fills dels associats al sindicat, «xicots molt nobles i molt bons». Llàstima que l'autor declinés fer-ne la ressenya! Això sí: el partit fou molt concorregut, un esdeveniment local.
En l'ajustat programa d'actes de l'excursió, encara tingueren temps per conèixer la fàbrica d'extracció d'oli de pinyola, la sala de cafè de l'altre sindicat agrícola local, «El Porvenir» (el més acatolicat i adretanat), l'església, «que no té res de valor artístic», i la casa Gallart, la casa més senyorial del poble. De ben segur que trescaren pels carrerons costeruts de la vileta, l'antiga petita vila closa de la localitat. Per acabar, un bon berenar al Sindicat de Sant Isidre.
