 |
| 1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN. «Cu-cut!», núm. 341, de 26 de novembre (ARCA). Acudit del setmanari satíric barceloní, en què es ridiculitza els mals actors dels escenaris en aquells temps. |
 |
| 1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN. L'estrena de l'adaptació teatral de l'obra de Sir Arthur C. Doyle, que l'havia anat publicant en fulletó entre 1901 i 1902. Fou la novel·la de la represa de les aventures del carismàtic detectiu, després d'uns anys de negativa de l'autor a continuar-ne escrivint. La pressió popular, i probablement ses necessitats econòmiques, el forçaren a rependre'l. Només quatre anys més tard, i al rebuf de l'èxit que aquella mateixa primavera havia tingut l'estrena a la nostra capital de El detectiu Sherlock Holmes, de Gillette, en traducció de la versió francesa de Pierre Decourcelle, ara la companyia del Teatre Principal de les Rambles barcelonines, s'hi atrevia amb una adaptació dirigida pel mateix actor principal, Enric Giménez, que ja havia encarnat el paper del Sherlock dalt de l'escenari en aquella altra primera ocasió. S'hi va adaptar una versió de Silvano d'Arborio, i també n'hi hagué una versió alemanya de l'obra amb molt d'èxit allà que fins i tot feu que el Kàiser Guillem II anés a veure-la a Bonn des de Berlín, és del 1907. |
 |
| 1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN. («The Arthur Conan Doyle Encyclopedia»). Meravelloses imatges de la representació de l'obra, amb aquella gran desplegamenta de decorats propi del teatre d'aquells temps. Hi veiem extraordinaris salons de la mansió i els rocs dels Dartmoors de Devonshire, allà on s'amagava el temut ca. |
 |
| 1910. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut. «Biblioteca de Joventut Teatral», 15 (Archive). A banda de Salvador Vilaregut, hi figuraven dos traductors més, amb la molt elqüent i alhora senzilla expressió d'«arreglada al català». Aquesta col·lecció teatral fou publicada per Josep Agustí de la «Llibreria científic-literària» del carrer d'Elisabets, 4 de Barcelona, el carrer de l'antic convent de Santa Isabel. |
 |
| 1910. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut. «Biblioteca de Joventut Teatral», 15 (Archive). Al repartiment, a més dels primers actor (Enric Giménez) i actriu (Maria Morera), hi figurava la jove Xirgu, de vints anys. |
 |
| 1910. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut. «Biblioteca de Joventut Teatral», 15 (Archive). Encara amb ortografia prefabriana, que no arribaria fins al 1913, però ja amb molt bon criteri ortogràfic i gramatical. Fa de molt bon llegir, i la podeu trobar sencera a l'enllaç que donem. |
 |
| 1910. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut. «Biblioteca de Joventut Teatral», 15 (Archive). Sembla que en aquell tombant del primer al segon decenni de segle XX, l'interès per la literatura detectivesca era ben viu al nostre país. Sherlock Holmes a banda, també s'havia acabat de publicar a la mateixa col·lecció una traducció (també de Salvador Vilaregut) d'una comèdia en quatre actes sobre Arseni Lupin, l'elegant lladregot de guant blanc creat per Maurice Leblanc, i del qual n'havien estat publicades a França quatre o cinc novel·les des de la primera de 1905. |
«VILAREGUT I MARTÍ, Salvador (Barcelona, 1872-1937).
«Dramaturg i periodista. Llicenciat en dret, compaginà l’exercici de les lleis amb la seva vocació literària. Es formà en els ambients modernistes de la Barcelona del tombant de segle i col·laborà en diverses iniciatives culturals i en múltiples publicacions periòdiques com ara La Renaixença, Pèl i Ploma, L’Avenç, Estil, De Tots Colors, Teatràlia, El Poble Català i Joventut, revista que fundà juntament amb altres intel·lectuals el 1900 i en la qual publicà algunes traduccions. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1901 i el 1902, i un dels impulsors, el 1901, de l’Associació Wagneriana, des d’on contribuí a la tasca de difusió tant de l’obra del compositor alemany com de la del dramaturg anglès William Shakespeare.
«El 1898 participà en la creació del Teatre Íntim d’Adrià Gual, en què desplegà bona part de la seva activitat com a autor teatral i traductor, a més d’intervenir com a actor en alguns muntatges. Quant a la producció original, cal esmentar els quadres dramàtics La nit dels reis i Lo barco blanc, el drama L’aniversari, la comèdia Mirar per casa —escrita en col·laboració amb Alexandre P. Maristany— i una refundició i adaptació de La passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist de fra Antoni de Sant Jeroni. Imbuït dels ideals de catalanisme i de progrés social dels moviments culturals de l’època, perseguia la regeneració de la societat a través de la literatura i veia en la traducció una via per a acostar Catalunya a Europa.
«Tant des del Teatre Íntim com des de Joventut, Vilaregut bregava per modernitzar la cultura catalana impulsant la representació i la publicació d’obres autòctones i estrangeres i treballant incansablement per divulgar el teatre d’altres països, per tal com aquest gènere, assequible al gran públic, era especialment idoni per a popularitzar autors clàssics i contemporanis. Així, doncs, posà en català peces alemanyes, angleses, franceses, gregues i italianes dels estils més diversos: des de Shakespeare, Molière o Eurípides fins a dramaturgs de l’avantguarda literària —Gabriele D’Annunzio, Gerhart Hauptmann, Alfred de Musset, Luigi Pirandello—, passant pel vodevil —Gaston Armand de Caillavet, Robert de Flers, Eugène Labiche, Henri Kéroul, Albert Barré, Maurice Hennequin, Georges Mitchell, Maurice Donnay i Paul Gavault, entre d’altres—, el gran guinyol —André de Lorde i Alfred Masson-Forestier—, el melodrama o el gènere policíac —Silvano d’Arborio, William Gillette, Pierre Decourcelle i Michael Morton. Això no obstant, la incorporació d’aquests autors sovint passava per una adaptació tant a la realitat catalana com a la conservadora moral burgesa i al gust pel melodrama que imperava entre el gran públic de l’època. Vilaregut treballà sovint amb col·laboradors, com Alexandre P. Maristany, Joaquim Montaner, Antoni Ribera, Josep M. Jordà, Josep M. Carulla, Rafel Estrada, Lluís Via i Josep Oriol Martí.
«Inclinat a les adaptacions i als arranjaments, el 1928 i el 1929 convertí Measure for Measure i Much Ado About Nothing en La novícia de Santa Clara i en Com més petita és la nou…, respectivament. Ramon Esquerra observa que aquestes peces, en les quals l’acció de l’original havia estat traslladada a la Catalunya del 1860, en l’una, i al temps de Felip IV, en l’altra, «són més obra de l’adaptador que de Shakespeare, que sols en donà la idea». Ja el 1907, Vilaregut apuntava quina era la seva concepció de la traducció en la nota introductòria a Julius Cèsar, en què confessava que a l’hora d’encarar-se a aquella obra mestra havia procurat «arribar a l’ànima de la mateixa», i no pas cercar «la correspondència justa de mots, que sol donar, a nostre humil entendre, unes traduccions fredes, encarcarades i mancades de tota ànima i de tot braó»; i hi afegia: «Hem traduït el fons, no la forma; hem traduït les idees, no les paraules». Com que eren destinades a l’escena, nombroses traduccions seves han romàs inèdites —d’altres foren publicades molt després d‘estrenar-se—, entre les quals es troben versions d’Alexandre Bisson, Fernand Wicheler i Frantz Fonson, Jacinto Benavente, Enrique García Álvarez i Pedro Muñoz Seca, Luigi Pirandello, Alfred Savoir, Charles Foley, Georges Feydeau i René Peter. La majoria —també algunes en espanyol— es conserven manuscrites a la biblioteca de l’Institut del Teatre i al Fons Rull de la Biblioteca de Catalunya. [Judit Fontcuberta] (visat.cat)
 |
| 1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN. «De tots colors: revista popular», núm.48, de 27 de novembre (ARCA). Crítica periodística a l'estrena de l'obra, que agrada al públic i és un encert per al productor. Estrenada al dissabte 21 de novembre, hi trobem un Holmes casat, «més fera terrible que de solter i ni li duen les calces... ell no bada ni dorm ni s'encanta en el repòs de la llar». El gos és tan fantàstic «que ni arriba a sortir en escena... Però aixís i tot, commou, esglaia i distreu per espai de tres a quatre hores seguides». Una senyora obra, doncs, de durada considerable, pròpia de l'època. Gran elogi dels actors, «que interpreten l'obra divinament». S'hi reconeix l'afecció del públic barceloní a les obres detectivesques i, especialment, les sherlockianes, en referència a l'obra estrenada a la primavera d'aquell any, El detectiu Sherlock Holmes (tot i que s'hi diu que fou l'any passat). |
 |
| 1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN. «De tots colors: revista popular», núm.33, de 14 d'agost (ARCA). Amb la lectura de la traducció ja se n'endevinava que l'obra serà un exitàs quan s'estreni al Teatre Principal... a l'octubre vinent», finalment novembre. S'hi elogia «un gran coneixement escènic i una extremada pulcritud» del traductor. |
