QUINA LA FEM?: [2125] «El gos dels Baskerville» teatral de 1908, més

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«L'Esquella de la Torratxa», núm. 1.561, de 27 de novembre (ARCA).
La febre detectivista fou prou gran en aquell any, i les referències sherlockianes foren freqüents en la premsa popular i tot.

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«L'Esquella de la Torratxa», núm. 1.561, de 27 de novembre (ARCA).
Crítica periodística de l'estrena: «el públic era nombrosíssim i aplaudí al final de cada un dels actes». Però la fàbrica de l'obra teatral «no està a l'altura del Sherlock. La construcció resulta obra artificiosa», amb episodis escènics mancats de relleu i d'unitat. Però la posada en escena, «esplèndida de debò».

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«El Diluvio», núm. 221, de 8 d'agost (ARCA).
L'obra original era de l'escriptor italià, Silvano D'Arborio, i s'havia estrenat «con éxito ruidoso» a Berlín i Roma. L'obra s'estrenà, a la fi, al novembre.

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«L'Escena catalana: setmanari català de literatura, dedicat a fomentar el teatre de la terra», núm. 113, de 28 de novembre (ARCA).
«Es tracta d'una llegenda fantàstica que té aterrats els veïns de Grimpen, segons la qual al veí castell dels Barons de Baskerville hi apareix de tant en tant un gos gegantesc, infernal, coincidint sempre aquesta aparició amb la mort d'un dels hereus dels Baskerville». Se'n reconeix l'èxit de taquilla i que «el públic rebé la producció amb entusiasme», i s'hi destaca el treball de la decoració, «que per admirar-la val la pena d'anar-lo a veure».

1909. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«L'Esquella de la Torratxa», núm. 1.567, de 8 de gener (ARCA).
En canvi, per al crític d'aquest setmanari satíric, republicà i anticlerical, l'obra estrenada al 21 de novembre «no acabà d'agradar».

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«Cu-cut!», núm. 331, de 30 d'abril (ARCA).
Un acudit periodístic en què es posa en evidència la poca eficàcia de la policia. Significativament, en aquells temps, la policia parla en castellà.

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«L'Esquella de la Torratxa», núm. 1.564, de 18 de desembre (ARCA).
S'hi reconeix «l'interès latent pels assumptes de lladres i serenos» del públic del moment. Després del Sherlock, la companyia del Teatre Principal barceloní, «treballa activament en els assajos d'una altra obra del mateix gènere que es titularà Arseni Lupin i per a la qual s'està pintant decorat exprofés». O sigui, l'altre gran protagonista de la novel·la detectivesca d'aquell tombant de primer decenni de segle XX, creació de l'escriptor francès Maurice Leblanc, i que en lloc de detectiu era lladre elegant i de bona classe. Sens dubte, doncs, els «lladres i serenos» estaven de moda ara fa cent anys en l'escena teatral de la nostra capital. Aquestes obres sovint foren, en els anys successius, representades en altres ciutats i viles del país per companyies locals, fet que contribuí a eixamplar aquest gènere detectivista.

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN,
«La Vanguardia», 21 de novembre (LV).
La ressenya del diari en castellà barceloní. S'hi citen els quatre actes, el repartiment, i les noves decoracions, cosa que fa pensar en el reaprofitament d'alguns decorats per a segons quines obres.

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN,
«La Vanguardia», 27 de novembre (LV).
Una crítica a l'estil teatral del «melodramón», que l'autor de l'article creia superat. A més, no troba encertat el text adaptat, «nunca segundas partes fueron buenas y el Gos dels Baskerville no recuerda más que de un modo muy vago los méritos de El detective Sherlock Holmes», l'altra obra estrenada l'anterior primavera al mateix Teatre Principal. La diatriba és directa: «lo tengo por un dramón fusilable», amb excepció del primer acte i de la tempesta del darrer: «la ilusión que produce es excelente y casi siente uno desde su butaca la necesidad de abrir el paraguas». Això sí, reconeix que «distrae y entretiene», i comporta bons beneficis a l'empresa.

1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio,
trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN,
«El Gràfic», núm. 6, d'1 de desembre (ARCA).
S'hi qualifica l'obra com a psuedoliteratura policíaca, «que si no educa gaire al públic i son valor literari és molt reduït, en canvi agrada a la gent i a la taquilla s'hi veuen les conseqüències».

1912. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN.
«L'Escena catalana: setmanari català de literatura, dedicat a fomentar el teatre de la terra», núm. 304, de 4 d'agost (ARCA).
Enric Vinyals en el paper del Dr. Watson.

1914. «El Gos dels Baskerville», «La Vanguardia», 18 de novembre (LV).
L'èxit del Sherlock va arribar de seguida al cinema, a Europa i després també a Barcelona. Al «Salón Cataluña», acabada de començar la contesa bèl·lica al 'teatre' europeu, s'hi projectaven els 1.400 m de la cinta de l'infernal gos. N'era la versió alemanya Der Hund von Baskerville del 1907 però estrenada aquell 1914 de la mà del guió de l'austríac Richard Oswald, la primera adaptació cinematogràfica de la novel·la al cinema, silent, i recentment recuperada.

A la pàgina d'espectacles del diari barceloní, hi veiem les sales teatrals i de cinema de la Barcelona de fa poc més de cent anys.

1914. «El Gos dels Baskerville», «La Vanguardia», 24 de novembre (LV).
El film presentava «escenas de gran interés y emoción». S'hi anunciava una nova estrena de la sèrie, per tal com de l'èxit del projecte cinematogràfic original en seguiren cinc seqüeles: «Das einsame Haus, Das unheimliche Zimmer, Die Sage vom Hund von Baskerville, Dr. MacDonalds Sanatorium, Das Haus ohne Fenster». Aquell novembre arribava ja a les pantalles catalanes la segona pel·lícula, «La casa submergible».

1916. «El Gos dels Baskerville», «La Vanguardia», 4 de maig (LV).
És ben probable que s'hi anessin estrenant les diferents seqüeles en aquells anys. Ací tenim anunciada la quarta cinta, «La llegenda dels Baskerville».

1914. «Der Hund von Baskerville» (IMDb).
PC: Vitascope. D: Rudolf Meinert; SC: Richard Oswald, from the play by Julius Philip and Richard Oswald (1909), based on the novel The Hound of the Baskervilles by Arthur Conan Doyle (1902); DP: Karl Freund; AD: Hermann Warm; CAST: Alwin Neuss (Sherlock Holmes), Friedrich Kühne (Stapleton), Hanni Weisse (Miss Laura Lyons), Erwin Fichtner (Henry von Baskerville), Andreas von Horn (Barrymore); released: 12.6.1914; (tinted); from: restored version (c) 2005 Filmmuseum München. Deutsche Zwischentitel. orig. l: 4386 ft; Beta SP, 66'.

«The Hound of the Baskervilles (German: Der Hund von Baskerville) is a 1929 German silent mystery film directed by Richard Oswald and starring Carlyle Blackwell, Alexander Murski, Livio Pavanelli. The film is an adaptation of the 1902 Sherlock Holmes novel The Hound of the Baskervilles by Arthur Conan Doyle. It was the last Sherlock Holmes adaptation in the silent film era. The film boasted an unusually international cast, including American actor Carlyle Blackwell, German actor Fritz Rasp, Russian actor Alexander Murski and Italian actor Livio Pavanelli.

«In 2009, a tape with this film (and other lost films of the silent cinema era) was discovered in the basement of the local church in Sosnowiec, Poland. In 2019, Flicker Alley released the film, digitally restored on DVD and Blu-ray, along with the 1914 version» (wikipedia).

[2124] «El gos dels Baskerville» teatral de 1908

QUINA LA FEM?

Seguidors

20200419

[2125] «El gos dels Baskerville» teatral de 1908, més