 | |||||
| 1899. «Sherlock Holmes», de William Gillette (Fotos: wikipedia). 1910. «El detectiu Sherlock Holmes, comèdia melodramàtica en cinc actes i sis quadros», Traducció de Salvador Vilaregut, Impremta Salvador Bonavia del carrer de Petritxol, BCN (Archive). Edició de la cèlebre obra teatral que sobre el conegut i famós personatge, ja aleshores, de Sherlock Holmes es va fer al 1910 a partir de l'adaptació teatral estrenada al 22 d'abril de 1908 al Teatre Principal barceloní. L'obreta la podem llegir sencera a l'enllaç esmentat. No apareix mai entre el cànon holmesià perquè no fou escrita per Sir Arthur Conan Doyle, sinó per William Gillete al 1899 a Nova York. L'impacte del detectiu fou molt gran en el seu temps entre els lectors, però l'autor feia uns pocs anys, des de mitjans de dècada, que es negava a escriure'n cap més història. La pressió popular no faria efecte fins al 1902, quan Conan Doyle rependria les aventures del seu cèlebre personatge. Entretant, doncs, el públic s'hagué de conformar amb aquesta adaptació teatral de Sherlock Holmes. En les primeres representacions, el propi Gillette hi feu de protagonista. L'obra presenta un duel directe del detectiu amb el seu més perillós enemic, el professor Moriarty, i es basa en parts recosides de les primeres aventures publicades una dècada abans, com Estudi en escarlata (1897), Escàndol a Bohèmia (1892) i El problema final (1893). L'èxit de les representacions fou total, tanta era l'avidesa que el públic tenia d'aventures sherlockianes. Més tard fou portada al cinema i tot, al 1916, al cinema mut, és clar, altre cop amb el mateix Gillette com a actor principal. El film s'havia considerat perdut fins que al 2015 fou descobert i restaurat per la Cinemateca Francesa. El procés de gestació de l'obra fou prou enrevessat. Conan Doyle, en aquells darrers anys de la centúria, tenia necessitats financeres derivades de la construcció de la nova casa de Surrey. No volia ressuscitar el personatge, però va pensar a portar-lo als escenaris. N'escriví un drama de cinc actes, però no trobà manera de culminar el projecte per desacords de guió amb possibles actors i productors londinencs. El seu representant no volgué deixar caure el projecte i feu un intent, que reeixí, de portar-lo a l'altra banda de l'Atlàntic, a on va a parar a mans de William Gillette, el qual desconeix fins i tot qui és Sherlock Holmes. El preu que Conan Doyle haurà de pagar per veure l'obra estrenada, però, serà molt alt: Gillette la reescriu pràcticament tota en quatre actes, tot descartant-ne bona part del manuscrit original de l'autor anglès, excepte la presència dels dos acèrrims enemics dalt de l'escenari. És obvi que per això durant prou temps l'autor anglès s'hi girà de cul, al projecte teatral americà. Però a la fi, hi accedí. Atès que el text de Conan Doyle és perdut no podem saber del cert fins a on arribà aquesta reescriptura de l'obra, però ell mateix considerà que la versió estrenada era només atribuïble a Gillette. Tot i no formar part de l'elenc d'obres de Conan Doyle, sempre s'hi ha mencionat com a coautor. Ell n'havia estat el creador del projecte teatral i hi donà l'aprovació final. Amb l'èxit assolit per l'obra, i els ingressos reportats, doncs encara hi hagué amb el pas dels anys menys reticències a la signatura conjunta.    
|
 |
| 1910. «El detectiu Sherlock Holmes, comèdia melodramàtica en cinc actes i sis quadros», Traducció de Salvador Vilaregut, Impremta Salvador Bonavia del carrer de Petritxol, BCN (Archive). El repartiment de l'estrena catalana. L'obra original de Gillette incorporava ja el personatge de Billy, un vailet que fa de mosso d'hotel i que, seguint la tradició, aporta el contrapunt popular. La protagonista femenina, Alice, té el nom canviat com a Alina a la versió francesa. A més, el títol de 'Detective' que és donat a l'obra, crec que respon a la pronúncia anglesa o francesa, més que no pas a cap calc del castellà. |
 |
| 1908. «El detectiu Sherlock Holmes», Teatre Principal, BCN. «La Vanguardia», 5 d'abril (LV). La nota dels assajos al diari, signe potser de l'interès per l'obra. |
 |
| 1908. «El detectiu Sherlock Holmes», Teatre Principal, BCN. «La Vanguardia», 14 d'abril (LV). L'estrena es preveia per a dissabte de glòria, amb l'enumeració dels sis quadres escènics de l'obra, a saber: Les cartes de Miss Brent (La intervenció de Sherlock Holmes). |
 |
| 1908. «El detectiu Sherlock Holmes», Teatre Principal, BCN. «La Vanguardia», 19 d'abril (LV). L'estrena prevista, doncs, per al dissabte 18 restà fallida «según parece, por reclamación del autor, que no había otorgado aún el correspondiente permiso». Sembla que els permisos i drets d'autors anaven en aquells temps molt a la brava. Com un productor gosava de muntar una obra, assajar-la, fer-ne propaganda, proposar-ne l'estrena amb data i hora, i no tindre els permisos en regla? No fan falta gaires més comentaris, per esbrinar com anaven les pressions i interessos creuats... |
 |
| 1908. «El detectiu Sherlock Holmes», Teatre Principal, BCN. «La Vanguardia», 23 d'abril (LV). Finalment, l'obra s'estrenà la vigília de Sant Jordi (encara no institucionalitzat), quatre dies després. El crític apunta que es van poder veure a les antigues fustes del Teatre de la Santa Creu, «las mañas excepcionales» del famós detectiu. En destaca el meravellós poder d'intuïció, les inesgotables qualitats d'observador minuciós, l'erudició especialíssima, el mètode calculador... També és observat com la teranyina que els malfactors creen per a caçar el detectiu serà la seua pròpia trampa. |
 |
| 1908. «El detectiu Sherlock Holmes», Teatre Principal, BCN. «La Vanguardia», 23 d'abril (LV). L'enjòlit i suspens sobre el qual està muntada l'obra, atrapa el públic, temerós en un punt del fracàs del gran detectiu. El muntatge fou cuidat, els papers ben portats, i l'obra aplaudidíssima. |
 |
| 1908. «El detectiu Sherlock Holmes», Teatre Principal, BCN. «La Vanguardia», 24 d'abril (LV). L'anunci de l'obra, a grans lletres. En sessió de nit, després de dos sessions de cinematògraf. |
 |
| 1908. «Aventuras de Sherlock Holmes», Teatre Apolo, BCN. «La Vanguardia», 8 d'octubre (LV). L'obra en castellà a partir d'aquella tardor, prova de la popularitat del detectivesc personatge a la Barcelona del moment. |
 |
| 1899. «Sherlock Holmes», de William Gillette (Fotos: wikipedia). El protagonista amb el vailet Billy, el mosso. |
 |
| 1910. «El detectiu Sherlock Holmes, comèdia melodramàtica en cinc actes i sis quadros», Traducció de Salvador Vilaregut, Impremta Salvador Bonavia del carrer de Petritxol, BCN (Archive). El registre lingüístic de la traducció és ben treballat, formal i modern, malgrat l'ortografia prefabriana, que no arribaria fins tres anys després. La llengua del text, però, reflecteix la maduresa d'aquesta normativització que estava a punt d'arribar. |
 |
| 1910. «El detectiu Sherlock Holmes, comèdia melodramàtica en cinc actes i sis quadros», Traducció de Salvador Vilaregut, Impremta Salvador Bonavia del carrer de Petritxol, BCN (Archive). L'actor Enric Giménez en el paper del protagonista. Un dels grans homes de teatre de l'escena catalana al tombant del XIX al XX. |
 |
| 1910. «El detectiu Sherlock Holmes, comèdia melodramàtica en cinc actes i sis quadros», Traducció de Salvador Vilaregut, Impremta Salvador Bonavia del carrer de Petritxol, BCN (Archive). L'entrada en escena del detectiu, fins a la vuitena escena. |
 |
| 1912. «El detectiu Sherlock Holmes», Revista «De tots colors», ným. 231, de 7 de juny (ARCA). Una edició de les aventures de Sherlock Holmes, amb diverses novel·les, fins a 500 pàgs., ricament editada amb paper satinat tirat a dos tintes i amb il·lustracions del notable dibuixant Junceda». A 6 pta! Desconec les obres que s'hi editaren. L'edició marca un punt àlgid en la popularització del detectiu doyleà a Catalunya en aquell tombant de primer a segon decenni del segle XX. |
 |
| 1916. «Sherlock Holmes», de William Gillette (Fotos: wikipedia). L'obra portada al cinema mut (veg. enllaç). |
 |
| 1908. «El detectiu Jep-Roc Homs», de Salvador Bonavia, Impremta Salvador Bonavia del carrer de Petritxol, BCN (Archive). En Jep Roc Homs, una curiosa, genuïna i humorística obreta teatral del Sherlock Holmes a la catalana, segons idea de l'impressor Salvador Bonavia. A 2 rals!, sembla, doncs, que hi havia negoci i popularitat de Sherlock Holmes a la Barcelona de 1910, perquè en cas contrari no se l'hauria pas empescada.  |
 |
| 1908. «El detectiu Jep-Roc Homs», de Salvador Bonavia, Impremta Salvador Bonavia del carrer de Petritxol, BCN (Archive). Publicada a rebuf de l'èxit de l'estrena aquella primavera al Teatre Principal de l'obra sherlockiana, el text de la qual encara trigaria dos anys a publicar-se. Aprofitant, doncs, la popularitat del detectiu entre públic i lectors, l'impressor Bonavia se n'empescà una paròdia, a la qual no degueren faltar parroquians. La mateixa descripció del personatge ja deixa ben clares les intencions de l'autor: «un tipo d'aquests que es creuen tenir talent natural, que totes se les pensen i sempre la ensucian». Un burgès retirat, sense res més a fer, a qui «li ha agafat la mania del detectivisme». A més a més, «vesteix com en Giménez [l'actor], quan aquest fa de Xerlo Jolms, i procura imitar ses poses còmicament», i per això tot i que els altrs personatges vagin d'estiu, ell va de rigorosa gavardina sherlockiana. Simplement genial, com el «Polònia» d'avui, salvant els temps i els mitjans! La podeu llegir sencereta a l'enllaç que en donem. |
 |
| 1908. «El detectiu Jep-Roc Homs», de Salvador Bonavia, «L'Escena catalana: setmanari català de literatura, dedicat a fomentar el teatre de la terra», núm. 92, de 4 de juliol (ARCA). |
 |
| 1908. «El detectiu Jep-Roc Homs», de Salvador Bonavia, «L'Escena catalana: setmanari català de literatura, dedicat a fomentar el teatre de la terra», núm. 114, de 5 de desembre (ARCA). |
 |
| 1908. «El detectiu Jep-Roc Homs», de Salvador Bonavia, «L'Escena catalana: setmanari català de literatura, dedicat a fomentar el teatre de la terra», núm. 116, de 19 de desembre (ARCA). |
 |
| 1908. «El Gos dels Baskerville, drama en quatre actes», de Silvano D'Arborio, trad. de Salvador Vilaregut, Teatre Principal BCN. «L'Esquella de la Torratxa», núm. 1.566, de 31 de desembre (ARCA). «Un bon senyor a qui l'empatx de Conan Doyle ha trastocat el cervell, se disposa a seguir las huellas del mestre Sherlock, i ho fa tan bé que volent descobrir sempre per deduccions originalíssimes els enredos de les altres famílies, descuida els de casa seva... que es veu en un moment desmantellada». Una paròdia que feu les delícies del públic, gràcies també a la brillants interpretació en el paper de Jep Roc de l'actor Josep Santpere, «admirable, vessant gràcia pels colzes». Ja sabem, doncs, a qui s'assemblava la filla, la Mari Santpere, una de les actrius còmiques més notables dels difícils temps de postguerra, i que de petits vèiem com treia les riallades als nostres pares i mares. |
 |
| 1909. «El detectiu Jep-Roc Homs», de Salvador Bonavia, «L'Escena catalana: setmanari català de literatura, dedicat a fomentar el teatre de la terra», núm. 119, de 9 de gener (ARCA). Aquell Nadal i Cap d'any de 1908 a 1909 fou senyorejat als escenaris per aquesta comedieta paròdica, estrenada el dia dels Innocents. «És graciosa i dialogada amb divertida facilitat de diàleg». També s'hi ressalta que «en Santpere hi està fet un actoràs», i que l'autor treballava a la redacció d'aquesta mateixa revista. |
