 |
| L'eclipsi de sol de 1860. Fotografia de Warren de a Rue. L'ombra lunar mossega el disc solar al començament de l'eclipsi: «A cloudy sky on the morning of 18 July 1860 threatened to scupper the whole expedition, but fortunately the skies cleared just in time. With the Kew photoheliograph in position and poised for action, the edge of the Sun started to disappear behind the Moon».
|
 |
| 1860. L'eclipsi de sol des de Lleida. «Diario de Barcelona», de 21 de gener (ARCA). Aquell any Europa es preparava per a aquest gran esdeveniment astronòmic: l'eclipsi total de sol que hi hauria al juliol. El primer de la història que fora captat per una càmera fotogràfica. La franja d'ombra creuava la Península Ibèrica en diagonal i arribava ben just fins a Lleida. Però des de Saragossa, l'observació havia de ser perfecta. Com que aquell any s'acabava d'obrir la via del ferrocarril fins a Lleida, aquesta «pública explotación hasta Lérida del camino de hierro de Barcelona a Zaragoza, facilitará la comodidad y rapidez del viaje a las personas que deseen emprenderlo desde esta capital». Per tant, la nostra ciutat es convertí, enmig de la canícula estiuenca, en la destinació de bon nombre de científics, potser també de visitants amb possibles, amb l'objectiu d'observar l'enfosquiment solar en plena migdiada lleidatana, que ja és dir! Probablement, els més aciençats continuaven en carruatge cap a Saragossa, cap al Moncayo, potser algun fins i tot fins a la província d'Àlaba, des d'on un dels més destacats astrònoms del moment, el britànic Warren De la Rue es disposava a retratar per primer cop un eclipsi. |
 |
| 1860. L'eclipsi de sol des de Lleida. «Diario de Barcelona», de 17 de juliol (ARCA). La direcció de l'estrenat de nou ferrocarril de Barcelona a Lleida, que la reina borbona (espanyola) inauguraria oficialment a l'octubre en un viatge fins a la nostra ciutat, davant l'allau de peticions rebudes, publicà durant els dies previs a l'esdeveniment aquesta notícia, per tal d'avisar els passatgers que, «viéndose casi total el eclipse desde la ciudad de Lérida y habiendo manifestado varias personas deseos de tener el tiempo suficiente para observarlo», es decidia de postposar l'horari de tornada del «tren que sale diariamente de Lérida a la una y media de la tarde» del dia 18, fins a les quatre. |
 |
| L'eclipsi de sol de 1860. L'equip científic de Warren de la Rue al campament d'observació de Rivabellosa (Àlaba): «De la Rue and his team took over 40 photographs, including two precious shots of totality. With an exposure time in these dimmed conditions of one minute, they were lucky to capture even one.
|
 |
| 1860. L'eclipsi de sol des de Lleida. «Diario de Barcelona», de 20 de juliol (ARCA). Completa ressenya d'aquesta esdevinença astronòmica a Lleida. Ens podem imaginar una bona gernació de lleidatans -i d'alguns forasters arribats expressament per al fet-, dalt de la Seu o des del costat del riu, pendents d'observar de manera més o menys rudimentària la cobertura del disc solar, tinguda durant segles com un fet màgic o diví, i que ara la societat es preparava per veure-la sota altres ulls, els científics, per primer cop. S'hi recull que a Lleida, tot i no ser a dins la franja privilegiada de l'ombra total, s'hi «dirigieron anteayer varios particulares para observar un eclipse reducido casi a la menor espresión de parcial», però com que hi arribava el tren, doncs cap allà falta gent. L'observació, és clar, s'havia de fer des de la Seu, llavors militarment ocupada: «ese punto había de ser naturalmente el castillo, por la parte que mira a la ciudad». |
 |
| 1860. L'eclipsi de sol des de Lleida. «Diario de Barcelona», de 20 de juliol (ARCA). Des de dalt del 'castell' lleidatà, denominació tradicional de la Seu des de 1707 i que les noves generacions van abandonant (igual que ens espolsem el jou colonial espanyol), s'albirava un vast paisatge «de su magnífica y feraz campiña», però allà mateix als peus de la vella catedral, «teníamos el miserable aspecto que ofrece mirada a vista de pájaro una población antigua, reducida a un perímetro en que no coge...», car aleshores la ciutat encara era tancada entre murs. S'hi descriu la curiositat que l'aigua que el castell expel·lia avall anava a raure a les teulades del Canyeret. El redactor també fa referència al campanar que tenien just a la vora, de manera que deduïm que els observants del fenomen s'havien instal·lat davant la Porta dels Apòstols. No s'oblida de citar tampoc «la alamedas [xoperal] frondosas y contiguas al río, la cristalina corriente del Segre y la feraz huerta que se nutre de sus aguas». La gent tenia preparats els vidres fumats i els gibrells amb aigua (per mirar a través de l'efecte espill). Des que començà a minvar la intensitat de la llum d'aquella migdiada lleidatana, «levantóse de la población que teníamos a nuestros piés un murmullo monótono y constante, efecto de una conversación general sostenida por el interés de la curiosidad... Lérida estaba esperando el momento en que muchos creían quedarse poco más que a oscuras». L'hora que portaven els viatgers barcelonins no coincidia amb l'hora del rellotge de la Seu. Sincronitzat el temps amb «el reloj principal público de Lérida», a les 14,40 h, que la interposició de la lluna era bastant avançada, s'hi notava l'assuaujament de la temperatura. |
 |
| L'eclipsi de sol de 1860. Aquest era l'aparell, el Kew photoheliograph, una mena de telescopi amb càmera, amb què W. de la Rue fotografià per primer cop la corona solar. Gràcies a l'enfosquiment total que la lluna hi provocà, es testimoniaren per primer cop les grans emanacions de plasma que emanen de l'astre del nostre sistema solar. «De la Rue and his team took over 40 photographs, including two precious shots of totality. With an exposure time in these dimmed conditions of one minute, they were lucky to capture even one. ('The 1860 Solar Eclipse', enllaç). |
 |
| 1860. L'eclipsi de sol des de Lleida. «Diario de Barcelona», de 20 de juliol (ARCA). A les 15,05 h arribà l'ocultació total del sol, «menos en una corta parte superior de la circunferencia a la derecha», i, per tant, la foscor no pogué pas ésser total. L'autor de l'article s'esplaia en la descripció del joc de llum i ombres que s'observava a l'horitzó. |
 |
| 1860. L'eclipsi de sol des de Lleida. «Diario de Barcelona», de 20 de juliol (ARCA). Els canvis de llum proporcionaren un Segre d'un «azul muy vivo», que en contrast amb les envellides cases de la ciutat, feien que «el triste aspecto que presenta Lérida mirada a vista de pájaro, nos pareció más triste todavía». S'acomiada en Manuel Rimont, redactor del «Diario de Barcelona», amb el desig de rependre l'observació de l'eclipsi del 1900 vinent. A l'article, cap floreta per a la pobra i revellida ciutat nostra de 1860, que l'Alcalde Fuster estava a punt de començar a transformar. |
 |
| L'eclipsi de sol de 1860. «The Illustrated London News». |
