Seguidors

20191015

[2039] La Vall d'Aran del Cinc-cents

1584. Mapa de la Val d'Aran i de la Vall de Benasc (PARES).
Un dels mapes detallats més antics de les valls pirinenques d'Aran i Benasc. En aquell segle, i durant molts més, estaven aïllades de les comarques veïnes del sud durant tots els mesos d'innivació, de vegades entre set i vuit a l'any. Tampoc entre elles el pas era fàcil a l'hivern, però millorava amb el desglaç, quan s'hi podia passar de l'una a l'altra pel Còth deth Hòro, o coll del Forat (interpretat com a Coll del Toro en les referències gavatxes des del selge XIX), als peus de les Maleïdes. 
1584. Mapa de la Val d'Aran i de la Vall de Benasc.
El país d'Aran, de cinc llegües de llarg, «enregada del rio Garona y el rio Jueu y otros riachuelos de poco nombre». Era formada per «veinteynueve lugares» i tres viles: Bossost, Vilac i Vielha. Tot just s'arribava al miler de cases o veïns. Si comptem a una mitjana de 5 per casa, faria un total aprox de cinc mil habitants. 
1594. Castèlh-Leon, la Val d'Aran.
Tiburzio Spannochi (PARES).

El centre militar i governatiu de la Vall d'Aran durant segles fou el gran castell de Castèlh-Leon, del qual tenim aquesta meravellosa i impagable representació d'aquest enginyer militar italià al servei de Felip II. El riu Jueu baixa a trobar la Garona sota els merlets i murs del castell, que disposava d'una gran torre central, des de la qual s'atalaiava bona part de la Vall. 
1584. Mapa cinccentista de la Val d'Aran.
La Vall d'Aran de fa cinc-cents anys, amb els 29 llocs poblats i el nombre de llars o veïns de cadascun. S'hi observa prou bé com els pobles es distribuïen, majorment, al llarg de la Garona i dels rius que, d'un i l'altre costat, hi baixaven. Castèlh-Leon s'emplaçava ben bé al centre de la Vall, davant la confluència del Jueu amb la Garona. 
1584. Mapa cinccentista de la Val d'Aran.
La part de Naut Aran en la frontera amb Catalunya. Llegim amb claredat les cases de cadascun dels poblets: Tredós (30, 150 hab.), Salardú i Arties (40, 200 hab.) o les més grans, ja al Mig Aran, com Vielha (107, 550 hab.) i Vilac (60, 300 hab.). Al Baish Aran, destacava la vila de Bossost (100, 500 hab.).

Els colors del plànol són ben vius, i més enverdits com més cap a les valls. Els rius i torrents en blau, li afegeixen una gran vivacitat. Al sud, el port de Vielha, «en el condado de Ribagorça», al quan s'hi accedia riu Negre amunt. Els ponts eren prou escassos: només el de Vielha i el d'Aubèrt una mica més avall, probablement de pedra i que permetien el pas de contingents militars. Un tercer pont és dibuixat amunt del riu Jueu, per permetre el pas cap al Còth deth Hòro.  
1584. Mapa cinccentista de la Val d'Aran.
A l'altra banda del coll, també hi és ben perceptible el Forat dels Aigualluts, molt ben dibuixat com una mena d'estany, allà on les aigües de l'Aneto i la resta de Maleïdes desapareixen bona part de l'any per ressorgir a la vall del riu Jueu. Que eren el mateix riu, ja ho sabien els aranesos de fa mig miler d'anys, i així s'anota en el mapa.
1584. Mapa cinccentista de la Val d'Aran.
La part baixa o septentrional de la Vall, amb Bausen (48, 240 hab.) i Canejan (31, 150 hab.). A la dreta de la Garona, Les i Vilamòs (tots dos amb 60 cases, 300 hab.) n'eren pobles destacats. 
1584. Mapa cinccentista de la Val d'Aran.
Castell-Lleó era a tocar de les Bòrdes (8, 40 hab.) el lloc més petit de la vall. A Bossòst s'hi assenyala la ruta del Portilhon com a port de pas cap a França.

La bellesa i el detall de la composició són del tot inefables.