2019. Juliol. La Gavarnia.
El salt d'aigua més alt d'Europa, de 422 m, al circ de la Gavarnia, o país de les gaves. Un majestuós racó del Pirineu ple de salts, cascades, rierols i torrents per totes bandes, que en llenguadocià se'n diu gaves. D'on, el nom del país. La massificació turística del Pirineu aquí té un dels exemples més terminants. Des del poblet i fins a l'Hotel al peu del circ, i encara fins al salt, la riuada de gent que puja i baixa per la pista és immensa, sense oblidar una pintoresca empresa de ruquets que hi pugen la canalla.
Per saltar-nos aquest pas, agafem la ruta que de seguida en sortint del poble puja cap al refugi d'Espluguetes, molt ben indicada. Allà desapareix qualsevol rastre d'aglomeració: només els senderistes i muntanyencs habituals. La pujada és dreta, ja que tot el circ de la Gavarnia és realment de parets dretes i verticals. Un cop superats els 400 m de desnivell, s'hi troba el trencant per deixar l'ascensió del refugi i planejar suaument cap al circ, la lenta descoberta del qual, feta des d'aquesta alçada, és espectacular. La part final, un cop el sender ens deixa a l'Hotel, cal fer-la enmig de la riuada de gent que puja al peu de la cascada: n'hi ha que amb xancletes fins i tot, enmig del pedregar el camí. Des d'ací hi ha prop de 400 m més de desnivell, cosa que farà que en total la nostra ruta s'acosti als mil, que no està gens malament.
Al tram darrer, ens posem els impermeables, ja que la dispersió de les miríades de gotinyes provocada pel caient de l'aigua ens amara del tot. Ens atansem, és clar, al punt més proper des d'on es pot observem, ens hi fem la selfie de rigor, i, apartat un poc enllà, ens hi posem a dinar, tot contemplant l'ampla vall que s'obre als peus del circ. Un dinar que no canviaríem ni per una mariscada. La tornada, i també per evitar la riuada de gent que hi transita, la fem per un sender lateral, a l'esquerra del rierol, molt més tranquil, entre el bosc, i amb les darreres vistes d'aquest grandiós, colossal, corprenedor circ glacial pirinenc. |