 |
| 1947. «Poesies», Màrius Torres i Perenya. Edició dels Quaderns de l'Exili, Coyoacán, Mèxic. Una vista de la Lleida d'abans de la guerra, amb el pont modernista de ferro (1911) i el Segre en primer terme, sota la magna Seu Vella, sentinella de la plana lleidatana, publicada en la primera edició pòstuma de les poesies de Màrius Torres. L'Arc del Pont havia estat la porta principal de la ciutat mentre les muralles l'envoltaren des dels segles medievals, i abans i tot. La darrera remodelació, i encara l'actual, és del segle XVIII. La casa de l'esquerra del portal fou la casa pairal del poeta lleidatà Màrius Torres i de son germà, polític i dirigent d'ERC, Víctor Torres. De l'altra banda, la casa donava als porxos de la Paeria, per on s'hi entrava a la consulta que son pare hi tenia. En Màrius, que havia viscut a BCN durant els estudis de medicina, entre 1926 a 1933, ingressà al sanatori de Puig d'Olena al desembre de 1935, d'on ja no en sortiria fins a sa mort, set anys més tard. Per tant, entre unes i altres circumstàncies, a la pràctica només hi residí uns pocs anys durant sa infantesa i adolescència, fins als 16. Sembla, però, que el poeta havia nascut, una mica més avall del carrer Major, al núm. 30, la casa a on hi hagué, sobretot ja en la postguerra, la famosa façana de joguines Lo Baratillo. |
 |
| 1947. «Poesies», Màrius Torres. Edició dels Quaderns de l'Exili, Coyoacán, Mèxic. La portada de la primera edició, pòstuma, de les poesies a càrrec del seu amic, l'editor i escriptor Joan Sales, que s'hagué de fer a l'exili mexicà. L'edità la revista mensual «Quaderns de l'exili», publicada entre 1943 i 1947, «finançada pel mecenes Joan Linares i Delhom, com a successora del Full Català, publicat a Ciutat de Mèxic. Inicialment tenia un tiratge de 1.000 exemplars, però arribà als 4.000» (Viquipèdia). No recordo cap poema de Màrius Torres en què es parli d'aquesta casa lleidatana, la primera al començament de la banqueta de Blondel. Però, en canvi, sí que escrigué un sonet sobre la torre, el mas que la família Perenya tenia a l'horta lleidatana (els avis Perenya vivien a la casa Melcior de Boters), i a on el poeta hi passà bones estones d'infantesa. I sí que trobem molts, molts poemes en què les referències a elements de l'horta, el riu i la natura lleidatana, hi són presents. |
 |
| Octubre 1936. «La Torre», Màrius Torres. |
 |
| «El collar de caragoles», Màrius Torres. |
 |
| «L'amor vora el riu», Màrius Torres. |
 |
| 1938. Lleida des de Cappont. La Seu Vella i la ciutat vistes des de les trinxeres republicanes de Cappont, un cop els feixistes (espanyols) campaven ja per la nostra Lleida. En Víctor Torres, germà del poeta i soldat durant la guerra, evocà en algun dels seus escrits el sentiment d'immensa tristor de veure la casa des de l'altra riba del Segre, un cop volat el pont al 1938 en la retirada republicana i ocupada la ciutat pel «braç potent de les fúries» que «aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir». |
 |
| Lleida. Monument a Màrius Torres. (endrets). L'any 1992, per commemorar-ne el cinquantenari de la mort, la ciutat li dedicà aquest monument, al peu de l'ascensor a la Seu, en un racó poc transitat i visible de la ciutat. Certament, s'hi poden escoltar els tocs de la Mònica, que marca les hores de la ciutat des del segle XV, però allunyat del brogit diari dels nostres carrers. Més tard, a la plaça Blas Infante de Cappont, s'hi escriurien a les parets de vidre els versos de La ciutat llunyana. |
 |
| Màrius Torres. Lleida. (foto: CFA Joan Carles I, 2018). Un dels punts que cal visitar en la ruta per la Lleida de Màrius Torres. A mi no m'ho sembla pas, però vosaltres creieu que el nostre més gran poeta el tenim ben representat a l'espai públic lleidatà? |
