 |
| 2019. Juny. Cap de Riueno, la Ribagorça. La pujada al Cap de Riueno és una ascensió preciosa, de desnivell sostingut i variada en els paisatges: des del xafogós bosc i fageda de les magnífiques llaçades i ziga-zagues de la primera part de la ruta, fins als amplis horitzons del circ de Riueno i, arribats al coll, d'Angllos, més fresquets i que ens fan posar els paravents. Emplaçada entre les més conegudes i transitades valls d'Ixalenques o Salenques i de Llauset, la trobem molt poc transitada. De fet, no ens hem creuat ni una ànima en tot el dia. La sortida pot completar-se amb l'ascensió al Pic del Cap de Riueno, amb senderol bastant assequible, i/o amb el descens fins als estanys d'Angllos i el retorn pel GR de Salenques fins baix a la carretera nacional, que per completar la circular, caldrà refer un parell de quilòmetres en direcció sud per retrobar el cotxe al petit aparcament de la sortida del tercer túnel, just davant de la presa de Senet. Busco l'etimologia de Riueno descrita pel nostre mestre Joan Coromines. És una llàstima, i no em cansaré de dir-ho a cada ocasió, que els rètols indicatius no respectin la llengua mil·lenària de la gent del país, ciutadans de ple dret d'una Europa que volem respectuosa amb els drets de les persones i ses llengües, i que, a cada cantonada, ens defrauda un cop i un altre. Escriu el savi etimòleg sobre Riueno: «Riu pirinenc i vall afluent dret de la Noguera Ribagorçana, a la qual desemboca per la dreta, provinent dels contraforts de les Maleïdes, entre Bono i Aneto». Ell testimonia sempre pronúncia amb e tancada entre els rodals. «La -o resulta d'un cas de conservació de -U pròpia dels NLL precatalans d'aquesta zona, com Riumalo». Desmenteix d'entrada una possible diftongació -ue a la castellana i ho explica: «que és nom solidari del poble de Bono, nom que ve de Bonove < BUNNOBE, 'sota el bony, sota l'ample tossal', ètimon del riu, format amb moltes bilabials: RIVUBÓNNOBE. D'aquesta plètora de b-b, la dissimilació... en feu riuónou» i les seqüències vocàliques s'anaren simplificant, la primera en -ue, la segona en -o. Encara hi afegeix una reflexió de semàntica topogràfica: «de cap manera podia ser qualificat de riu bo: l'aigua, davallant directament del Pic d'Aneto en cas de pluges hi deu pendre proporcions paoroses, i fer més destrosses encara que el Riumalo de la Vall de Boí. És clar que els cartògrafs castellans i francesos n'han deformat el nom en Río Bueno, però això és una falòrnia insubstancial». Jo encara diria més: transformat en Rigüeno i Rigüeño en els cartells i mapes actuals en castellà, gairebé passa de ridícul en do major. |
