Seguidors

20190706

[1998] BCN en els gravats dels germans Rouargue, 1852

1852. Santa Maria del Mar, BCN.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Gravat de la Catedral del Mar en dia de mercat en temps de la Barcelona popular i encara mig pagesa, a mitjan segle XIX. La disposició i panorama dels tendals i dels figurants no devia haver canviat gaire des de feia segles. 
1852. Santa Maria del Mar, BCN.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detalls arquitectònics de la preciosa església gòtica de la Ribera barcelonina. 
1852. Santa Maria del Mar, BCN.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de les parades del mercat, amb els grans tendals. Des de l'Edat Mitjana, fou típic a tots els mercats d'Europa d'adossar les parades a la paret de les catedrals, tal com mostra aquest preciós gravat. Pagesos amb barretina, dones amb malles al cap, rucs i ases, carros, famílies senceres, atuells i estris de tota mena, tendals amb lletres grans de reclam... El sabor de l'autèntica i tradicional Barcelona sota la mirada pètria de les grans estàtues de l'arquivolta.
1852. La Rambla i l'Església de Betlem, BCN.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Gravat de la Rambla, ja ben empedrada en aquella meitat de segle XIX. Hi veiem una parada de verdura i queviures davant l'Església barroca de Betlem. 
1852. La Rambla i l'Església de Betlem, BCN.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detall de l'ambient, més senyorial que no pas a la Ribera. Amb fanals de llum de gas i tot. A la dreta, la «Fonda del Medio Día»
1852. La Rambla i l'Església de Betlem, BCN.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.
Detall del campanar de l'església i de l'alçada d'aquells primers plantaners de la Rambla ciutadana i urbanitzada d'aquell mitjan de segle XIX.
1852. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal»,
Émile Bénin (BVA).
 

Les il·lustracions dels germans Adolphe i Émile Rouargue complementaven el text del llibre de viatges. Llavors aquest tipus de literatura es posà de moda entre les classes burgeses de totes les capitals d'Europa, amb l'afegit del misteri que per als europeus tenia tot allò que hi havia més avall dels Pirineus. Que en aquells temps tot era, en general, espanyol. Potser sí que la percepció ha evolucionat després de tant de temps, però molts europeus, massa, continuen fent-se el cec i el sord davant la nostra realitat nacional.