 |
| 1852. Elx (el Baix Vinalopó). «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. La ciutat il·licitana de la primera meitat del segle XIX amb el palmerar sempre present i l'aire del tot meridional. Els figurants donen idea de la proporció, i una figuera de moro en primer terme s'encaragola i entortolliga de la sequera. |
 |
| 1852. Elx (el Baix Vinalopó). «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. Detall de la ciutat, amb les cúpules i campanars que en presidien la vista. El palmerar s'aixecava majestuós al pas dels vianants. |
 |
| 1852. La Plaça del Mercat, València. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. La Plaça de la Llotja de la Seda o Plaça dels Mercaders, davant per davant de l'Església de Sant Joan. Secularment, el lloc on s'hi paraven les parades del mercat. |
 |
| 1852. La Plaça del Mercat, València. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. Detall de l'arquitectura gòtica de la façana de la Llotja. Més enllà, les persianes tirades damunt els balcons, ens transmeten un costum ancestral que els temps s'han endut. |
 |
| 1852. La Plaça del Mercat, València. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. Detall de les parades amb els tendals, alguns potser de canya. Els rucs es barregen amb la gent, i els llauraors llueixen tots la manta a l'espatlla. A les parets, els fanals de gas ja s'hi veuen instal·lats, cosa que es feu des de la dècada anterior. |
 |
| 1852. La Torre de Santa Caterina, València. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. El magnífic campanar de l'església de Santa Caterina, una de les primeres de la ciutat després de la conquesta, i que rebé el nom en honor d'una de les filles de Jaume I. |
 |
| 1852. La Torre de Santa Caterina, València. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. Detall de la fàbrica del campanar, d'influències vàries al llarg dels segles. Les persianes sobre els balcons es repeteix a cada costat de carrer. La forja n'era ofici imprescindible. L'animació dels carrers, entremesclats de carros i persones, era notòria en aquest rovell de l'ou de la vella ciutat medieval. |
 |
| 1852. Una festa parroquial, Alacant. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. La ciutat alacantina també lluïa els fanals de gas a les parets. Les finestres hi apareixen reixades, segons els antics costums medievals. La festa, molt animada de balladors, amb els músics i els nois que aguanten les torxes, perquè s'hi vegi bé per dansar. |
  |
| 1852. Una festa parroquial, Alacant. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. Detall dels diversos figurants per apreciar-ne l'abillament tradicional. Les xiques, amb les llargues trenes. Algunes ballen, altres esperen pacients son torn assegudes al pedrís. Panderetes, castanyoles, flautins, són alguns instruments musicals que acompanyen la jota que ballen, probablement. Tot plegat, un ball popular de carrer i de festa major. |
 |
| 1852. Tipus valencians. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París. Diverses vestimentes tradicionals valencianes, que cridaren l'atenció dels germans dibuixants. |
 |
| 1852. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin (BVA). Les il·lustracions dels germans Adolphe i Émile Rouargue complementaven el text del llibre de viatges. Llavors aquest tipus de literatura es posà de moda entre les classes burgeses de totes les capitals d'Europa, amb l'afegit del misteri que per als europeus tenia tot allò que hi havia més avall dels Pirineus. Que en aquells temps tot era, en general, espanyol. Potser sí que la percepció ha evolucionat després de tant de temps, però molts europeus, massa, continuen fent-se el cec i el sord davant la nostra trinxada i esbocinada realitat nacional. |
