Seguidors

20190703

[1997] Un globus al Pont de Suert, 1901

Anys 1910-20. Globus-sonda, BCN.
Anunci de Manuel Ferrer i Marcet per a la venda de globus-sonda per a estacions aerològiques, molt diferents dels grans Montgolfiers, i que disposava de fàbrica a Santa Eulàlia de Vilapicina (i no pas 'piscina'), als afores de la capital, cap al Turó de la Peira. Els globus arribaven fins a més de 30.800 m, a raó de 200 per minut segons els prospectes, «altura extraordinaria, a la cual estalló», fabricats amb cautxú. S'hi especifiquen algunes característiques tècniques, prou interessants, com ara que s'inflaven amb gas a 60º sota zero. Sembla que el negoci era prou rendible, exportació a Espanya i Europa incloses. 

1901. Un globus al Pont de Suert.
«El Pallaresa», Lleida, 9 de gener. 

Crònica en carta al director d'un curiós cas en començant el segle XX. Pels topants del llogaret d'Igüerri, a quatre quilòmetres del Pont de Suert, aquell tercer dia del recentment encetat centenni, va aterrar-hi un globus d'uns 11 m de diàmetre, «en el cual venían, entre otras cosas, una jaula de mimbre con dos aparatos al parecer iguales... y dos cartas escritas en francés», que explanaven l'origen i la finalitat de tot aquell aparell misteriós, mai vist per les gents d'aquell racó de món.

Els aparells tenien la missió de gravar la velocitat i la temperatura en un cilindre fumat que portaven a l'interior. La primera perquè un aparell era «capaz de dar vueltas sobre su eje por un mecanismo, estilo reloj», i  la segona «gracias a las dilataciones y contracciones de cierta lámina metálica, la que comunicando el movimiento por un sistema de palancas a varios punzones que rozan el cilindro, quedan en él impresos todos los movimentos de la expresada lámina».

Tot provenia de l'observatori francès de Trappes (Seine-et-Oise) i es pregava que hi fos retornat, amb gratificació de 10 francs, amb el xec inclòs en la tramesa! S'incloïa traducció a l'alemany, cosa que significa que els responsables de l'experiment esperaven que els corrents aeris portessin el globus des de París cap a l'est, a territori germànic.

Aquest gran «Montgolfier» experimental i no tripulat, doncs, feu cap a l'altra banda del Pirineu, ben al sud de son origen parisenc. Per avisar els científics francesos, calia fer 50 quilòmetres per trobar el primer telègraf, 100 per arribar a la primera estació de tren. A més, malauradament, «la familia en cuya propiedad tuvo a bien posarse es no muy sobrada de recursos». No sabem si finalment se'n pogué fer el retorn.
1904. Globus-sonda.
A mesura que els temps avançaven, els globus per a l'estudi del temps, s'anaren fent més i més petits. Que al Pont de Suert aquell 1901 hi aparegués un Montgolfier era ja més aviat una excentricitat, i sobretot hagué de ser una enorme, inimaginable sorpresa entre la família pagesa que se'l trobà al prat de casa. L'ús del gran Montgolfier es devia deure a la intenció de recollir els canvis al llarg d'una ruta, perquè els globus-sonda meteorològics només tenien trajectòria vertical. 
1918. Globus-sonda, BCN.
«La Ilustració Catalana» (sic).

També a Catalunya en aquell inici de segle XX, la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona enlairava globus-sonda per estudiar les altes regions de l'atmosfera: «a 300 i pico de metres», dins un estudi d'abast europeu dirigit per la Comissió Internacional «aerològica» d'Estrasburg. Aerològica fon un neologisme d'importació francesa que no acabà de quallar en la nostra llengua, en què atmosfèric-a s'acabà imposant.
1918. Globus-sonda, BCN.
«La Ilustració Catalana» (sic).

Detall de l'enlairament d'un globus-sonda de fabricació catalana, a can Ferrer i Marcet, al 3 d'octubre d'aquell any, de part dels estudiosos Sr. Àlvarez, Castrillón i Campo, de la Reial Acadèmia de Ciències.