 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. Joseph Friedrich Leopold (també Joseph, Josef; en llatí Joseph Fridericus Leopoldus (Augsburg, 1668-1727) fou un gravador i editor d'art i música alemany. Com a gravador de coure Leopold va fer-se a partir del 1695 un nom durador. Va fundar una editorial per a l'edició de música, faceta en què el seu fill, que en continuà la tasca, aviat se'n convertí en el més important a Augsburg, a la primera meitat del segle XVIII. No obstant això, la importància del fundador de la companyia rau principalment en l'inici de la difusió de formes ornamentals estrangeres copiades o imitades, que va publicar en forma de llibres de referència i, d'aquesta manera, va ajudar a impulsar-ne l'auge per tot Alemanya. |
 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. La tradicional vista de la ciutat de Barcelona des del mar, amb una breu llegenda explicativa de l'emplaçament, la història i punts destacats, com ara el seu «guten Hafen». |
 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. Dos angelets sostenen als angles superiors un parell de llançolets amb els 24 punts arquitectònics més destacats de la ciutat. |
 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. Montjuïc (1) amb les banderes de senyalització de què disposava; el bastió de la Drassana (2); el monestir de Santa Madrona (3), patrona de la ciutat; i el gran edifici gòtic de les Drassanes (4), llavors reconvertit en arsenal per a la pólvora i municions de l'artilleria. Al costat mateix, allà on al cap de 150 anys s'hi aixecarà el monument de Colom, l'arrodonida Torre de les Puces. Al darrere seu, una ampla esplanada al final de la muralla de les Rambles, amb la porta (5) que hi donava accés flanquejada de torres defensives. |
   |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. L'antic convent i església dels franciscans (6) rere la muralla de mar. També el Palau del virrei (7) i el campanar de l'església de la Mercè (8). Sobresortint per sobre les teulades, el ferreny campanar de Santa Maria del Pi (9) i al fons, ben visible des del mar, la muntanya de Montserrat (23). |
 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. L'skyline històric de la nostra capital, al centre del barri gòtic. El palau episcopal (11) i l'antic palau reial, llavors de la Inquisició (13), tot i que al gravat el número se situa sobre la cúpula del Palau de la Generalitat (12), amb les definicions canviades al llançol. La presó (14), i al fons fora la primera muralla, el convent del Carme (10). |
 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. Les torres de Santa Maria del Mar (15) i l'agulla de Santa Caternina (16); l'edifici de la Duana (17), la plaça d'armes al Pla de Palau (18). La Porta de Mar (20), amb definicions canviades, l'antiga església de Montserrat (21), la torre de Sant Joan (19), els molins de vent (22), i la torre del far o fanal (24). Les errades són pròpies pel fet que es treballava sobre antigues còpies. |
 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. La incipient Barceloneta. Entre el moll i les escorrialles del Rec Comtal, el nou barri de pescadors veurà la llum al llarg d'aquell segle XVIII. |
 |
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
El primitiu moll corbat i el robust primer fanal del port de la ciutat.
|
 |
| 1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold. Detalls dels diferents tipus de vaixells, galeres i grans galions, fondejats al port, i de les barques amb pavelló usades per acostar-se a terra. |
