 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). «Mollerussa, que sorgí en una cruïlla de camins enmig de l'estepa, és un producte del Canal d'Urgell. Dels 700 habitants que tenia l'any 1860, ha superat avui els 5.000 i ha adquiri la capitalitat d'una de les comarques més pròsperes i actives de Catalunya». Als anys 80 i 90, arribaria l'esclat de la Mollerussa by night, i en el tombant de segle, la bombolla del totxo. Ara, passats gairebé vint anys del segle XXI, el poble capitaleja, amb prop de 15.000 habitants, i, havent perdut part de l'atracció comercial, s'ha de pensar i repensar cap a on vol anar. |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). Detall del centre de la vila, en què s'aprecien ben bé els carrerons del poble vell arrodonit al voltant de la plaça Major i del Pou. A la imatge, encara no s'hi veu l'església nova, de cap al 1958, amb l'alt campanar que l'acompanyava. La foto, doncs, ha d'ésser prou més antiga que l'article. L'antiga N-II travessava el poble de cap a cap. A la part esquerra, s'hi distingeix l'edifici de l'Amistat, amb el pati que ara ocupa el teatre llavors tan sols un solar. A l'angle inferior esquerre, un trosset de les vies del tren. |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). La sequera era l'enemiga número u de la plana urgellenca. Els viatges que hi havien passat al llarg dels segles, «tots coincidien que la terra era bona, amb aigua abundant, però magra en temps de sequera; feien ressaltar també la manca d'arbrat i la riquesa d'herbes... que facilitaven el pasturatge de nombrosos ramats provinents de França en nombre de dos-cents mil caps per anyada». |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). La peixera del Segre a Ponts, naixement del Canal principal d'Urgell. |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). «L'aqüeducte sobre el riu Senill, vora Artesa de Segre, té 580 metres de llargària i salva una zona de guix del tot inestable». |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). El canal en trinxera, arribant a l'entrada del gran túnel de Montclar. |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). En sortint del túnel de la Llenguadera, de seguida allà mateix on naix el canal, i que li permet d'agafar sa direcció cap a Artesa. |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). Breu ressenya dels intents de construcció del canal al llarg dels temps, «una obra gegantina pels problemes tècnics que comportà». A banda del gran túnel de Montclar, calgué «cercar desguassos als embassaments imprevistos, origen de febres palúdiques que motivaren, del 1865 al 1870, encara un major despoblament de la comarca, i, encara més, el problema dels sembrats que morien abans de germinar pel salitre que pujava a la superfície per capil·laritat». L'arribada «gradual i persistent de colons procedents de les contrades pirinenques, més bons coneixedors de l'economia de l'aigua i del rendiment del cultiu variat, que no pas els pagesos del Pla d'Urgell, sense altra experiència que el conreu dels cereals» permeteren guanyar la primera batalla dels nous regs. L'augment de població durant els primers cinquanta anys als pobles ara regats fou del 30%, passat de 37 h/km2 a més de 200, i, en aquestes primeres cinc dècades, el preu de la terra augmentà gairebé un 300%. Gairebé cent anys després de la construcció del canal, el preu per hectàrea s'havia centuplicat. I fins avui, aquest preu no ha parat de multiplicar-se sense parar. |
 |
| 1966. «El canal d'Urgell, font de riquesa», Josep Lladonosa. «Serra d'Or», any VIII, núm. 2, febrer (JLV). A banda del progrés agrari, l'aigua del canal ha permès el desenvolupament ramader, que avui ja és un problema mediambiental en haver arribat als màxims de saturació de nitrats per causa dels residus animals. Problema que caldria atacar urgentment, partint de la premissa que la merda la paga qui la produeix. El recent canvi de gestor de la Casa Canal després de les eleccions d'aquest 2019, ha de suposar l'arribada d'aires refrescants i renovadors a les arcaiques estructures pseudocaciquistes de govern sorgides de la sonada lluita per la titularitat del canal en aquells anys 60 davant del règim franquista (espanyol). A banda del servei agropecuari, els Canals s'han de posar al servei de tota la ciutadania, recuperant les banquetes i promovent-ne els usos d'esbarjo. Que així sigui, endavant! |
