 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Retrat d'un dels grans pioners de la fotografia de muntanya de final del segle XIX i començament del XX (1842-1922), enginyer de mines i geòleg de professió, membre del CEC i president del club alpí entre 1896-1900. |
 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Foto: Camil José i Guiu (1937-1991). Portada de l'exemplar, amb una vista al cingle sobre el pas de la Lloba al Montsec de Rúbies o de Meià. Al fons, el Montsec d'Àger, ara dit d'Ares, i entremig l'estret de Terradets. |
 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Article d'homenatge al geòleg, excursionista i fotògraf, que el CEC li feu a la Placeta de l'Escola de Corçà, en record dels seus estudis sobre el Montsec. |
 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Foto: Camil José i Guiu (1937-1991). «Sabia entendre el que les pedres li mostraven, sabia llegir en el rocam, era un geòleg de camp, simplement un geòleg, un excursionista científic». |
 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Fou el descobridor de la pedrera de Meià per a fornir de pedres per gravar al gremi d'impressors de Barcelona. En extraure les pedres, «en aquesta calcària fullada, gairebé per casualitat, s'hi pot trobar un fòssil, premsat durant milions i milions d'anys». La col·lecció la donà al Museu Ciències Naturals de la Ciutadella barcelonina. |
 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. La manera de moure's pel país i de portar a terme el treball de camp era molt diferent, és clar, de l'actual, començant pels mitjans de comunicació i els mateixos camins. A final del segle XIX, encara no s'havia obert la carretera dels Terradets. Llavors només «hi havia un estret camí de ferradura del qual encara se'n conserva algun tros. El camí travessava el riu [la Noguera Pallaresa] dues vegades. La segona ho feia per un pont de fusta per dues bigues d'uns quaranta centímetres d'amplada i unes llates que les cobrien». |
 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Quan el camí de Terradets arribava a Cellers s'hi trobava el peatge; «allí es pagava una quantitat que servia per a tenir el camí i els ponts del congost en condicions». Es veu que això dels peatges ho portem ben interioritzat. L'anècdota de la mula travessant el pont sense les llates mentre el traginer dormia és excepcional. |
 |
| 1989. «Homenatge a Lluís Marià Vidal», Joan Rosell i Sanuy, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Menhir de la Vinya Munera, Campmany, a l'Alt Empordà, probablement amb el mateix fotògraf retratat al costat per donar la referència de la proporció del pedrot megalític. |
 |
| 1989. «El que ens revela una col·lecció fotogràfica centenària», Ton Abel, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. La col·lecció de fotografies, de 389 negatius de vidre, la començà al 1888. No ens podem fer una idea precisa de com devia de ser l'aventura de portar la màquina aparatosa i els pesants negatius de vidre als indrets que retratà. La col·laboració d'un ruc o una mula només per als estris fotogràfics era imprescindible. |
 |
| 1989. «El que ens revela una col·lecció fotogràfica centenària», Ton Abel, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. Aquell mateix 1888, nombroses fotografies foren fetes per Lluís M. Vidal per la ruta de la Noguera Pallaresa, la Vall Fosca, la Vall de Boí i la Ribagorça, camí de la Vall d'Aran. La meticulositat i perfecta anotació dels negatius permet de resseguir-ne les rutes anuals. |
 |
| 1989. «El que ens revela una col·lecció fotogràfica centenària», Ton Abel, Revista «Muntanya», núm. 765, octubre. «Observador nat, inquiet estudiós de totes les activitats humanes, home d'alta sensibilitat artística, gran coneixedor de la tècnica fotogràfica de l'època, viatger infatigable i posseïdor d'una gran cultura». Moltes de les seues imatges foren les primeres preses a tants i tants pobles i poblets de la Catalunya interior i de muntanya durant el darrer decenni del segle XIX i primer del XX. Per a l'estudiós o l'aficionat, trobar una fotografia de Lluís M. Vidal és tota una satisfacció. La vàlua etnogràfica per reconstruir la nostra manera de viure i llegar-la a la posteritat és incommensurable. Honor i glòria! |
