Anys 1960-70. L'Hospitalet de l'Infant, el Baix Camp.
La primera gran onada turística de l'Hospitalet tingué lloc en aquells anys, potser una mica més ralentida que al nord de la comarca, i amb la sotragada que a començament dels 70 comportà la construcció de la central nuclear. Aquella fou època del primer gran Hotel del Infante, d'apartaments Rosa Maria, París i Versalles, de bungalows La Margarita i El burriquito, de disco Bang-Bang i d'hostal del Sancho, de turistes de 2cavalls, seats i tiburons de matrícula francesa, de telèfons amb operadora, d'arribada d'alemanys i d'autopista de peatge i N-340 amunt i avall, de mercadillo a la plaça -dita del Generalísimo, dictador (espanyol) del moment, és clar- i no pas al passeig, amb barques a la platja i encara sense el port esportiu però amb moderna nova església, amb cinema enlloc d'església vella, del castell sense restaurar i de passeig marítim per urbanitzar, de l'original càmping a Caladoques i dels pioners naturistes del Torn, de la multiplicació salvatge de la veïna Miami, de manis antinuclears i del poblat d'Hifrensa...
El rellotge de la història s'accelerava sense deturador. La transformació de la vila ha estat notòria, com a totes les localitats costaneres, amb un capgirament gairebé total de les maneres de viure tradicional. Les inversions municipals en urbanisme i serveis, possibilitades pels ingressos, diguem-ne atòmics, malden per relligar una identitat de poble més enllà de l'allau de forasters de cada temporada. Al meu entendre, caldria, a més a més, una mica de decreixement controlat amb la substitució de vells i altres de no tan vells macroedificis hotelers i residencials per altres de més amables amb l'entorn i de més valor afegit. Perdre turistes (de baix poder adquisitiu) i guanyar residents (de més capacitat econòmica), i diversificar les fonts d'ingressos. Tan fàcil de dir com difícil de fer. |