 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Capital històrica de la Lovaina medieval, amb una característica i monumental muralla circular i fossat. Al segle XV, es convertí en la capital del Brabant i seguidament dels Països Baixos. A l'època en què fou fet el plànol de Braun, era capital del domini espanyol. En iniciar-se la rebel·lió de Guillem d'Orange al 1576, passà a ser la seu dels unionistes proespanyols. Les singulars ironies de la història n'han fet ara, com a capital de la UE, seu del nostre Govern de la República a l'exili, que esperem de veure retornat a Catalunya amb tots els honors (i poders).
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El text en destaca les fonts, «lympidissimis abundat fontibus, quorum septem hic publici inveniuntur», corresponents a les set parròquies de la ciutat.
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El mapa ve presidit amb el Leo Belgicus del ducat de Brabant i l'escut de Sant Miquel de la ciutat.
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Les llegendes del plànol, amb els principals indrets de la ciutat, «urbs aulicorum frequentia, fontium copia, magnificentia principalis aulae».
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La ciutat vella al voltant de l'ajuntament a la Grote Markt o Grand Place, on la inquisició (espanyola) cremava en aquell segle els dissidents calvinistes. Brussel·les s'havia dotat cap al 1550, amb autorització reial de Carles V, de connexió fluvial amb el mar amb un canal de quatre rescloses.
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del gran Mercadal de Brussel·les, Grote Markt.
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula (Goule), en un extrem de la vella ciutat medieval. L'esplendor medieval de Brussel·les es comprova amb el gran nombre d'edificis gòtics: «la catedral (1220-segle XV), amb interessants vitralls del segle XVI, les esglésies de Notre-Dame-de-la-Chapelle (1216-segle XVI), amb el sepulcre de Pieter Bruegel el Vell, Notre-Dame-des-Victoires (segle XV) i Notre-Dame-du-Sablon (1304-segle XVI), i la casa de la ciutat (1402-54), amb una esveltíssima torre central dins el conjunt de la Grand’ Place o Groote Markt. A la mateixa plaça també hi ha la Casa del Rei, reconstruïda al segle XIX» (enciclopèdia.cat).
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls del primitiu canal de Willebroek que travessava la ciutat i la unia al mar. S'hi veuen alguns macips arrossegant fustes, algunes grues de descàrrega i alguns vaixells atracats. Diferents ponts al llarg del pas del canal per dins la muralla connectaven les dos parts de la ciutat.
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
|
 |
| 1582. Brussels - Bruxelles (Brussel·les, Bèlgica).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
|
