 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
Panorama des del cim dels Posets, cap a l'Oest. |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
En el detall: (1) Els ports d'Oo, (2) Massís del Perdiguero, (3) Muntanyes de la Vall d'Aran, (4) les Maleïdes. |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
En el detall: (4) les Maleïdes, (5) Serres de Castanesa. |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
«Aquest agrupament granític dels Posets constitueix una taca irregular i eixamplada», amb dos ramificacions importants: la que va cap al nord a «trobar la frontera entre els Ports d'Aigües Cruces i el d'Oo... l'altra ramificació es perllonga per la Muntanyeta de Grist... Aquestes dues ramificacions formant una sola serralada orientada sensiblement de N a S continua... amb la calcària de la serra de Gia i, enlairant-se en l'agrupament del Cotiella, acaba en la Penya Muntanyesa, i son llarg esquenall delimita per l'Orient la conca de l'Éssera i per l'oposada la del Cinqueta». Els Posets formen el «triumvirat de majors eminències dels Pirineus» amb les Maleïdes i les Tres Sorores (Mont Perdut). «El nom de Posets és només usat pels muntanyesos de la vall de Benasc, canviant-lo pel de Llardana els de la ribera de Gistaín i afluents». Sobre el topònim Llardana, escriu Coromines que, igual que Llardecans, AD FINES ILERGETANO al límit dels ilergetes, el poble antiquíssim i poderós que ocupava les comarques entorn de Lleida -ILERDA-, i que allí confinava amb els Ilercavones...», el topònim Lardana, Llardana, «sinònim del gran massís pirinenc dels Posets, límit extrem de les reivindicacions de la diòcesi de Lleida, ve certament de SERRA ILERDITANA. A diferència de Posets diuen Lardana sobretot a la vall de Gistau, car per a ells a l'altra banda ja hi ha la terra regida per Lleida». Afegeix el savi etimòleg: «Encara avui la diòcesi arriba fins als pobles de la vall de Castanesa, arran de Benasc, Denui, Nerill, Senyiu, Noals. Mirada des de lluny, és natural que en diguessin CULMINA ILERDITANA, o sigui, el capdamunt de les terres de Lleida», i que «d'aquell gran cim [Posets] baixen les cascades de Llardana i la Font de Llardaneta, afluent de l'Éssera: que baixen cap a la vall de Benasc, a desaiguar a Grist (Eriste), m'escriuen des de l'oficina turística de Benasc». Tres anys després, al 1999, l'Estat Espanyol trossejaria el mil·lenari bisbat i el bimil·lenari territori ilergeta, en el seu intent incessable d'esborrar-nos del mapa, sense saber que allò que està tan tel·lúricament arrelat és inesborrable, sempre retorna. |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
Descens des del cim per un altre itinerari: «...posats novament en marxa, deixàrem a l'esquerra la collada de les Paüls, per a on havíem pujat al matí, i començàrem a davallar per la Serra de les Paüls, que teníem a l'enfront. La baixada és infernal, primerament per les congestes, que per desgràcia s'acaben prompte, començant la tartera, que és formidable. Hi ha blocs allí d'algunes tonelades de pes i que cal anar sortejant [esquivant], saltant d'un a l'altre, parant compte de no esquitllar-se dins les escletxes». En dos hores es plantaren a la collada de Posets, damunt de la coma de Grist. D'allí, carenejant cap al sud-est, vorejant sempre la coma, fins a l'estany de Montidiego i, després, fins a la collada de les Baticielles (2.615 m), on pensaven pernoctar. «Allí havíem de deixar aquesta comarcada de Grist, per entrar en la de les Baticielles o afluent del riu Estós». |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
Abans de travessar el coll, «donàrem una darrera ullada i a reveure al sobirà maciu dels Posets, que majestuosament s'aixecava rematant aquell esgraonament de terrasses glacials, i qual basament està format per un seguit d'estanys que amb el contrallum brillaven com a estela de diamants. És sens dubte aquest el millor punt de vista de conjunt dels Posets, i des d'allí es presenta llur gelera amb el contorn tan característic i que distingeix de molt lluny aquesta muntanya de l'eixam de pics que la rodegen». |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
L'Estany de Montidiego, impressionant. |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
Cinc hores de descens fins a la cabana de l'Estany de Baticielles. «La vista d'aquella gran rodona extensió d'aigua era magnífica: aleshores prenia amb la besllum del capvespre un fosc to blavós, destacant en els verds aglevats de ses voreres i de les dretes vessants cobertes per les pinoses i escorrancs de roques i pedruscall...» |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
L'Estany de Perramó, al peu d'aquesta «enasprada serra, nua de vegetació... allí empresonat per les cingleres hi ha l'estany del mateix nom». |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
La cabaneta de Baticielles (2.315 m) «està situada a l'extrem oriental de l'estany i prop de sa boquera; és molt petita, està coberta per un sostre de troncs i gleva; serveix per al pescaire que a la temporada hi puja a pescar les truites de l'estany, que hi són abundoses». Una primitiva embarcació d'un pescador els permet fer un tomb per l'estany, «i rebre fins un bany de peus i cames». |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
Vista de l'Estany gran de Baticielles, amb la cabaneta prop de sa boquera: «en aquell esquifit aixopluc hi passàrem la nit, i resultà encara més esquifit, puix érem cinc persones ajaçades dins, a tall d'arengades en tabal». |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
Una nit sense dormir per les històries dels excursionistes, contents de la gesta del dia, i les disputes entre el pescaire i son ajudant, «amb unes sortides que ens feien esclafir el riure. Aquelles disputes eren un veritable sainet». |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
Barranc de Baticielles. |
 |
1908. «Una ascensió als Posets-Llardana, 3.367 m» (la Ribagorça), per Juli Soler i Santaló,
agost de 1907, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
núm. 167, desembre (Archive.org).
«A punta d'auba» partiren barranc per avall, trobaren l'aiguabarreig de les aigües de Baticielles amb les de Perramó, i aviat «fórem a un petit planell a on s'hi troba altre estany anomenat de l'Escarpinosa». Després d'una hora des de les Baticielles «baixant pel bosc espès d'avellaners i brossa... ens trobàrem baix, a la ribera d'Estós i en camí que puja de Benasc. Alló recorreguérem aquesta ribera, avall sempre, arribant a la vila abans de migdia». Els clixés de les fotografies també són de Juli Soler (1865-1914), enginyer, excursionista, fotògraf, un dels grans animadors del CEC de tombants del segle XIX al XX, mort massa aviat per causa de malaltia. |
