 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Primera pàgina de l'article dedicat per aquesta revista agrícola (espanyola) al sindicat cerverí, inaugurat al 1919, aviat farà doncs cent anys, per iniciativa de la pagesia segarrenca. El nom complet oficial era de 'Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca'. Sota la presidència de Ramon Vidal i i Trull, un terratinent de Montpalau, nombrosos pagesos de 121 pobles de la Segarra i comarques veïnes s'aplegaren en aquesta organització cooperativa en un moment que començaven a manifestar-se les primeres dificultats que acabarien portant al llarg del segle XX, al més gran exili del món rural i consegüent despoblament. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). L'edifici de la Farinera fou aixecat de seguida després de la fundació del Sindicat. Entre 1920 i 1922, i sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, la gran fàbrica i dependències adjacents es construiran seguint l'estil modernista que sempre el caracteritzà en la construcció de cellers i cooperatives del camp. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Detall dels pagesos concurrents a l'assemblea general d'aquell any, amb el majestuós edifici al darrere, aleshores als afores del poble i al costat del ferrocarril. El cèlebre arquitecte Martinell en digué: «Cervera té la torre de la fe i les de la ciència, i jo faré la torre del treball», referint-se al campanar de Santa Maria i a les torres de la universitat. A la imatge, segurament asseguts a les cadires hi havia la junta directiva, amb son president Ramon Vidal i Trull al capdavant. També s'aprecien les embastides adossades a les parets del gran edifici. La fatalitat feu que just després d'inaugurat, l'any 1923, un dia 7 d'agost, en plena canícula segarrenca, l'edifici cremés de dalt a baix. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). El sindicat recollia el blat dels pagesos associats i en feia allà mateix a la Farinera la transformació en farina per servir-lo al mercat. Això feia que pogués aconseguir preus més bons per al productor. Aquell el blat es pagà a 54 pta/kg. A data d'ahir, i convertint euros a pessetes antigues, es pagava al voltant de les 30. Això ens permet d'adonar-nos de la finalitat i gran visió d'aquells pagesos, la majoria dels quals s'havien quedat fora dels beneficis que el reg del Canal d'Urgell havia dut a terres més baixes. «La defensa del precio del trigo contra todos los enemigos del agricultor es la obra cumbre de este maravilloso Sindicato de Cervera», de manera que, gràcies a tots els impulsors, «han conseguido que el trigo valga, a los que lo producen, el precio que alcanza en el mercado libre y no el que fijan cuatro intermediarios sin entrañas que explotan la ignorancia y la miseria de quienes, con su sudor, hacen todos los días productivo el santo suelo de la Patria». Tot i que l'autor de l'article s'equivoca de pàtria, la frase recull amb encert l'objectiu principal d'aquesta cooperativa, potser el de totes les cooperatives. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Vista d'una de les façanes, amb la gran torre modernista. Diuen que els pagesos van demanar-li que dalt de tot s'hi ubiqués un gran llum que arribés a veure's des de tots els pobles a on hi havia socis sindicats. Una mica en la línia de la demanda del port de mar a canvi de la fidelitat al primer Borbó, sense que s'enfadi ningú per la facècia. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Com que diu la dita que 'Qui té gana, somia pa', els pagesos segarrencs se les empescaren així: si les lleis de l'època prohibeixen la venda del blat més enllà dels límits comarcals, i això rebenta els preus, doncs ens convertirem en fabricants de farina, no subjecta a aquestes limitacions de preus. Si no tinc mal llegit, per a la construcció de l'edifici, a més, no demanaren ni crèdit: el capital sortí dels estalvis ancestrals, tot perfectament segarrenc. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). La fàbrica podia arribar a moldre 40 tones de blat al dia, i disposava d'enormes sitges per als estocs. La publicació afirma que, ja d'entrada, la cooperativa s'engegà amb més de 2.000 socis d'aquestes comarques. Els terrenys i uns antics magatzems que hi havia foren comprats per 95.000 pta a un aristòcrata, el comte de Lavern, títol nobiliari creat al 1912 pel rei (espanyol) per pagar els serveis prestats per l'industrial i polític liberal monàrquic Pere Guerau Maristany i Oliver, originari del Masnou. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). La perspectiva ens permet de veure l'embalum de tot l'edifici, de quatres pisos i soterrani, cadascun al voltant de 250 metres quadrats. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). El cos principal està format per tres volums en forma d'U i s'adapta a la forma irregular de la parcel·la organitzant un pati de forma trapezoïdal. El cos nord o magatzem de blat està format per una planta soterrània i dotze sitges. A l'est s'hi va afegir un volum de dues plantes i a ponent un altre volum amb el gran cos de l'escala coronat amb la torre d'aigua coberta per una cúpula modernista, símbol de la fàbrica. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). La primera farinera del Sindicat, mentre es decidien els plànols i detalls de la futura Farinera, s'instal·là en una petita fàbrica de Torroja, des d'on es començà la producció de farina. Al 16 de maig de 1920, l'endemà de Sant Isidre, «con gran solemnidad, se colocaba la primera piedra, al propio tiempo que se inauguraban unos hornos de pan». Les primeres passes de la producció farinera no foren gens fàcil. L'intervencionisme de les oligarquies polítiques al servei del règim borbònic (espanyol) fou constant, fins al punt d'arribar a requisar els vagons de farina i obligar-ne la venda «a un comerciante de Barcelona y senador del Reino [espanyol] al mismo tiempo». Per fer front a aquests i similars contratemps s'obligà a la recapitalització de l'entitat mitjançant l'obligació de compra d'una acció de part de cada soci. Això provocà la primera gran crisi social, ja que uns dos centenars de pagesos no hi pogueren fer front. L'altra gran dificultat de moltes famílies era haver d'esperar a cobrar la collita fins al cap de l'any, i alguns associats decidiren de cobrar pel preu del blat a preu de mercat, mentre que aquells que podien aguantar econòmicament s'esperaven a la venda de la farina per aconseguir guanys majors. Això, però, provocava una forta maror entre els associats, com si n'hi hagués de primera i de segona. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Les 12 sitges de què disposava el Sindicat podien guardar fins a 2 milions de quilos de blat. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). La maquinària de la Farinera, d'origen suís, no pogué travessar per França i s'embarcà via Gènova. La més que duplicació de taxes duaneres feu que l'empresa contractista abandonés l'obra aquell any 1921 abans d'acabar-la. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). La maquinària de moldre blat, que constava de 14 molins dobles. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Detall dels molins fariners, de lluent xapa galvanitzada, i de les rodes de cinta de cuiro que els impulsaven, lligades per sota terra amb l'eix de generació. No he trobat constància de quina força generadora hi havia, però probablement ja era elèctrica, car no hi ha fumera de màquina de vapor. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). La fàbrica s'inaugurà l'1 de maig de 1922, i començà la producció de farina a l'engròs, col·locada amb celeritat als mercats del país. Aquella primera campanya feu renàixer l'esperança dels associats després de tantes dificultats per a la posada en marxa d'aquella gran indústria. Però la fatalitat retornà al Sindicat en forma d'incendi al 7 d'agost de 1923, «dejando completament en ruinas el edificio, maquinaria y almacenes, salvándose los silos, por ser de cemento armado». Res no diu l'article sobre les causes del foc, però en aquella època de corrupció i pistolerisme groc, no fora gens sorprenent que les oligarquies polítiques i econòmiques contra les quals s'enfrontava una iniciativa cooperativa com aquesta hi tinguessin alguna cosa a veure. No els degué de ser difícil de trobar pagesos enfadats entre els expulsats de la cooperativa tot just feia un parell d'anys |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). La sala de neteja de les sèmoles, amb quatre dobles sasors, gal·licisme emprat per designar aquests cernedors de tamisos oscil·lants, a través del qual l'aire fa un corrent que ajuda la purificació i separació de la flor de la farina separada del segó. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Sala del tercer pis amb maquinària de cernedor, «seis magníficas 'plansichter' de libre oscilacion». |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Reconstruïdes les instal·lacions el Sindicat tornarà al funcionament, malgrat haver hagut de recórrer a préstecs oficials. La voluntat dels segarrencs és difícil de tòrcer. Vendre el blat a bons preus que repercuteixen directament al productor, comprar el pa a preu de cost, disposar d'adobs a compte del preu de la futura collita: el valor del cooperativisme en grau màxim. Una empresa que encara avui, gairebé cent anys després, mereix que se l'honori i, encara més, que sigui presa com a model per a la correcció del model capitalista salvatge en què vivim ofegats i per a l'avanç de l'economia rural en la nostra República propvinent. |
 |
| 1926. «El Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca», dins «El Progreso Agrícola y Pecuario», núm. 1.251, de 22 d'agost (BDH). Vista de la sala de les transmissions de força al soterrani cap als molins del pis superior. |
