 |
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Una espectacular i magnífica vista de la Cervera de final del segle XIX, del mateix any que una part de les muralles, majorment a l'altra banda de la vila, foren enderrocades per al creixement de la ciutat (cliqueu a la foto per veure-la expandida, formida!).
|
 |
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
L'entrada arbrada a la vila pel portal per la costa de Sant Francesc fins al Portal de Sant Cristòfol. Al darrere, l'elegància i majestuositat gòtiques del campanar de Santa Maria presideixen l'allargassada vila. |
 |
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
A les cases, s'hi destaquen les gran galeries obertes. En aquells anys eren essencials en la construcció de les cases, ja que donaven ombra i deixaven passar la marinada a l'estiu, i feien de protecció de pluges, vent i freds tardorals i hivernals. Servien per penjar-hi aquells enormes llançols de cotó dels aixovars, per estendre-hi canyissos per assecar-hi préssecs i tomates... Un aprofitament ecosostenible de la llum i l'escalfor solars, molt abans del segle XXI. Que n'hem de reaprendre, de coses del passat, i tan sobrats que anem de tecnologia! |
 |
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
L'Església i convent del Col·legi de la Companyia de Jesús destaca imponent sobre la muralla i l'esbalç. Un xiprer creixia altiu a la façana. En l'edifici medieval que hi hagué en aquest lloc abans de la construcció del col·legi jesuïta entre els segles XVII i XVIII, l'any 1452 s'hi signaren els Capítols matrimonials de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, que els nostres veïns carpetovetònics consideren fundacionals de la seua España unida. Allà mateix, just un segle abans, al 1359, Pere III el Cerimoniós hi celebrà les Corts Catalanes que crearen la Diputació del General o govern de Catalunya, la Generalitat. Entre 1690 i 1727, s'hi erigí el conjunt barroc on els jesuïtes s'hi instal·laren, amb entrada pel Carrer Major, pel vell i magnífic portal medieval. Només en pogueren gaudir 40 anys, fins a l'expulsió de l'orde al 1767 per ordre governamental (espanyola). Fou aprofitat després com a col·legi d'estudiants universitaris fins al tancament de la Universitat cap al 1835. Actualment fa funcions de teatre auditori. |
 |
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
La Universitat cerverina s'instal·là en l'extrem oposat de la vila, quan s'aixecà per ordre del primer Borbó (espanyol). Del camí ral, pujava un senderol fins a la muralla, probablement fins al Portalet. |
 |
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Destacava sobre l'horitzó de la vila per la grandiositat de l'edifici i per les tres torres de la façana exterior, que semblaven tres torres de muralla. Les vistes als sembrats primaverals de maig devien d'ésser realment insuperables. Al peu del turó, el camí reial continuava cap a l'est, cap a la capital barcelonina. |
 |
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Les muralles del segle XIV, fetes fer pel Cerimoniós, se salvaren de la destrucció aquell anys de 1891, que marca l'obertura de la ciutat a la modernitat. L'esbalç d'aquesta part de la ciutat, no feia ni necessari ni interessant l'enderrocament dels antics murs i torres, perquè tampoc no s'hi podia construir. L'especulació urbanística dirigí els seus tentacles cap a l'altra banda de la ciutat, més plana i accessible per a un bon eixample com el déu del progrés manava. |
