 |
| 1930. «El Sindicat. Portaveu del Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), núm. 127, d'octubre-novembre. Portada del revista estampada pel Sindicat cerverí per als socis. La contribució de la publicació a la millora dels treballs i tècniques agrícoles hagué d'ésser ben destacat. A més, l'arribada de la revisteta (16 x 26 cm), amb totes les informacions necessàries per als associats, havia de fer acréixer la lectura entre un segment de la població només escolaritzat en les quatre lletres i càlculs bàsics, en el millor dels casos. Altra cosa eren els grans propietaris i terratinents. Però en ambdós casos, la informació de modernització agrària i progrés social que fornia la publicació, anà sempre associada a la nostra llengua, en un període inicial que, bàsicament, coincidí amb la primera dictadura (espanyola) del segle XX, amb la consegüent repressió contra la nostra nació de tots ben sabuda. |
 |
| 1930. «El Sindicat. Portaveu del Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), núm. 127, d'octubre-novembre. L'orgull per l'edifici de la farinera seguia intacte. En pocs anys la farinera cerverina havia aconseguit de superar l'abast de l'altre gran projecte cooperatiu segarrenc, la SAGUIC guissonenca («Sindicat Agrícola de Guissona i Comarca», 1906). |
 |
| 1930-31. «El Sindicat. Portaveu del Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), núm. 127 i 129. La qualitat lingüística de la revista era molt notable, amb l'aplicació de les normes fabrianes des del primer moment. |
 |
| 1925. «El Sindicat. Portaveu del Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), núm. 127, d'octubre-novembre. La imatge moderna de la revista, amb alguns anuncis de composició i tipografia d'estil racionalista i tot, allunyats del recarregament modernista de la publicitat de les dècades precedents. |
 |
| 1934. SAGUIC, «Sindicat Agrícola de Guissona i sa comarca». L'estil racionalista amb suaus però evidents tocs avantguardistes era present en altres publicacions del moment, però aquesta presència entre revistes destinades a la pagesia, hi afegia un potent missatge transformador i modernitzador per mitjà de la presentació visual. |
 |
| 1930. «El Sindicat. Portaveu del Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), núm. 127, d'octubre-novembre. La Cervera comercial dels anys trenta s'havia d'anunciar a la revista amb més tirada i incidència sobre la comarca. La botiga Miró, que proclamava la venda 'més barat que ningú', en va fer un poema acròstic i tot. |
 |
| 1920 ca. «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), Plànols de Cèsar Martinell (Museu de Cervera). Les idees renovadores de l'arquitecte Cèsar Martinell per a la modernització i millora de les condicions de vida als entorn rural s'escamparen en aquells temps per tot el país. Sovint aquests projectes incloïen fins i tot cases per dignificar la vida de les famílies al camp, i la concentració d'espais comunitaris, segons ses pregones conviccions cooperativistes pouades en el socialisme utòpic. En aquest cas, la intenció del projecte era només de concentració de tots els edificis industrials per a l'òptima gestió dels processos productius, encapçalats per l'edifici de la farinera, en primer terme, no pas idèntic amb aquell que s'acabà per aixecar, tot i que també disposava d'una torre del treball similar. |
 |
| 1920 ca. «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), Plànols de Cèsar Martinell (Museu de Cervera). La magnificència del projecte ens projecta l'alçada de pensament de l'arquitecte, i la passió transformadora que guià tota la seua obra. |
 |
| 1923. «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), (Històries de bombers). Aquell 7 d'agost, el foc cremava la farinera, i amb ella moltes de les il·lusions dels nostres pagesos. Fatalitat o revenja? La imatge és espectacular, amb les dones espantades i que corren carrer avall, i la gentada amuntegada davant l'espectacle del foc que sobreeixix per les finestres i la gran fumerada, que devia de veure's des de molts pobles a la rodona. |
 |
1923. «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC),
Els detalls de la magnífica fotografia del colossal desastre de la Farinera del sindicat cerverí.
«En la matinada del dia 7 d'agost de 1923, les flames destruïen sobtadament aquest casal i aturaven la noble remor del treball que s'hi feia. Mig any després, el dia 11 de març de 1924, refet el Casal, l'eixam retornat al rusc, la pagesia n'era novament mestressa i senyora, i la cançó confiada del treball recomençava»'. |
 |
| 1928. «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC), dins «El 'Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca' dels orígens a la reconstrucció de la fàbrica de farines (1918-1924)», de Josep M. Ramon i Muñoz, Institut Interuniversitari d'Història Jaume Vicens i Vives, UPF, 1996 (enllaç). Mapa de l'abast territorial dels associats a la cooperativa cerverina, amb la seu principal a la capital comarcal, dos sucursals i nombrosos centres operatius, per poder arribar a atendre els socis de 121 pobles. L'excel·lent article citat reprodueix també la proclama efectuada per a la constitució del Sindicat al 1918, molt il·lustrativa de sa missió i voluntat (text original de sintaxi acastellanada): |
Proclama precursora del Sindicat de Cervera que convoca als pagesos de la comarca a una reunió el 22 de setembre de 1918
ALS PAGESOS DE BONA VOLUNTAT
No esteu cansats de portar la carga i de que a la vostra esquena vagin tots bé? No us fa obrir els ulls la forma en que se'ns tracta? No sentiu dir la forma en que van defensar-se els pagesos del Camp de Tarragona i de tot arreu? Voleu encara que se us pugui més per fer-vos entrar en raó? No us sentiu capaços per administrar-vos els vostres béns? No veieu sortir un núvol que ens portarà una pedregada, fent-nos malbé la collita que ja semblava teníem segura a casa? No veieu que aquesta pedregada ja'ns esguerra la collita de l'any vinent i altres? Penseu-ho bé i decidiu-vos aviat, puix varies són les causes que ens hi obliguen.
La constitució del Sindicat de farines en cada província, ens posa als pagesos en situació molt desigual, per la venda dels suats productes que ens dona la terra, puix ens obliga a pensar que es pugui abusar d'aquest monopoli, quan la necessitat ens obligui a la venda.
La prohibició governativa de treure blat de la província (que sembla no afecta a les farines) posa en clar en qui redundarà el benefici i no és necessari ésser un economista per conèixer l'efecte de la por, al mercat.
La relació del preu del blat (taxa) amb el de la farina, deixa veure el benefici que queda als fariners, puix a part de les mescles que poden fer-hi, dóna en números el següent resultat: Preu de 100 quilos de blat, 50 pessetes (quan li paguin). Preu de 100 quilos de farina, 70 pessetes. Farina que poden treure de 100 quilos de blat, 75 quilos. Preu de 75 quilos de farina, 52,50 pessetes. Despulles per la moltura. Preu de les despulles, el que li dongui la gana. Total 2,50 pessetes i les despulles a favor dels pobres fariners. Les guies de circulació, amb els gastos i perjudicis que ocasionen, màxim quan el pagès resideix fora la capital del districte, els elevats preus (que almenys han triplicat) d'adobs, jornals, trastes, animals de treball i tota mena de comestibles (puix no pot passar de pa sol, encara que estalvia molt) ens posa en situació molts apurada, encara que altra cosa sembli, puix de no haver
contribuït la Providència amb bones anyades, desautoritzant les barbaritats del que volen i poden aniquilar-nos, avui l'estat podria vanagloriar-se de posseir unes immenses extensions de terra on podria fer proves pràctiques sobre els beneficis i ventatges del cultiu de la terra.
L'afirmació llençada a quatre vents amb l'intenció de fer-nos més aborribles, de que explotem la fam nacional, fent de la nostra classe humil, honrada i soferta (potser massa) com és, en una classe de egoistes, avars, sense consciència i butxins de la pàtria i terra que estimem més que a nosaltres mateixos, que posem els nostres estalvis, quan en fem, per embellir-la, que és la dipositària de les nostres suors, que és testimoni de les nostres penes i sobresalts, que és part integral de nostra vida. A nosaltres se'ns demana patriotisme i sacrificis, quan no sabem fer altra cosa? No sembla el més llògic, com a explotadors que se'ns diu, procedíssim a la venda del bestiar de treball, grans de sembra i pinço, i deixéssim les terres que reposin, en espera de millors temps?
No sembla que amb aquest feix de disposicions tan desordenades, se'ns hi pugui obligar. No és la justícia, la igualtat davant la llei? Doncs perquè s'ha contingut tant com s'ha pogut l'alça del blat i s'ha deixat en llibertat tot el demés? Perquè es dóna aquesta corda als fariners i companyia, perquè puguin escanyar-nos? Perquè es troben barcos per fer venir blat estranger que competeixi amb el nacional i no en troben per fer venir fosforita, amoniac i nitrats per poguer-los produir aquí? Perquè anys enrera el nostre ofici era la burla de tothom, i avui se'ns pren els fruits dels nostres treballs?
Perquè saben amb qui tracten, perquè coneixen la nostra flaca, perquè saben que no som capaços més que de callar.
Què s'imposa fer davant d'això? Els nostres enemics ens ho ensenyen. Unir-nos. Tractar de potència a potència. Enfront a un sindicat de compradors, un sindicat de venedors. Que no pot sortir blat, que no surti pa ni farina. Que se'ns demana que sembrem perquè no falti pa, que se'ns dongui medis i no un dogal per escanyar-nos, i bones paraules per enganyar-nos.
A pagesos si no'ns unim i prompte! Quan voldrem ja no hi serem a temps. De un a un se'ns atropellarà a tots. Els fariners ja no voldran moldre pel nostre consum, puix els sortirà més a compte l'intervingut.
Propietaris: penseu que si vé l'incautació sereu els primers de rebre, puix pagareu mes el treball. Masovers, parcers i petits propietaris, si la necessitat us obliga a vendre, teniu el cap damunt del piló.
Jornalers, si la terra no dóna, no teniu més remei que emigrar... Però no; no és això el que deu fer-se. La nostra missió és més elevada. Devem sembrar per evitar dies molt tristos per Espanya, però al mateix temps devem unir-nos per poder-nos defensar, perquè l'uniò fa la força, i si ens unim temim guanyat el plet, evitarem la nostra ruïna i evitarem dies molt tristos per nostra estimada pàtria. A l'objecte de protestar contra els poders públics,
contra la manera que se'ns tracta, unim la nostra veu a les demés comarques agrícoles d'Espanya, que han fet el mateix, i al mateix temps posar els fonaments d'un sindicat que respongui a les nostres necessitats presents i venideres, se us convida a tots a la REUNIÓ MAGNA que tindrà lloc, el dia 22 del corrent, a les vuit i mitja del matí, al 'Teatre Principal', de Cervera.
Us demanen vostra assistència i ajuda, vostres companys:
Josep Salvadó, Prenyanosa; Miquel Farré, Tarroja; Pere Antonijuan, Torrefeta; Ramon Roca, Sedó; Francisco Tarragó, Hostafranchs; Ramon Sala, Sant Martí; Joan Cucurull, Florejachs; Ramon Jové, Pallargues; Josep Cos, Mora; Jaume Salvadó, Granyena; Jaume Niubó, Gramuntell; Francisco Porta, Montoliu; Romà Bosch, Rubinat; Joan Companys, Talavera; Ramon Gabarro, Pallarols; Ramon Salat, Freixanet; Jaume Viñas, Iborra.
 |
| 1929. SACERC: homenatge al president fundador. «El ministro de Economia nacional... presidiendo el acto de descubrir en Cervera (Lérida) una placa conmemorativa del homenaje tributado a D. Ramon Vidal, creador del importantísimo Sindicato Agrícola de aquella localidad». L'homenatge a l'aleshores encara jove president-fundador, que encara no tenia quaranta anys fets, demostren l'èxit de la iniciativa cooperativista endegada a la capital segarrenca, però també mostra el costat polític dels grans propietaris i terratinents rurals, sempre de bracet amb les estructures polítiques de l'Estat (espanyol). |
 |
| SACERC. Ramon Vidal i Trull (1891-1970), «Diccionari biogràfic de les terres de Lleida». Una llarga vida dedicada al foment del cooperativisme, president des de l'inici de l'època republicana de la USAC, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i de la Cambra Agrícola Oficial de Lleida. Malgrat la seua relativa joventut, els contactes polítics durant la passada dictudura (espanyola) li valgueren l'accés a les estructures republicanes de poder i gestió del camp. Arribat el cruel trasbals de la guerra, el caciquisme, esporuguit davant el comunisme i l'anarquisme i llurs pretensions de reforma agrària, es decantarà pel nou règim dictatorial (espanyol), de manera que s'estroncà aquell il·lusionat intent de cohesió de classes i nacional que la SACERC havia impulsa aquells darrers vint anys. |
 |
| 1942. «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC). Acabada la guerra, la cooperativa passarà a denominar-se, segons nomenclatura franquista (espanyola), «Cooperativa del Campo de Cervera», presidida pel mateix Ramon Vidal. Aquesta ingent paradoxa ens fa evident el profund trencament que la guerra provocà en el nostre procés de reconstrucció nacional, que la Renaixença havia endegat i que la República anava consolidant. D'aquell trencament, encara ara, ben començat ja el nou segle, en patim encara les conseqüències. |
 | ||
| «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC). Detall de la secció de l'edifici de la Farinera, on s'aprecia la ubicació de la maquinària a les diverses sales o pisos (Museu de Cervera).   
|
 |
| «Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca» (SACERC). Un lloable intent de recuperació de la memòria oral històrica del Museu de Cervera, que caldria imitar en tants i tants altres pobles, abans que els records d'aquells temps, ja prou llunyans, es fonguin per sempre. |
