[800] Artesa de Lleida, una història gràfica (i): introducció al treball

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Portada del treball de recerca sobre la història de cal padrí, amb una foto del poble datada de començament del segle XX.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Índex del treball segons èpoques històriques del segle XX.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Propòsit i objectius del treball.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Metodologia del treball.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Estructura del treball.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Artesa de Lleida dins la Plana d'Urgell.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La vall de la Femosa per Artesa de Lleida. L'antiga relació del típic bon mal veïnatge de ferro entre pobles veïns és testimoniada per aquest verset popular:

A Borges xiques guapes,
a Juneda ja no ho són tant;
A Puigverd la raboseta
i a Artesa la flor del ram.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El Canal d'Urgell principal i el Subcanal o Canal Auxiliar s'ajunten al terme d'Artesa de Lleida, poc després del seu pas paral·lel per damunt del poble.

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les partides del terme d'Artesa de Lleida són repartides gairebé a parts iguals entre el rec i el secà. La ZEPA del Canal Segarra-Garrigues impedirà el reg de bona part de les terres de l'altiplà artesenc, aprox. entre el Mas de Melons de Castelldans i la Timoneda d'Alfés. Les partides de la vall de la Femosa, que són les de rec, han estat trossejades per carretera, via del tren i darrerament per la de l'AVE.

 

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'evolució positiva del creixement demogràfic d'Artesa, tret del sotrac de l'emigració dels anys 1960-70, que tantes claus i forrallats féu tancar de moltes cases, i que cantà Jordi Oró amb lletra d'Adolf Costafreda, artesencs tots dos:

Adéu, amic que te'n vas 

Trist i abatut per un dolor que em neguiteja,
com a vençut, sense deixar anar cap queixa,
amb el cap alt, però amb mitja veu
per semblar normal, t'he dit adéu. 

Sé de tantes claus allunyades per força dels seus panys,
de portes closes de llars tancades des de fa tants anys,
i ara tu has emprès lo camí,
no saps com n'és de dur haver de repetir: 

Adéu, amic que te'n vas
amb l'esperança dins teu
d'un retorn que mai faràs.
Sí, tu dius que tornaràs,
però jo et dic, et dic adéu. 

Lo poble s'estreny i creixen sense parar els erms,
lo temps espeny, jo vull trobar uns altres rengs,
un nou camí sense tardança
per trobâ'm aquí amb confiança. 

I si no hi ha aquest camí d'esperança
jo potser demà vindré amb tu amb recança;
tu te'n vas i jo a mitja veu,
sortint-te al pas, et vull dir adéu.

Adéu, amic que te'n vas
amb l'esperança dins teu
d'un retorn que mai faràs.
Sí, tu dius que tornaràs,
però jo et dic, et dic adéu. 

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Vista aèria del poble just al començament del segle XXI. Repoblat just després de la conquesta de Lleida de 1149 per Gombau de Ribalta i Arnau d'Artesa, probablement procedent de l'altra Artesa, la de Segre. Passà a jurisdicció plena dels Hospitalers en temps de Pere III el Cerimoniós, cap al 1380, sota la qual romangué fins a la desamortització del segle XIX.

«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,

treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,

INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.

part 2:
[801] Artesa de Lleida, una història gràfica (ii):

ressenya històrica