 |
| 1968. La Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Per la carretera poc transitada, home i ruc avancen, de retorn a casa, tots dos encaboirats en les seves coses. El ruc sembla consubstancial amb els vells: encara veureu, a les entrades del poble [Sarral], els pujadors... on dames, cavallers i avis es plantaven per enfilar-se còmodament a l'animal.» |
 |
| 1968. La Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Els rucs han dut sempre quatre tipus de càrrega: albarda, bast, sàrries i persones. Sobretot els vells, que així s'estalvien pujades. Hi ha diverses maneres de muntar una ase: si duu sàrries, com en aquesta foto, cal anar encavallat al mig de l'esquena de l'animal; si està albardat, cal anar una mica més cap als lloms, i si no porta res, aleshores... cal anar assegut damunt mateix de les estretes anques del ruc. |
 |
| 1968. Vallclara, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «En un retomb sobtat del camí que serpenteja lentament vall del Francolí endins,... us sorprèn aquest poblet blanc, lluminós... Diuen que hi hagué un monestir tan enllà com al segle VI... del qual a penes queden restes a la part alta de la població; llegendes a part, el cert és que el poble nasqué al segle XII, després de la Reconquesta.» |
 |
| 1968. Vallclara, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «No hi ha fressa. Poble endreçat, de vida lenta, a redós de les muntanyes de Prades, on la gent sembla encastada al fris dels dies. El paisatge dels volts és bell, modestament verd i modestament gris, amb pins i camins de terra vermellosa. El Francolí, que neix a tocar mateix del poble, és només un aprenent de riu... d'aigua fresca i transparent; sense empenta, com un infant d'aquells que han après de jugar sols i no fan fressa ni s'embruten.» |
 |
| 1968. Vimbodí, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «De petit hi passava rabent, botant com un llebrer. de jovençà, amb passa airosa, segur de les pròpies forces i d'ésser admirat des de més d'una finestra. Avui l'home travessa el portal amb penes i treballs, i els seus ulls cansats volen aviat defugir la penombra sobtada en què es resol la llum aquí sota.» |
 |
| 1968. Vimbodí, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Aquest jaio ve de la riba del Francolí, que discorre per una barrancada, part de migjorn de la vila. Ha arribat fins a l'hort i hi ha collit dos enciams i dues cebes, tot el pes que pot dur. Però a la família no li ho impedeixen, que faci això; el dia que no pugui fer-ho, la sensació de no poder ésser mínimament útil, de no tenir independència de moviments, el farà consumir-se com un ble sense cera.» |
 |
| 1968. Vimbodí, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Aquest camperol és un tros de pa,... incisiu i vehement... un tipus nerviós, alt, amb un passamuntanyes estrany, que el fa semblar un Sherlock Holmes meridional.» Les baralles de Vimbodí i els monjos pobletans per l'explotació dels béns del bosc són seculars. «Potser aquest home pugnaciós i corretjós és descendent dels qui plantaven cara als del Cistell.» |
 |
| 1968. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «A l'Espluga tenen dues esglésies. Aquesta, romànica, tan sòbria... ens crida més l'atenció que l'altra, de darreries del barroc, enorme, que tanca la vila per la part de dalt.» |
 |
| 1968. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. Un sis-cents, matrícula de Barcelona, passa per davant les dones que xafardegen davant la portalada apuntada. «A l'Espluga trobareu una fàbrica de carquinyolis un aporta sí i l'altra també.» |
 |
| 1968. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «De la part alta de l'Espluga en diuen Capuig. És un barri lluminós, en coster... Casetes xiques, de pagesos antics, ocupades avui per tota llei de gent, mesclada, gent del país i gent que han vingut a guanyar-s'hi les garrofes...» |
 |
| 1968. L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «La costa descendirà en raconades plenes de caràcter, per la meravellosa placeta de Sant Miquel fins a la plaça de les dues esglésies; alguns dels carrerons o travessies, en pronunciat pendent o esglaonades, tenen una barana arran de paret per aferrar-s'hi quan hi ha les pedres llisquents a l'hivern. És bonic de llegir els noms dels carrers, perquè és en aquestes raconades on trobeu vies dedicades a la gent del país: carrer Pons de Cervera, carrer del soldat Joan Amigó i Moles...» Recordeu que llavors encara s'aguantava el franquisme espanyol. |
 |
| 1968. Vilanova de Prades, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «A Vilanova de Prades hi ha més carrers en ombra que en sol. És un poble d'atmosfera seca, pedreny, de mal trobar. A l'hivern les nevades de les muntanyes que li donen nom, l'incomuniquen, a temporades. Un airet fi que talla les pedres s'endinsa fins ben entrada la primavera i tot just si els deixa temps de gaudir de l'estiu». |
 |
| 1968. Vilanova de Prades, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «...la dona... de mans rabassudes que sostenen les dues barres colossals i també la torna, una torna a mida d'un esmorzar. Els dos homes van de negre, apuntalen els peus a terra i amaguen les mans... Un cigarret de mig matí s'encasta als llavis del més magre i jove...» |
 |
| 1968. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Des del que fou castell dels Templers, de Barberà -avui dia molt arruïnat-, dominem, cap al nord, aquest raval originalíssim, en què les cases s'esglaonen en una filera trencada, amb un carrer al davant. Enllà, les terres de conreu, amb la vinya en primavera, de botons esclatants». |
 |
| 1968. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «A primer terme ens saluda la verdor descarada que s'enfila per damunt de les tanques de pedra...» |
 |
| 1968. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Poble ple de flors, alegre, que no ha perdut gaires habitants. Com als censos de començament de segle, són uns set-cents. Sentim unes veus d'homes, que es conviden a crits a fer un 'borromut', que ens afigurem que deu ésser un vermut...» |
 |
| 1968. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «Allí on la població penja damunt la carretera que la voreja per sota, hi ha la parroquial, que té aquesta portada barroca..., més mesurada, però amb una intenció de rococó insinuada als voltants del rosetó...» |
 |
| 1968. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. «Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera. «...abans hi havia hagut un temple romànic: ens ho diu la Mare de Déu amb el Nen a la falda, que procedents del temple antic han estat conservats i col·locats dins l'aurèola ametllada tan típica del romànic, en el timpà semicircular de damunt de la porta. L'església és un una placeta menuda, que té el mirador a migdia, cap al teulat dels cups cooperatius...» |
