Tots els gravats, i de manera bogeta els de Laborde, a mi em tenen el cor robat: les antigues estampes són un gran i esplèndid finestral obert de bat a bat al passat. Els que recopilà Alexandre de Laborde en són prova definitiva. Ell mateix va contractar i dirigir un equip d'artistes als quals envià al llarg i ample de la desconeguda i misteriosa península ibèrica per als gavatxos. Després, ajudat per un equip d'autors va publicar l'Itinéraire descriptif de l'Espagne (Itinerari descriptiu d'Espanya, 1809, 5 volums i 1 atles) i Voyage pittoresque et historique en Espagne (Viatge pintoresc i històric a Espanya, 1806-1818,
4 volums). Va invertir una gran part de la seva fortuna a la segona
d'aquestes publicacions, preparada amb molta de cura, d'erudició i de
puntillisme, amb més de 900 gravats i un compendi d'història política i civil. La guerra de 1808 va parar la venda d'aquest llibre i féu comprometre-li la fortuna pròpia. Quan contemplem aquella netedat del traç, no podem deixar de copsar-ne la pulcritud i harmonia. El nostre passat reapareix de sobte plàcidament ple de vida i de natura, tot amagant les malures del seu temps sota l'arcàdia perduda d'uns paisatges que, més que transformats, ara trepitgem destrossats.
Quan trobem un Laborde, doncs, aprofitem per traure el cap a l'ahir. Avui ho fem través dels gravats recollits a Ensemble de 255 dessins originaux à la mine de plomb, à la plume avec lavis ayant servi à illustrer le Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, par A. de Laborde. La plupart des dessins ont servi à illustrer le Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, par Alexandre de Laborde (Paris: impr. Didot l'ainé, 1806-1820), certains dessins sont restés inédits (INHA).
| 1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde. Detall amb l'agulla de l'antiga església de Santa Magdalena. La muralla de les cases del carrer Major, amb la baixada de la Trinitat i els blanquers de les adoberies de la ciutat. Les dones a fer safareig a peu de riu. |
| 1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde. Detall de la Seu Vella. |