20120114

[91] Toros a Lleida

«Con permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite»... aprofitem ara que hem encentat l'any 2012 sense toros, perquè abans que acabi ja els tornarem a tindre autoritzats. És lo que té aquest país, xiquets: moltes administracions i poc poder! A banda això, i com que tots tenim un passat, també Lleida havia tingut plaça de toros al llarg del segle XX. Places, millor dit: la primera, a Cappont, entre el camí d'Albatàrrec i el riu, just allà on havia jugat el Lleida FC, creat l'any 1923. Suposo que aquesta construcció devia perdurar fins a la guerra. Després, la plaça s'instal·là també als afores, però a l'altre costat de la ciutat, a l'Avenida General Mola (els més joves no cal que us molesteu a informar-vos de qui era). De tota manera, els toros a Lleida no van acabar mai de molar, amb perdó de la gracieta, i la plaça s'extingí i mai modernament no podem dir que hi hagi hagut tradició popular de bous.

1929. Foto aèria de Cappont, a Lleida.
 S'aprecia perfectament el cercle taurí, al costat d'un incipient xoperal i a tocar del camí vell d'Albatàrrec i la sèquia de Torres, avui del tot colgada (foto del fons Gaspar, MDC), no gaire més avall de la passarel·la de Blondel, a l'enrecte del carrer Cavallers.
1915. Toros a Lleida.
«A las cuatro y media de la tarde, con permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite». Les llotges, a 15 peles de fa un segle, mentre que el «tendido de sol» a tres rals (0,75 pta).
1928. Lleida, Iris-Park.
El primer complex lúdic de Lleida: la plaça s'aprofita per a terrassa d'estiu, que incloïa «proyección de super-producciones cinematográficas». Aquest Iris-Park s'inauguraria per la festa major de maig, amb voluntat de romandre-hi «si como es de esperar el público corresponde al costoso sacrificio que para la misma significa». Devia tractar-se de la mateixa empresa que en aquelles dècades regentava un parc d'atraccions al carrer València de BCN (anunci del llibret de la Festa Major, del fons Sol-Torres).
Anys 1950. Lleida.
La nova i darrera plaça de toros, a la cantonada dels actuals Prat de la Riba amb Ricard Vinyes. 
La foto és presa des de l'edifici de la Farmàcia Anadon. Darrere, hi observem la nova zona d'expansió de la ciutat, cap a Pau Claris i Humbert Torres i fins a Ronda. Al fons a l'esquerra, l'edifici de l'aleshores nou hospital, potser encara en construcció, franquistament dit del «General Moscardó», posteriorment Arnau de Vilanova. 
Anys 1950. Lleida. 
La plaça des d'una altra perspectiva aèria, amb l'edifici de la cantonada Balmes-Prat de la Riba des d'on fou feta la fotografia anterior.
L'esplanada del davant esdevindrà la plaça Ricard Vinyes. A l'inici del carrer «General Mola», hi veiem la silueta de la creu franquista als seus caiguts «por Dios y por España». La vergonya de la postguerra.
Anys 1950. «Plaza de Toros de Lérida». 
Cartell de la «corrida» a Lleida per la festa major del maig.
Anys 1950. Lleida. Cartell de la «corrida».
 Per la festa major del maig, amb «seis hermosos toros de insuperable casta y bravura». Llenguatge espanyol franquista: no sentiu en Matías Prats (pare) amb aquella seua (repel·lent) veu de NO-DO? Entrades a la venda al Bar Colón.
Anys 1950. Lleida. Cartell de la «corrida» 
Per la festa major del maig, o «Grandioso acontecimiento taurino».