20111019

[67] Caixa d'Estalvis de Lleida

Ara que han desaparegut les caixes catalanes (diguem-ho així per no entrar en penosos detalls), podríem fer memòria que fa poc més de 30 anys desapareixia, per fusió, la Caixa d'Estalvis de Lleida, que ha estat de les poques empreses bancàries pròpies de les terres de Ponent, a banda de les caixes de les cooperatives, algunes de les quals encara resisteixen prou bé al costat d'altres que han acabat com el rosari de l'aurora. Així ho notificava el diari el País:

Proyecto de fusión entre la Caixa y la Caja de Ahorros de Lérida

12/11/1978. La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Barcelona (Caixa) y la Caja de Ahorros de Lérida han llegado a un acuerdo de integración y que supone el primer paso para un proceso final de fusión, que se llevará a cabo a medio plazo.Con la integración, las dos cajas alcanzan en la provincia de Lérida un nivel de recursos ajenos próximo a los 30.000 millones de pesetas, de los cuales cerca de 25.000 millones corresponden a la Caixa y 4.800 a la caja leridana. Entre las dos entidades crediticias reúnen en la provincia de Lérida algo menos de un centenar de oficinas (56 la Caixa y cuarenta la Caja de Ahorros de Lérida). La Caixa es la primera caja de ahorros española con más de 330.000 millones de recursos ajenos.

La caixa lleidatana va ésser des de sempre (des de 1880 exactament) un referent econòmic per a la ciutat i, amb el temps, per a tota la «província», però també es convertí en una icona lleidatana: l'emblemàtic edifici del «Montepío» va marcar l'inici d'una certa primera empenta en la recuperació econòmica de la ciutat en plena pedregada franquista. I encara avui presideix i vigila, majestuosament hieràtic i ben plantat, tota la banqueta de Blondel i el riu (ara empolainat i enjardinat) que s'escola als seus peus.

Anys 1940, finals. Lleida.
L'edifici del Montepio encara en obres, al mateix temps que la construcció del primer mur de la banqueta, després encara més desplaçat cap al riu. S'inaugurà l'any 1948.

Anys 1950. Lleida.
El Montepio observant les obres d'eixamplament de la banqueta cap als límits que avui coneixem.

Anys 1950. Lleida.
L'imponent edifici del Montepio encara a tocar del riu.

Anys 1950. Lleida.
L'edifici del Montepio en una típica postal acolorida de l'època.


Anys 1960. Lleida. L'aspecte de Blondel, sempre presidit pel Montepio, amb la terrassa del restaurant la Rada al costat del riu.

Anys 1960. Lleida.
Blondel a l'inici de l'ocupació dels Seats 600.

Anys 1960. Lleida.
Vista oberta del pont i la banqueta ja urbanitzada, des de l'aleshores nou edifici del «Gobierno Civil» i fins al Montepio.

Anys 1970. Lleida.
La banqueta ja oberta i tota urbanitzada. Poc després, es tornaria a obrir per encabir-hi el pàrquing actual, les obres del qual van deixar l'avinguda panxa enlaire mesos i mesos.

1966. Lleida.
Prospecte de propaganda de la Caixa d'Estalvis de Lleida, amb dos oficines a la ciutat i quatre més al territori. Un bon indicador d'on eren els diners del moment. I del llenguatge: «niños y niñas subnormales», que és el que dèiem tots de petits.

Anys 1960-1970.
Lleida. La banqueta amb el Montepio sempre atent, en una col·lecció de capses de mistos. NOTA: us en recordeu dels mistos? Es feien servir per encendre foc, especialment per al tabac :))

1973. Lleida.
Prospecte de propaganda de la Caixa d'Estalvis de Lleida i Mont de Pietat (en castellà, esclar!). Sis anys després, ja tenia sis sucursals urbanes «y en las principales localidades de la provincia».

1973. Lleida.
Prospecte de l'obra social de la caixa lleidatana. Només es feia préstec de llibres a «los imponentes de la caja», ara dits impositors.

Anys 1970. Lleida.
Vista nocturna de Blondel, potser ja amb el logotip lluminós de la Caixa (ara Caixabank, vull dir).

1975. Lleida.
Prospecte de propaganda de la Caixa de Lleida. Les oficines s'anaven multiplicant. Sembla que foren bons anys, econòmicament parlant: el mapa dels diners s'anava eixamplant.

1976. Revista «CIUDAD», Lleida.
Una magnífica imatge del riu, bastant carregat d'aigua, amb son sentinella vigilant. Encara no hi havia el pont del «Simago» (de la Universitat).