Juan Fernando Palomino fou un gravador madrileny del set-cents. Entre la seua obra destaquen nombroses vistes de ciutats i personatges típics de les Espanyes que va fer per a l'obra de Bernardo Espinalt, Atlante español o descripción de todo el reino de España, en catorze volums, del 1778 al 1795. Són unes estampes molt netes, alcolorides i de tendència simplificant del traç i del dibuix. A mi m'agraden especialment i m'atrauen perquè tenen un no sé què de modern, una mena de vaga reminiscència naïf avant la lettre. A més, permeten de resseguir amb molt de detall els principals «atractius turístics» de la Lleida del 1783: obrir una finestra en el temps per saltar a finals del segle XVIII i veure la ciutat com un dels viatgers que hi arribaven.
1783. Lleida. Gravat de Juan Fernando Palomino, dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt. |
1783. Lleida. Gravat de Juan Fernando Palomino, dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt. Detall de la Seu Vella. |
|
1783. Lleida. Gravat de Juan Fernando Palomino, dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt: 10. Església de Sant Joan, 11. Convent de Carmelites Calçats, 12. Porta del pont, 13. Pont de pedra. |
1783. Lleida. Gravat de Juan Fernando Palomino, dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt: 15. Església de la Magdalena, 16. Albereda, 17. Pou de la neu. |
1783. Lleida. Gravat de Juan Fernando Palomino, dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt. 15. Església de la Magdalena. |
1783. Lleida. Gravat de Juan Fernando Palomino, dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt: 16. «La Alameda», als afores de la muralla, cap al futur Passeig de Ferran. |