 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). Una meravellosa finestra a un temps desaparegut. La imatge és d'una immensa vàlua etnogràfica, amb els pallers ben arrodonits després de batre les garbes a l'era, propietat del mateix sindicat: «El Sindicat tenia un molí d'oli, un molí fariner, un local social de reunions i d'esbarjo, una era de 4 ha. per trillar les garbes dels cereals, uns corrals destinats a la cria i recria d'animals» («Emili Morera i Bosch (1888-1969): apunts biogràfics del president del sindicat de Sant Isidre d'Artesa de Lleida», Josefina París Mor, «Shikar, Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià», núm. 3, 2016). |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). Les garbes arribaven a una alçada considerable. Hi havia pagesos que n'eren virtuosos, ben apilades damunt el carro, catric-catroc, del tros cap a l'era. Allà es descarregaven, i esperaven el torn d'ésser esteses per tal que, en el sistema tradicional, la mula i el trill separessin el gra de la palla, amb els homes i dones, que l'acabaven de ventar amb les forques i d'arerar amb els porgadors. Però al sindicat artesenc d'aquell tombant d'anys 20 del segle passat, ara farà tot just cent anys, les tasques de batre s'havien modernitzat. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). El Sindicat feu un gran esforç de modernització agrària i de cooperativisme, en la línia de la forta tradició associativa heretada del socialisme utòpic del segle XIX, amb nova empenta, il·lusòria però potser calladament viva en l'imaginari col·lectiu, de triomfants ressons bolxevics des de 1917... El treball cooperatiu va fpermetre que aquell anys «els socis del Sindicat d'Artesa de Lleida poden envantar-se d'haver venut totes les olives de la seva collita a un promig de 19 pessetes quartera, que no pot dir-ho així cap propietari que s'hagi tingut de defensar tot sol». L'ànima del Sindicat fou l'Emili Morera (1888-1969), que rondava la trentena. Així li reconegueren els veïns per mitjà del cançoner popular (cfa. Josefina París i Mor, 2016): Al Sindicat d’Artesa hi ha un home de molt talent. Si voleu saber qui és aquest home, és el nostre president. Lo Sindicat d’Artesa és un conjunt que tots estimem perquè tenim un home que fa les coses de molt talent. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). Una altra impagable imatge que ens retorna a les nostres arrels més pregones: les garbes descarregades en primer terme, els pals dels carros que feien d'alces per servar les garbes durant el trajecte, i una gran esplanada de pallers ja formats, amb el poble i el campanar al fons. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). Detall del campanar artesenc presidint l'eral de batre del sindicat a l'altra banda de la carreterra a la vora dreta del qual hi havia el poble. Cent anys després, la carretera es pot ben dir que separa el poble en dos. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). Eren anys d'efervescència cooperativa, tot al llarg de la plana urgellenca i les Garrigues. En Cèsar Martinell, el celebrat arquitecte modernista de la nostra ruralia, gairebé no donava a l'abast. El Sindicat d'Artesa de Lleida li havia també encarregat un projecte de granja mancomunada, que s'arribà a dibuixar però no mai a materialitzar. En canvi, el Sindicat decidí de comprar una màquina de batre «amb un seny molt elogiable, a l'objecte de no contraure un deute que el podia causar extorsió». A més, es quedaren amb el dret de batre el cereal de diversos pobles veïns, cereal que la societat del Canal d'Urgell recollia en delme com a paga per al reg, «i d'aquesta manera dels guanys, si no en paguen enguany mateix el cost de la màquina, no se'n faltarà gaire». |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). L'estenall o estesa de pallers en els terrenys del sindicat, amb la recent estrenada màquina de batre en funcionament. Unes corretges de cuir la feien anar, a partir de la força d'un motor elèctric tancat en una caseta construïda per a guardar-l'hi. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). S'aprecien bé els pals de la llum que hi arriben, i els mossos en plena tasca d'embotir garbes a la màquina per la pard de dalt. Al fons, els finestrals inconfusible de la nova escola del poble, un edifici singular aixecat per la Mancomunitat tot just feia un o dos anys. L'escola inaugurà el carrer Sant Ramon, que no s'acabarà d'omplir fins a final del segle. Llavors, l'escola hi era un edifici solitari, i tal com es veu en la imatge, allà on s'acabava l'edifici, s'acabava el poble. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). Una altra vista de la tasca de batre mecanitzada, amb els mossos d'Artesa a peu de màquina, i a dalt de tot. La màquina recollia el gra amb alguna mena de cinta per transportar-lo potser també dins la caseta per tal d'ensacar-lo o traure'l a granel. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). Detall de la moderna màquina de fa cent anys que s'engolia les garbes per la part superior, per escopir-ne el gra per sota. |
 |
| 1919. Sindicat Agrícola de Sant Isidre, d'Artesa de Lleida. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). La maquinària es deixava ben tapada d'una borrassa per evitar-li les humides ruades o rosades estiuenques durant les nits urgellenques. |
 |
| 1919. «Agricultura, Revista Agrícola Catalana», núm. 18, 20 de setembre (ddd.uab). |
 |
| Batre a l'era. Sistema tradicional, bàsicament inalterat des de fa 5.000 anys. |
 |
| Màquines de batre. La modernització del camp entre començament i mitjan segle XX. Màquines similars a les d'Artesa, però en aquest cas, ja mogudes per la força dels tractors i, per tant, una mica més posteriors. |
